Arxiu d'etiquetes: viles

Maçanet de la Selva (Selva)

14 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 45,58 km2, 100 m alt, 6.819 hab (2016)

0selva

(o Massanet)  Situat al límit amb el Maresme, entre les Guilleries i la serralada de Marina. Territori boscat i abundant en materials volcànics. S’hi fan molt els arbres de ribera.

Agricultura de secà (blat, llegums, farratge, arbres fruiters i vinya). La tradició ramadera és important (bestiar boví, oví i porcí) i també aviram. Indústria tèxtil (cotonera), metal·lúrgica, química i alimentària, la majoria en el polígon industrial de Puigtió. Explotació forestal de les suredes per a l’obtenció de suro. Pedreres. Urbanitzacions. Àrea comercial de Girona. La població, després de diverses oscil·lacions, ha augmentat notablement en els darrers anys.

La vila és prop de la carretera de Barcelona a Perpinyà i l’entroncament ferroviari dit l’Empalme; destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, d’origen romànic.

El municipi comprèn, també, el poble de Martorell de la Selva, diversos veïnats com el Pibeller, Oliva, la Serra, la Torre de Marata, Xarabau i Rovirola, l’antiga força de Cartellà, l’antic monestir de Valldemaria i l’hostal de cal Coix.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Taller d’Història

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

23 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 67,91 km2, 370 m alt, 740 hab (2016)

0alt_emporda

Situat al peu del roc de la Campana i del roc de Frausa, a la vall alta del riu d’Arnera, a la Garrotxa empordanesa. El nord del terme és accidentat, al límit amb el Vallespir.

Agricultura de secà, ramaderia (bestiar oví i boví) i producció d’electricitat. Explotació de pedreres i mines de talc. Hi era tradicional la fabricació de pipes. La població minva des de mitjan segle XIX.

A la vila, que conserva restes de l’antic castell de Maçanet, destaca l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic. Al mig de la plaça Major hi ha l’anomenada “maça d’en Rotllan”, atribuïda a aquest heroi llegendari.

Dins el terme hi ha els pobles d’Oliveda, Tapis i els Vilars, el santuari de les Salines, així com diverses urbanitzacions amb funcions de segona residència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lloret de Mar (Selva)

50 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,71 km2, 5 m alt, 37.042 hab (2016)

0selva

Situat en una cala de la Costa Brava, al peu de la Serralada Litoral, la qual dóna lloc a una costa on se succeeixen diverses cales i penya-segats (platges de Canyelles, les Figueretes, Fenals, Santa Cristina). La cala de Lloret té dimensions de badia i una platja de materials aportats per la mar i la riera de Lloret, L’interior és suaument muntanyós, amb pinedes i suredes.

L’agricultura, la ramaderia i la pesca s’han vist superades pel turisme i la indústria de la construcció, causes del gran creixement demogràfic, i han donat una nova fesonomia al municipi, amb càmpings, hotels, edificis d’apartaments, comerços i locals d’oci, que la converteixen en una de les viles amb més places d’allotjament turístic de Catalunya i de l’estat espanyol, ja que la població estacional (preferentment estiuenca) pot superar de llarg els 100.000). El port de Lloret ha sofert una profunda transformació en esdevenir un gran port esportiu. Àrea comercial de Girona.

La vila, a l’esquerra de la riera de Lloret, té un nucli antic presidit per l’església parroquial de Sant Romà, romànico-gòtica molt modificada; la Casa de la Vila és d’estil isabelí. Hom hi ha trobat restes ibèriques i un sepulcre romà a Lloret de Dalt. Processo marinera de sa Relíquia al santuari neoclàssic de Santa Cristina (24 juliol).

El municipi comprèn, a més, els pobles, els veïnats i les urbanitzacions de la Roca Grossa, Sant Pere Salou, Santa Cristina, les Alegries, Pegueres, Canyelles, Fenals i la Montgoda, el barri de Lloret de Dalt i el castell de Sant Joan.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut

Llorenç del Penedès (Baix Penedès)

6 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 4,61 km2, 162 m alt, 2.323 hab (2016)

0baix_penedes

Situat a la Depressió Prelitoral Catalana, al sud-est de la serra del Montmell, al nord del Vendrell.

Hi ha conreat més del 90% de l’àrea total; els conreus són de secà: vinya, cereals, oliveres, ametllers i arbres fruiters (que ha donat lloc a una cooperativa agrícola (1918) que produeix vi, cava i oli). Avicultura. Petites indústries, entre les quals cal destacar la tèxtil (gènere de punt i teixits), continuació de la indústria tradicional de brodats. Lloc d’estiueig. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. La població tendeix a augmentar.

La vila és a la vora de l’antic castell de Llorenç, molt restaurat. Església parroquial dedicada a sant Llorenç. El nucli més modern és anomenat les Cases Noves.

Al segle XIX formà un municipi amb Lleger, amb el nom de Llorenç i Lleger.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa

Llívia (Baixa Cerdanya)

44 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 12,93 km2, 1.224 m alt, 1.467 hab (2016)

Enclavament d’administració espanyola dins l’Alta Cerdanya (a l’estat francès) a conseqüència del tractat dels Pirineus. Situat a la vall del Segre, al peu del puig de Llívia (1.353 m alt), és accidentat al nord per massís del Carlit.

Agricultura de secà (cereals, patates) i de regadiu -gràcies als regatges derivats del Segre-, que es destina sobretot a farratge, i una part al conreu de fruiters (pomes, peres). Hi té molta importància el bestiar porcí, oví i boví, el qual permet una indústria lletera (formatge i altres derivats) i és, a més, un centre receptor de llet. S’ha desenvolupat com a centre turístic i d’estiueig, amb algunes petites indústries. Àrea comercial de Puigcerdà.

