Arxiu d'etiquetes: Tortosa (nascuts a)

Sacanella i Vidal, Emili

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 10 desembre 1860 – Sitges, Garraf, 20 maig 1931)

Cirurgià uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1883) i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta.

Fou preparador anatòmic dels Museus Anatòmics de la Facultat de Medicina de Barcelona, i professà diversos cursos sobre anatomia del sistema nerviós.

S’especialitzà en urologia, a partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear i el 1911 li conferiren una càtedra de l’esmentada especialitat.

Dirigí un sanatori quirúrgic, on practicà nombroses prestatectomies transvesicals, l’experiència de les quals publicà a Los éxitos de la prostatectomía transvesical (1911-25). Des del 1921 fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano (1902) i nombrosos treballs d’urologia.

Monguió i Fonts, Pau

(Tarragona, 1892 – Barcelona, segle XX)

Arquitecte. Fill de Pau Monguió i Segura. Obtingué el títol el 1919. Residí a Barcelona, on ha estat catedràtic de l’Escola d’Arquitectura.

Fou arquitecte municipal de Tortosa i d’Esplugues de Llobregat. Ha publicat articles sobre temes arquitectònics.

El seu germà fou el pintor Josep Monguió i Fonts  (Tortosa, Baix Ebre, 1907 – Catalunya, segle XX)  Ha obtingut diversos premis, conreant un estil més aviat academicista.

Monclús i Monclús, Joan

(Tortosa, Baix Ebre, 26 desembre 1912 – 9 abril 1969)

Músic. Fou director de l’Orquestra Municipal de Tortosa (1933-69) i de l’Escola Municipal de Música d’aquesta ciutat.

Autor d’estudis sobre folklore i de peces musicals.

Mestre i Noé, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, 8 agost 1866 – 6 novembre 1940)

Escriptor. Milità en el moviment catalanista i fou un dels grans promotors de la cultura catalana a les comarques de l’Ebre.

Fundà els periòdics “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca”.

Entre les seves obres cal destacar Cançons tortosines (1884), El palacio episcopal de Tortosa (1900), Els tortosins per Tortosa (1914) i Vocabulari català de Tortosa (1916).

Menahem ben Ya’qob ibn Saruq

(Tortosa, Baix Ebre, segle X – Còrdova, Andalusia, segle X)

Poeta, lexicògraf i gramàtic hebreu.

De jove es traslladà a Còrdova, i hi residí, sota el mecenatge d’Ishaq ibn Saprut -al qual dedicà la producció poètica i elegies, en la seva mort- i del seu fill Hasday, el famós metge i polític jueu, del qual fou secretari. Per això li és atribuïda la redacció de la carta d’aquest al rei dels Kuzarim.

Havent tornat d’un sojorn a Tortosa es dedicà als estudis gramaticals, i redactà el Mahberet, el primer lèxic bíblic complet en hebreu.

Per les seves simpaties envers els caraïtes o bé per intrigues de Dunas ben Labrat caigué en desgràcia i fou tancat a la presó, des d’on escriví una carta, en vers, d’estil bíblic i rimat, que és la seva obra poètica fonamental.

Mena i Zamora, Carlota de

(Tortosa, Baix Ebre, 13 febrer 1845 – Manresa, Bages, 29 desembre 1902)

Actriu. Germana de Teodor.

S’inicià a la companyia de Julià Romea, i el 1865 era ja la primera actriu de la companyia de Valero i Vico. Treballà a diverses companyies, entre les quals les d’Antoni Tutau, que fou el seu segon marit.

Treballà als millors teatres de l’època: el Principal, el Romea, el Novetats, etc, on representà obres com Les heures del mas, Gal·la Placídia, La Dolores, etc.

Morí en plena representació de Locura d’amor.

Mauri i Pallarès, Frederic

(Tortosa, Baix Ebre, 23 juliol 1940 – 22 juny 2019)

Pintor. Començà destacant com a informalista. Després s’ha caracteritzat per les seves vigoroses composicions representant tipus i escenes de la vida dels obrers.

El seu estil es mostra relacionat amb el fauvisme. Pertanyia al grup Macla.

Massip i Bonet, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, 8 desembre 1958 – )

Historiador de l’art i filòleg. Dedicat a la docència universitària d’història i crítica de teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval i sobre les tècniques escèniques.

Obtingué els premis Massó i Torrents (1987) i Jaume I (1991) de l’Institut d’Estudis Catalans, per la Festa o Misteri d’Elx. Ha realitzat diversos muntatges escènics.

Fou secretari general de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médieval i director del seu VIIè Col·loqui (1992).

Ha exercit la crítica teatral a diverses revistes catalanes i italianes.

Martí, Josep Antoni

(Tortosa, Baix Ebre, 1719 – Montserrat, Bages, 3 gener 1763)

Compositor. L’any 1749 ingressà al monestir de Montserrat, on fou mestre de capella de l’escolania, a partir del 1753.

Les seves composicions pertanyen a obres religioses, totes d’una gran qualitat, entre les quals destaquen les obres per a veus i orquestra, en estil concertant, i algunes són influïdes per l’òpera italiana de l’època.

La seva producció comprèn, entre altres obres, dos Magnificat, un Stabat Mater, cinc responsoris de Nadal, quatre de la Nativitat de la Mare de Déu, dues cantates de Nadal, sis lamentacions de Setmana Santa i el salm Confitebor. També deixà una missa, una cantata amb text marià i obres per a teclat.

Diverses obres seves han estat enregistrades en disc.

Marquès i Garcia, Josep Maria

(Tortosa, Baix Ebre, 23 agost 1861 – Barcelona, 30 novembre 1938)

Pintor. Fill de Manuel Marquès i Carles. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà, sobretot, la pintura de gènere i el retrat.

La seva pintura seguí sempre les característiques del realisme romàntic, anecdòtic i superficial, molt del gust de la burgesia de la fi del segle XIX i dins un estil correctament acadèmic.

D’entre les seves obres destaquen Caça d’ànecs, Declaració d’amor i Lletra esperada. Participà en nombroses exposicions nacionals (Barcelona, 1888 i 1929) i internacionals (Londres, 1898 i 1899).