Arxiu d'etiquetes: viles

Móra la Nova (Ribera d’Ebre)

10 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 15,93 km2, 31 m alt, 3.070 hab (2017)

0ribera_ebre(ant: els Masos de Móra)  Situat a l’esquerra de l’Ebre, a la depressió de Móra, a l’altra banda de Móra d’Ebre, municipi del qual es va separar el 1840.

Les bases de l’economia local són l’agricultura (el terreny és força conreat) de secà: ametllers, vinya, olivera i cereals; de regadiu, limitat a la primera terrassa del riu, hi ha hortalisses i arbres fruiters; la ramaderia; l’avicultura; la indústria, en part derivada de l’agricultura (oli) i fabricació de materials per a la construcció, i el sector de serveis. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Durant el segle XX, el principal augment demogràfic ha estat experimentat entre el 1960 i el 1981, i a partir d’aquest darrer any, ha anat perdent població.

La vila va créixer al voltant del caseriu dels Masos de Móra. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

62 Respostes

Municipi i cap comarcal de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 45,12 km2, 38 m alt, 5.625 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a la dreta de l’Ebre, a la cubeta de Móra. El relleu és accidentat, a ponent, pels contraforts nord-est de la serra de Cavalls, i a part de l’Ebre, el rega el riu Sec. La superfície no conreada és ocupada en la major part per garriga i pasturatges, amb claps de bosc i petits sectors d’arbres de ribera i canyars.

L’economia local es basa en la indústria (alimentària -oli-, química -sabons- i materials per a la construcció) i el comerç (fira de Primavera, al maig), amb el complement de l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), de regadiu, que són possible gràcies als regatges derivats de l’Ebre, i es destinen sobretot a hortalisses i arbres fruiters; i la ramaderia  i l’avicultura. Centre d’àrea comercial, constitueix un centre agrari amb funcions industrials i comercials.

pobl_moraLa vila és a la dreta de l’Ebre, al vessant d’un turó coronat per les restes (muralles i torres) de l’antic castell de Móra, d’origen islàmic. S’hi destaquen, al nucli antic, algunes cases pairals, i a la part moderna, el pont sobre l’Ebre. L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista; resta l’antic convent de franciscans. A la vila nova s’aixeca l’important pont sobre l’Ebre, bastit al començament del segle XX i refet després de la guerra civil.

Alfons I el Cast donà la baronia de Móra, que centrava el castell, a Guillem de Castellvell el 1174, que després passà a formar part del comtat de Prades. El 1840 fou desmembrat del municipi el terme dels Masos de Móra o Móra la Nova.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jeroni, del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mont-roig del Camp (Baix Camp)

28 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 63,32 km2, 120 m alt, 11.597 hab (2017)

0baix_camp

Situat al litoral, a la dreta de la riera de Riudecanyes i al sud de Cambrils. El nord del terme és accidentat per les serres de Colldejou i Llaberia.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (productes d’horta i avellaners), la de secà (garrofers, vinya, oliveres i avellaners), l’avicultura, la indústria de la construcció i el turisme, localitzat a la costa, que ha provocat la creació d’una indústria hotelera. Hi ha cooperatives que s’encarreguen de comercialitzar els productes agrícoles. Àrea comercial de Reus. A partir del 1960 la població gairebé s’ha triplicat.

La vila és entre la plana i la muntanya, s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel.

A la costa, d’extenses platges de sorra fina, hi ha els nuclis turístics de Pins de Miramar, Miami Platja i la Platja de Rifà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Centre Miró – Biblioteca

Montmaneu (Anoia)

1 Resposta

Municipi d’Anoia (Catalunya): 13,62 km2, 709 m alt, 153 hab (2017)

0anoiaSituat a l’extrem occidental de la comarca, en bona part dins els altiplans de la Segarra, a la capçalera de l’Anoia. Hi ha pinedes, rouredes i carrascars.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals), la ramaderia (bestiar porcí i oví) i l’avicultura, a més d’algunes activitats turístiques (indústria hotelera) al poble de la Panadella, dins el terme, al coll del mateix nom i a tocar de la carretera N-II de Lleida a Barcelona, a on destaca el Castellot (torre del 1242). Àrea comercial d’Igualada. La població, amb tot, ha experimentat un notable descens els darrers decennis.

A la vila cal destacar l’església parroquial de Santa Maria, amb elements gòtics.

Al terme també hi ha l’antic priorat de Sant Jordi de Riquer. Al cim de la Creu del Vent s’hi troben força antenes i repetidors de telecomunicacions, així com un radar meteorològic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

36 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 23,47 km2, 36 m alt, 35.063 hab (2017)

0valles_occidental

Situat a la riba dreta del Besòs, prop del congost de Montcada, al límit amb el Barcelonès. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral.

Amb l’agricultura en regressió (vinya, blat, patates i arbres fruiters), l’economia local es basa en la indústria, força diversificada (indústries metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció) i causa de l’important augment demogràfic, de base immigratòria. Tanmateix, el que ha condicionat l’evolució del municipi és el corredor natural obert pel Besòs, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona, amb una important xarxa de comunicacions. Àrea comercial de Barcelona.

La vila es troba a la confluència del Besòs i el Ripoll, al peu del turó de Montcada; s’ha estès formant diversos nuclis i zones industrials (Santa Maria de Montcada, Can Sant Joan, Sant Pere de Reixac, el Masrampinyo, etc). Un tret característic són les nombroses residències d’estiueig, que foren utilitzades per la burgesia barcelonina del segle XIX. L’església parroquial és dedicada a santa Engràcia. Hi ha diverses associacions culturals, socials i esportives. El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del castell de Montcada és del 1023. Fou el lloc d’origen del famós llinatge dels Montcada i centre de la baronia de Montcada.

Dins el terme hi ha la fàbrica de ciment Asland, el poble de Reixac i l’antiga quadra de Vallençana.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Montbrió del Camp (Baix Camp)

4 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 10,70 km2, 132 m alt, 2.806 hab (2017)

0baix_camp

(o de Tarragona)  Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Reus i al nord de Cambrils, a la plana quaternària, drenat per la riera de Riudecols.

Pràcticament tot el terreny és pla i conreat; hi predomina el secà (vinya, oliveres, ametllers, avellaners i garrofers), que ocupen més del 75% del total conreat. Cooperativa agrícola. L’avicultura i la indústria, principalment tèxtil, de la fusta i metal·lúrgica, completen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Reus. La població s’ha mantingut gairebé estable durant el segle XX, amb tendència regressiva.

La vila és al centre de la plana, dominada per l’església parroquial de Sant Pere. Formà part del terme de Cambrils fins que el 1622 rebé el títol de vila i s’independitzà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montblanc (Conca de Barberà)

125 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Conca de Barberà (Catalunya): 91,07 km2, 350 m alt, 7.307 hab (2017)

0conca

Estès per la vall del Francolí. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i la serra de Miramar.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, la indústria, força diversificada, i el comerç (Fires de Sant Maties i la Setmana Medieval).

El nucli antic de la vila, que conserva bona part de les muralles, és de gran interès. S’hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, notable edifici gòtic amb portada renaixentista, el Palau Reial, d’origen gòtic, la casa Alenyà, gòtica, el palau Castlà, la casa Josa, avui Museu-Arxiu Comarcal, la casa Desclergue i l’església de Sant Miquel, romànica.

pobl_montblanc

Extramurs hi ha l’església gòtica de Sant Francesc, el santuari de la Mare de Déu de la Serra, patrona de la vila, l’església i hospital de Santa Magdalena, seu de l’Arxiu Històric Comarcal, i el pont sobre el Francolí, medieval.