La vila és al peu de les restes de l’antic castell de Llívia, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, gòtico-tardana del segle XVI, amb façana renaixentista i que guarda una imatge d’un Sant Crist del segle XIII. També hi destaca la Torre de Bernat de Sió, circular, dels segles XIV-XV, antiga casa de la vila i presó, i la farmàcia del segle XVII, la més antiga d’Europa. La uneix a Puigcerdà (des del pont de Llívia) una carretera internacional.

El terme comprèn, a més, els pobles de Cereja i Gorguja, la caseria de Gorguja Petita i l’església de Sant Llorenç de Prada.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Jaume I

Llinars del Vallès (Vallès Oriental)

16 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 27,63 km2, 198 m alt, 9.717 hab (2016)

0valles_oriental

(ant: la Pobla de Llinars)  Situat a l’alta vall del Mogent, afluent del Congost, des dels vessants del Montseny fins a la Serralada Litoral, al nord-est de Granollers.

Agricultura de secà (cereals) i de regadiu (blat de moro, llegums i farratges), i ramaderia (bestiar boví i granges avícoles). L’expansió de l’industria, amb la construcció de diversos polígons, provoca la regressió de l’agricultura. Tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers. El creixement demogràfic ha estat constant durant tot el segle XX.

A la vila destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida al segle XVIII sobre la primitiva església romànica, i palau renaixentista del Castellnou de Llinars.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Joan Sanata, Sant Esteve del Coll i Sant Sadurní de Collsabadell, amb esglésies d’interès.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Ginebró

Llimiana (Pallars Jussà)

15 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 41,68 km2, 790 m alt, 150 hab (2016)

0pallars_jussa

Situat al costat del pantà de Terradets, a la conca de Tremp, al peu de la serra de Montsec de Rúbies, que el separa de la comarca de la Noguera. Boscs de pinedes i alzinars.

El poblament s’ha servit d’una agricultura de secà de caire mediterrani (cereals, oliveres i vinya, que manté l’anomenada del raïm moscatell). La ramaderia de llana és en decadència. Explotació forestal i d’una mina de lignit. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur. Població decreixent.

La vila ocupa un turó en posició defensiva; destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica, de tres naus; santuari de Sant Salvador de Montsec o el Sant del Bosc; restes de l’antiga església romànica de Sant Andreu de Llimiana; el castell de Llimiana és esmentat al segle XI.

El municipi comprèn també les caseries dels Obacs i el Mas de Solduga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació

Llers (Alt Empordà)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,28 km2, 142 m alt, 1.210 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’aiguabarreig de la Muga amb el riu Manol, al nord-oest de Figueres. Terreny suaument accidentat i cobert en part de suredes.

Agricultura de regadiu i de secà (blat, userda, blat de moro, amb conreus intercalats d’olivera), complementada per l’avicultura i activitats industrials derivades de l’agricultura. Pedreres de calcàries. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

La vila és al vessant d’un serrat coronat per les ruïnes (torres i muralles) de l’antic castell de Llers; l’església parroquial és dedicada a sant Julià i santa Basilissa, i és obra dels segles XVII-XVIII. Fou el centre de la baronia de Llers.

El terme també comprèn els ravals del Poblenou de Llers, Llagostera, Masvidal i la caseria dels Hostalets de Llers.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Llardecans (Segrià)

9 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 66,04 km2, 397 m alt, 476 hab (2016)

0segria

Situat al peu del Penjat, al sud de Lleida, a la zona de contacte amb les Garrigues. Relleu suaument accidentat, amb algunes hectàrees d’alzinars, rouredes, matollars, prats i erms.

L’agricultura és gairebé tota de secà; els principals conreus són l’olivera, els cereals, l’ametller i la vinya; el petit regadiu produeix pereres, pomeres i hortalisses. Ramaderia ovina, bovina i porcina, si bé l’avicultura destaca molt especialment sobre la resta. També tenen importància les activitats industrials i la indústria alimentària (cooperativa agrícola i molins d’oli). Àrea comercial de Lleida. La població, en descens des del començament del segle XX, s’ha estabilitzat.

La vila fou emmurallada al voltant del castell de Llardecans; església parroquial de Santa Maria, barroca del segle XVIII. Prop de la vila hi ha el santuari de Loreto.

Dins el terme hi ha el despoblat d’Adar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llançà (Alt Empordà)

18 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 27,98 km2, 4 m alt, 4.934 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a la Costa Brava, al nord de la península del cap de Creus (serra de l’Albera), al nord-est de Figueres, entre les serres de Rodes i de la Balmeta.

L’agricultura és de secà, principalment vinyes, i petites explotacions dedicades al conreu de productes d’horta. Una de les activitats econòmiques principals és la pesca. Explotació de les pedreres de pegmatites que contenen feldspats. L’afluència del turisme ha impulsat la indústria de la construcció i l’hotelera; altres sectors com el comercial o de serveis també se n’han vist beneficiats. A partir del 1960 la població ha crescut notablement. Les urbanitzacions uneixen la vila al barri pescador (Port de Llançà) i actual centre turístic del Port de Llançà. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a la dreta de la riera de la Valleta; església parroquial de Sant Vicenç (segle XVIII), de portada barroca. Santuari de la Mare de Déu del Port (segle XVII).

El municipi comprèn, a més, els llocs de la Valleta, Setcases i Madres.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut