Arxiu d'etiquetes: Vic (nascuts a)

Masferrer i Arquimbau, Ramon

(Vic, Osona, 15 maig 1850 – Cottabato, Mindanao, Filipines, 5 abril 1884)

Botànic i metge. Germà de Francesc d’Assís, Francesc de Paula, Joaquim i Josep.

Féu estudis al seminari de Vic, i, acabada la carrera de medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona, ingressà al cos de la sanitat militar.

L’any 1877 fou destinat a Tenerife (Canàries), i passà després a les Filipines, on instaurà nombroses millores sanitàries i estudià la flora de l’arxipèlag com havia fet abans a les Canàries.

Conreador de la poesia catalana, en publicà algunes a “La Garba Muntanyenca”.

A més de col·laborar a nombroses revistes científiques, publicà Recuerdos botánicos de Vich (1877), Unidad de las fuerzas físicas, Plantas carnívoras i Recuerdos botánicos de Tenerife.

Masferrer i Arquimbau, Josep

(Vic, Osona, 1844 – Sarrià, Barcelona, 1900)

Eclesiàstic i escriptor. Formà part, com tots els seus germans (Francesc d’Assís, Francesc de Paula, Joaquim i Ramon), de l’Esbart de Vic.

Publicà, entre altres, la monografia històrica El monasterio de Ripoll. Reseña histórica… (1888).

Masferrer i Arquimbau, Joaquim

(Vic, Osona, 1855 – Lleida, 1901)

Escriptor. Germà de Josep, Ramon, Francesc de Paula i Francesc d’Assís. Pertanyia al grup fundador de l’Esbart de Vic. Es llicencià en dret i filosofia i lletres. Era deixeble de Llorens i Barba.

Fou catedràtic de psicologia i ètica a la universitat d’Oviedo i, més tard, a la de Barcelona, on ensenyà dret polític i administratiu.

Actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1874.

Publicà nombroses col·laboracions a la premsa catalana i els llibres Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1884) i Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofia elemental (1891).

Masferrer i Arquimbau, Francesc de Paula

(Vic, Osona, 1851 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1907)

Jurista i escriptor. Juntament amb els seus germans –Josep, Ramon, Joaquim i Francesc d’Assís– fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic.

Entre les seves obres destaquen Concepte del regionalisme dintre la unitat de la pàtria (1888) i el recull de poemes Encarnació (1897).

Masferrer i Arquimbau, Francesc d’Assís

(Vic, Osona, 26 febrer 1847 – Lleida, 15 juliol 1901)

Filòsof psicologista. Germà de Josep, Ramon, Francesc de Paula i Joaquim. Després de llicenciar-se en dret i de doctorar-se en filosofia, fou professor de psicologia i d’ètica.

Autor d’un Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1844) i d’un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofía elemental (1891), treballs en què es palesa l’influx de Xavier Llorens i Barba.

Fou, en un altre camp, un dels fundadors de l’Esbart de Vic i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1874).

Martí i Fontanelles, Josep Anton de

(Vic ?, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar austriacista. Fill de jurista Joan Anton de Martí i Planell i germà de Joan Baptista, amb qui participà en l’aixecament de Vic del 1705 a favor del rei-arxiduc Carles III.

Fou un dels vuit signats catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova. Lluità en l’ocupació de Girona (1705) i en la defensa de Barcelona (1706). Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina.

Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol de 1714, desertà, juntament amb el seu germà, i passà al bàndol filipista; fou empresonat i dut a Peníscola.

En iniciar-se la guerra de la Quàdruple Aliança, formà part de les tropes de Felip V de Borbó i lluità contra els insurrectes catalans. Intentà de capturar el guerriller Carrasclet diverses vegades, sense èxit.

Martí i Fontanelles, Joan Baptista de

(Vic ?, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar austriacista. Fill de Joan Anton de Martí i Planell. Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, el 1705 s’aixecà a favor de Carles III a Vic, i fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana.

El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet de Brunsvic a Itàlia. Es comprometé amb la cúria romana a intentar la pacificació de Catalunya a canvi de la dispensa papal per al seu casament.

Al tornar a Barcelona, intentà de facilitar la victòria de Felip V de Borbó, però, tement d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb el seu germà i amb Josep Moragull (juliol 1714).

Junyent i Rafart, Josep

(Vic, Osona, 14 juliol 1930 – 16 gener 1993)

Eclesiàstic i poeta. Format al seminari de Vic i a Roma.

És autor de diversos poemes i treballs de crítica literària. Té composicions publicades a Antologia Estudiants de Vic (1951) i a la Quarta antologia universitària (1955).

Fou soci fundador i director de “Presbyterium” (1969) i edità des del 1972 “Quaderns de Pastoral”.

Ingilberga

(Vic, Osona, 976 – 24 març 1046)

Darrera abadessa (995-1017) del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Filla il·legítima d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir de Besora.

Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir. Bernat I cobdiciava els béns del monestir, cosa que fa dubtar de la veracitat de l’acusació.

Visqué aleshores sota la protecció del seu altre germà, Oliba, bisbe de Vic, i residí, fins a la seva mort, ocorreguda abans del 1046, amb el seu nebot Guillem de Balsareny, futur bisbe de Vic.

Francesc de Paula van Halen i Gil

Halen i Gil, Francesc de Paula van

(Vic, Osona, 13 març 1814 – Madrid, 11 novembre 1887)

Pintor. Format a Barcelona i a Madrid, on fou deixeble de Josep Aparicio.

Publicà col·leccions de litografies, entre les quals El museo militar, Museo histórico español, Panorama artístico universal, etc.

Entre els seus quadres, la major part de tema històric, cal esmentar Muerte de don Álvaro de Luna, Guzmán el Bueno, etc.