(Vic, Osona, 1375/80 – 1437/44)

Poeta. Nascut dins una família menestral. Nebot del jurista Jaume Callís, des de jove exercí el càrrec d’escrivà de Martí I l’Humà, i literàriament es formà dins l’ambient de la Cancelleria.

Prengué part a l’expedició de Barbària contra els àrabs que s’havien apoderat de l’església de Torreblanca, expedició naval a la qual el papa Benet atorgà el caràcter oficial de croada, al març de 1398. Per inducció del rei Martí, escriví un Sirventés per lo passatge de Barbaria quan es preparava l’expedició, i que pertany al gènere, tan difós, de la canço de croada.

El 1407 era a París, on ostentà el càrrec de cambrer del rei Martí I el Jove de Sicília; a París mantingué la querella contra Artal d’Alagó, que s’havia alçat en contra de Martí de Sicília, i demanà l’empresonament d’aquest.

Fou castellà del castell Ursino de Catània, fet pel qual va romandre a Nàpols amb càrrecs a la cort reial. Pel maig de 1420 prengué part en la campanya de Sardenya i Còrsega, en la qual participaren els millors poetes catalans coetanis, com Ausiàs Marc, Lluís de Vila-rasa i Jordi de Sant Jordi. N’és històricament documentada la presència a Barcelona el 1429.

És autor de quinze poesies líriques, escrites durant la jovenesa, entre les quals excel·leix el panegíric de les dames de la cort del comte Hug II de Cardona, o bé el que canta a una reina, segurament la reina Maria, muller de Martí el Jove, composició de caràcter al·legòric.

La poesia que va escriure abans de l’estada a Nàpols està dins la tradició trobadoresca clàssica, en l’estil del trobar ric, on mostra influències de trobadors, com Arnaut Daniel i Cerverí de Girona, i una coneixença de la lírica francesa del segle XIV.

Excel·leix com a traductor en La Divina Comèdia de Dante (1429), la primera en vers feta a Europa, versió fidel que conserva, de manera rigorosa, la mètrica i l’estil original, exponent de la influència italiana del tres-cents, que durant el Renaixement penetrà a Catalunya amb el classicisme.