El terme comprèn, a més, els pobles de Rojals, Lilla, la Guàrdia dels Prats i Prenafeta, entre altres nuclis.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Setmana Medieval – Ràdio

Monistrol de Montserrat (Bages)

20 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 11,77 km2, 161 m alt, 2.935 hab (2017)

0bages

Situat a l’extrem sud de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, al vessant nord-est del massís de Montserrat i a banda i banda del Llobregat.

L’agricultura és de secà, si bé ocupa una mínima part del terme a causa de la topografia montserratina que n’impedeix treure grans rendiments agrícoles. La vida econòmica local es basa en la indústria, notable des de mitjan segle XIX; la tradicional indústria tèxtil, dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó ha donat pas a altres sectors industrials, com ara el metal·lúrgic, de la confecció, químics (tints) i del material elèctric. L’existència dins el terme del santuari de Montserrat ha impulsat, a més, la indústria hotelera i de serveis. Àrea comercial de Manresa.

La vila es troba al peu de la muntanya montserratina, a la dreta del riu.

Dins el terme hi ha també l’ermita de Sant Jeroni, l’antic hostal de la Creu, la colònia Gomis i l’enclavament rural de Vilamarics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mollet del Vallès (Vallès Oriental)

21 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,77 km2, 65 m alt, 51.128 hab (2017)

0valles_oriental

Situat a l’extrem meridional de la comarca, a la dreta del Besòs i regat per la riera de Gallecs.

L’agricultura de secà (vinya) i de regadiu és en recessió a causa de l’expansió de la indústria (tèxtil, metal·lúrgica, adoberies, alimentària, química i de la fusta), i de la urbanització a gran escala del sòl. Àrea comercial de Barcelona.

L’augment demogràfic, iniciat a mitjan segle XIX, ha estat espectacular els darrers decennis a causa de l’emigració, i ha augmentat un 2.000 % des de l’any 1900. El fet d’ésser un important nus de comunicacions, tant pel que fa a la xarxa de carreteres i autopistes com als ferrocarrils, així com la seva proximitat amb Barcelona, expliquen el seu creixement i la seva funció de centre d’influència dels municipis veïns.

La vila, situada a la dreta del Besós, creix seguint les principals vies de comunicació que la travessen; al nucli primitiu hi ha diversos edificis modernistes i noucentistes; l’església parroquial és dedicada a sant Vicenç.

El terme comprèn, a més, el poble de Gallecs, al voltant del qual hom havia previst la construcció de la nova ciutat de Santa Maria de Gallecs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Atlètic – Ràdio

Molins de Rei (Baix Llobregat)

47 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 15,94 km2, 37 m alt, 25.492 hab (2017)

0baix_llobregat

Situat entre la riba esquerra del Llobregat i els primers contraforts de la serra de Collserola, on hi ha extenses pinedes.

L’agricultura de regadiu, si bé fou molt important gràcies a les sèquies derivades del Llobregat, es reduí considerablement a causa del fort creixement industrial i urbanístic del nucli. La indústria és dominada actualment pel sector metal·lúrgic, seguida pel químic, del de la fusta, les arts gràfiques i de la construcció. L’augment demogràfic ha estat notable durant tot el segle XX a causa de la immigració. Aquest creixement va dur a una major urbanització del terme i a un rejoveniment de la població. Àrea comercial de Barcelona.

A la vila, situada entre el riu i el raiguer de la serra, hi ha restes de les antigues muralles i alguns edificis notables; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Hi ha també un museu d’arqueologia local i diverses entitats culturals i esportives. A inicis del segle XV esdevingué centre de la baronia de Molins de Rei.

Fora vila hi ha el barri del Torrent de l’Hospital, la urbanització de Vallpineda, el poble de Sant Bartomeu de la Quadra, el veïnat de la Rierada, les ruïnes de la fortalessa de Castellciuró, la torre i antigua quadra de Torre Abadal i la capella romànica de Sant Pere de Romaní. El parc natural de Collserola afecta una part del terme.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Informació – Club Natació – Matossers (castells)