Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Garcia-Parreño i Lozano, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1821 – 26 març 1880)

Actor, director i autor de teatre. Abandonà la carrera militar per causes polítiques, i es dedicà al teatre. Debutà al Teatre Principal de Barcelona (1849-50), en sainets de Josep Robrenyo, de Francesc Renart, etc, i al Liceu, amb La Passió… (1852). Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València.

En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà La dida (1872), El rector de Vallfogona (1871), El ferrer de tall (1874) i d’altres de Frederic Soler, i Pau Claris (1879), de Conrad Roure; també dirigí un gran nombre d’obres.

Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n’escriví en castellà, com Los percances de un viaje (1850) i El halconero (1874).

Fou el pare del també actor Frederic Garcia-Parreño i Alegria  (València, 1864 – Barcelona, 1922).

Garcia i Ferrer, Rafael

1 Resposta

(Barcelona, 1899 – 1977)

Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea  (València, 1873 – Madrid, 1955)  Escenògraf que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.

Fou deixeble, a Llotja, de Josep Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.

Garcia i Falgàs, Lluís

1 Resposta

(València, 21 octubre 1881 – Barcelona, 26 maig 1954)

Dibuixant i exlibrista. Estudià gravat a París amb André Lambert.

Amb el pseudònim de Falgàs, del 1908 al 1910, féu dibuixos d’humor per a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”.

Però sobretot destacà com a exlibrista, activitat per la qual obtingué diferents premis internacionals i fundà la revista “Pro Ex-Libris” (1920-21). L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brussel·les.

Il·lustrà diverses obres.

Ferrer, Vicent -abat Poblet, 1393/1409-

6 Respostes

(València, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 13 juliol 1411)

XXXVI Abat perpetu de Poblet (1393-1409). Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant.

Mestre en teologia i almoiner de Joan I el Caçador; essent prior de Poblet, fou elegit abat, succeint a Guillem d’Agulló.

Obtingué el títol de mestre en Sagrada Teologia, dignitat que ningú de la comunitat no havia assolit abans. Aconseguí, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III el Cerimoniós i Joan I. Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya.

El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores.

Fou enterrat al claustre major, davant la Sala Capitular.

Ferraz y Cornel, Francisco Javier

2 Respostes

(Madrid, segle XVIII – València, 1850)

Militar. Es destacà durant la guerra del Francès en derrotar el general francès Robert a Amposta. Col·laborà en la defensa de Tarragona.

Durant el Trienni Liberal fou capità general de Catalunya (1822), i el 1835 ho fou de València; dimití arran de la revolta d’aquell any.

Fayos i Antoni, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1848 – Barcelona, 1904)

Escriptor. Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador.

El 1871 passà a residir a Barcelona, on s’integrà al moviment de la Renaixença i actuà d’enllaç cultural amb València (fou soci corresponsal de Lo Rat Penat).

Formà part de la redacció de “Lo Gai Saber” i col·laborà en d’altres periòdics i revistes.

Publicà La dona, estudi crític-filosòfic (1880), Obres d’Ausias March (1886), Obres en prosa de mossèn Roís de Corella (1887) i Trobes en llaor de Maria Santíssima, primer llibre imprès a Espanya (1889), a més de poemes i altres obres de creació.

Ezcurra Carrillo, Luis

Deixa un comentari

(València, 1923 – Madrid, 18 juliol 2005)

Advocat i periodista. Treballà a “La Vanguardia” (1952) i fou professor de l’Escola de Periodisme de Barcelona. Director de Ràdio Nacional a aquesta ciutat (1958-59).

Quan es creà la televisió a Barcelona en fou el primer director i aconseguí la instal·lació dels estudis a Miramar (1959).

Fou sotsdirector general i director dels estudis de televisió a Madrid, i ostentà els càrrecs de vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organització de Televisió Iberoamericana.

Posteriorment passà a la direcció d’Antena 3 Ràdio i d’Antena 3 Televisió.

Dualde i Gómez, Joaquim

1 Resposta

(València, 15 juliol 1875 – Barcelona, 20 gener 1963)

Jurista. Fill de Vicent Dualde i Furió.

Fou catedràtic de dret civil a la universitat de Sevilla (1904) i a la de Barcelona (1906-44), i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat.

Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida (1923) i s’oposà a la política catalanista. Fou degà (1926-30) del Col·legi d’Advocats de Barcelona i ministre d’instrucció pública en el govern presidit per Lerroux (maig 1935).

Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction.

Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho (1932) i La propiedad civilísima (1961).

Daroqui i Carell, Vicent

1 Resposta

(València, 1855 – Barcelona, 1929)

Actor. Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L’aranya (1908), d’Àngel Guimerà, La presentalla (1908), d’Apel·les Mestres, i L’auca del senyor Esteve (1917), de Santiago Rusiñol.

Casat amb la també actriu Concepció Ferrer, foren pares de Mercè Daroqui i Ferrer  (Barcelona, 1893 – s XX), també actriu.

Dalmau, Lluís

11 Respostes

(València, segle XV – Barcelona ?, després 1460)

Pintor. Introductor als Països Catalans de l’estil flamenc i de la pintura a l’oli.

Treballà al servei d’Alfons IV de Catalunya i per encàrrec seu visità Castella (1428) i Flandes (1431-36), on conegué la pintura flamenca, i especialment Van Eyck. De tornada al país, fou el principal introductor del gòtic flamenc, estil que domina en la pintura espanyola de la segona meitat del segle XV.

Pintà per encàrrec del Consell de Cent de Barcelona, el Retaule dels Consellers (1445), a la capella de la Casa de la Ciutat. Apareixen en aquesta obra les característiques del gòtic flamenc (pintura a l’oli, veracitat dels retrats, profunditat de l’espai, fons del paisatge) i la influència directa de Jan van Eyck.

També és autor del retaule central de Sant Baldiri (església parroquial de Sant Boi de Llobregat).