(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Lleida, 1559)
Bisbe d’Elna (1542-50), d’Urgell (1553-56) i de Lleida (1556-59). Doctor en dret i canonge de Barcelona. Assistí al concili de Trent, i protesta contra la seva supressió.
Fundà el col·legi de la Concepció per a la formació de preveres, a Lleida, on projectà un pla de reforma per a l’Estudi General.
(Tortosa, Baix Ebre, 1510 – vers 1574)
Escriptor i humanista. Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig.
Procurador de Tortosa el 1548, l’any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfama, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat.
Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l’heroi de Pavia Joan Aldana.
Autor de l’obra més original del segle XVI, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, comentaris crítics i de caràcter molt erudit en els quals, en un estil àgil i directe, defensa Tortosa, Catalunya i la llengua catalana contra les acusacions fetes per la guerra sostinguda contra Joan II.
(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Cavaller. Durant l’interregne fou, inicialment, partidari de Lluís d’Anjou.
Substituí, per pocs dies, (del 26 al 30 de desembre de 1411), Lluís de Requesens en la comissió dels Vint-i-quatre del Parlament català, i fou enviat com a ambaixador prop de Ferran I d’Antequera. Després de la proclamació d’aquest, prengué part en la campanya contra Jaume II d’Urgell.
Sota Alfons IV el Magnànim exercí diverses ambaixades, entre les quals la del concili de Constança (1417).
(Tortosa, Baix Ebre, 24 setembre 1927 – Barcelona, 21 febrer 2013)
Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran dels fets de l’any 1966.
Investigà a Ann Arbor (universitat de Michigan) fins el 1970. Director de l’ICE i catedràtic de patologia generals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat director general de Promoció de la Salut de la conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.
És autor d’El sedimento urinario. Atlas microfotográfico (1957) i de Constantes biológicas de interés clínico.
(Tortosa, Baix Ebre, 25 novembre 1947 – )
Parapsicòleg i director de cinema. Nom amb que és conegut Sebastià-Daniel Arbonès i Subirats.
Ha realitzat diversos estudis dels fenòmens parapsicològics que ha tractat en la ràdio, la premsa i el cinema (Viaje al más allá, 1980; El ser, 1982; Acosada, 1984 i Más allá de la muerte, 1986).
(Tortosa, Baix Ebre, 24 abril 1907 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 gener 1982)
Escriptor i polític. Milità al partit d’Acció Catalana Republicana.
Fou redactor de la revista quinzenal “Acció”, òrgan del partit esmentat a Tortosa. Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques, com la revista “Meridià” (1938).
Publicà el llibre de poemes Roses blanques (1934) i les novel·les A l’ombra del Montsià (1933), Rosa Maria (1935) i Destins (1947), sobre la guerra civil.
S’exilià a Mèxic el 1939.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – 1866)
Comerciant i polític. Distribuí quantiosos auxilis a les forces que s’oposaven a la invasió napoleònica.
Fou capità de voluntaris a la defensa de Tortosa. El seu coratge li valgué un ascens a coronel.
Caiguda la ciutat, els francesos el conduïren a Saragossa amb ànim d’afusellar-lo, però s’escapà. Ocupà diversos càrrecs polítics ja abans de finir la guerra.
(Tortosa, Baix Ebre, 18 maig 1817 – la Font de la Figuera, Costera, 21 desembre 1883)
Advocat i escriptor en llengua castellana. Va ésser redactor de la llei del notariat el 1862.
Entre les seves obres literàries cal esmentar la peça dramàtica Judith (1848) i el poema èpic La nueva guerra púnica o España en Marruecos (1860).
(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)
Família d’escultors i pintors.
Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:
(Tortosa, Baix Ebre, 1779 – 1886)
Militar. Participà a la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailén i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811.
Durant la Primera Guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals.
Morí als 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII de Borbó.
Dades dels Països Catalans 