(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – 1866)
Comerciant i polític. Distribuí quantiosos auxilis a les forces que s’oposaven a la invasió napoleònica.
Fou capità de voluntaris a la defensa de Tortosa. El seu coratge li valgué un ascens a coronel.
Caiguda la ciutat, els francesos el conduïren a Saragossa amb ànim d’afusellar-lo, però s’escapà. Ocupà diversos càrrecs polítics ja abans de finir la guerra.
(Tortosa, Baix Ebre, 18 maig 1817 – la Font de la Figuera, Costera, 21 desembre 1883)
Advocat i escriptor en llengua castellana. Va ésser redactor de la llei del notariat el 1862.
Entre les seves obres literàries cal esmentar la peça dramàtica Judith (1848) i el poema èpic La nueva guerra púnica o España en Marruecos (1860).
(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)
Família d’escultors i pintors.
Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:
(Tortosa, Baix Ebre, 1779 – 1886)
Militar. Participà a la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailén i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811.
Durant la Primera Guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals.
Morí als 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII de Borbó.
(Tortosa, Baix Ebre, 9 agost 1847 – París, França, 22 desembre 1896)
Pintor. Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a l’Escola de Llotja.
Dotat per al dibuix i la pintura, aviat fou reconegut el seu valor i protegit per entitats públiques i personalitats privades. Estudià a Barcelona, Madrid i París, on fixà finalment la seva residència.
Autor de quadres d’història del gust de l’època (Les Vespres Sicilianes, Redempció de captius, Joan Fiveller reivindicant els furs de Barcelona davant de Ferran I d’Antequera, El rei Ferran III, el Sant, servint els pobres, etc), conreà també més tard la miniatura amb escenes de costums (El vell marquès i el seu barber, L’home de la capa).
Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona.
(Tortosa, Baix Ebre, 1943 – )
Dissenyador gràfic i escultor. De formació autodidàctica treballà inicialment en el camp del disseny industrial.
S’introduí posteriorment en el grafisme i manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics. En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista “CAU” i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana (1972-85).
És especialment conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual polític i institucional. Així, col·laborà amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat (1965).
Ha fet algunes exposicions de pintura.
(Tortosa, Baix Ebre, 22 setembre 1856 – 18 gener 1901)
Escultor. Estudià a Barcelona.
Per un temps treballà a Madrid, abans d’instal·lar-se definitivament a la seva ciutat natal.
Destacà com a imatger. Més tard es dedicà, amb èxit, a treballar en fang busts i grups de figures. A València, en una exposició de Lo Rat Penat, li fou premiat un bust del marquès de Campo.
(Tortosa, Baix Ebre, 17 setembre 1842 – Pamplona, Navarra, 28 febrer 1903)
Compositor. Fundà el 1860 l’orfeó La Joventut Dertosense.
És autor de nombroses sarsueles, d’obres simfòniques, de música de cambra, de música religiosa i coral.
(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1776 – Oviedo, Astúries, 12 març 1852)
Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52).
Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854).
(Tortosa, Baix Ebre, 26 desembre 1848 – Madrid, 13 maig 1900)
Enginyer i polític. Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment (1895). Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda.
El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60.000 madrilenys, que motivà la seva dimissió.
Publicà una Colección de discursos políticos (1889) i Manual de astronomía popular (1896).
Dades dels Països Catalans 