(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – 1616)
Eclesiàstic. Fou vicari general de Tortosa, on promogué moltes obres de caràcter benèfic.
Hi instituí la processó de sant Ramon de Penyafort, per a la qual regalà una imatge d’argent del sant i un ric tabernacle.
(Tortosa, Baix Ebre, 1490 – Roma ?, Itàlia, 1549)
Metge i filòsof jueu. Practicà amb èxit la medicina a Bolonya i a Venècia.
A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat titulat Els principis dels pares.
El 1532 es traslladà a Roma, on fou metge del papa Pau III.
Traduí diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí.
(Tortosa, Baix Ebre, segle X – Catalunya ?, segle X)
Traficant d’esclaus jueu. Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Hakam II de Còrdova, pels volts de l’any 960 inicià un viatge per l’Europa occidental i l’oriental, per investigar els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que l’habitaven, en el transcurs del qual s’entrevistà amb l’emperador Otó I i amb el papa Joan XII.
Redactà les seves impressions en una narració, que malauradament s’ha perdut, però se’n conserven fragments que forniren de dades interessants diversos historiadors i geògrafs musulmans.
(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1926 – París, França, 22 novembre 2008)
Pintor. Inicialment cultivà un cert realisme que, després de la seva instal·lació a París, el 1952, esdevingué un informalisme expressiu i dramàtic. El 1963 guanyà el premi de la Crítica de París.
Posteriorment es tornà a inclinar cap a la figuració, encara que molt estilitzada.
(Tortosa, Baix Ebre, 28 novembre 1782 – 16 febrer 1836)
Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci.
Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill.
Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la Primera Guerra Carlina.
(Tortosa, Baix Ebre, 10 novembre 1837 – 19 febrer 1910)
Polític i advocat. Fundà “El Dertosense” (1867), “El Correo del Ebro” (1868) i “La Verdad” (1880).
Adscrit a la Restauració borbònica, fou alcalde de Tortosa el 1879, on treballà per establir diverses millores a la ciutat. També fou repetidament diputat a les corts espanyoles.
És autor de Documentos relativos a la Real Compañía de Canalización del Ebro (1900).
(Tortosa, Baix Ebre, 4 febrer 1858 – Barcelona, 22 novembre 1927)
Pintor i dibuixant. Després d’una estada a Barcelona, se n’anà a Madrid, on fou deixeble del belga De Haes a l’Escola de Belles Arts.
La seva primera exposició individual, que tingué lloc a la galeria Dalmau i per iniciativa del pintor Ignasi Mallol, no se celebrà fins al 1915.
La seva obra es caracteritza pel realisme i la gran riquesa colorista i per una pinzellada àgil i lliure que l’acosten, d’una manera molt personal, a l’impressionisme.
Com a paisatgista, és autor de vistes rurals i urbanes molt notables (Racó de la Costa Brava, Un poble empordanès, Teulades de Sant Feliu).
També és autor de bones composicions amb figures, caracteritzades pels contrasts de llum (El nen del gos, Mare i fill).
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona ?, 11 setembre 1714 ?)
Polític. Partidari del rei-arxiduc Carles III, que l’ennoblí (1706).
Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V de Borbó (1708), però hagué d’evacuar-la.
Fou veguer de Barcelona (1708-11) i de Vilafranca (1712).
Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’Onze de Setembre.
(Tortosa, Baix Ebre, 14 desembre 1702 – Tonquín, Vietnam, 22 gener 1745)
Dominicà. Prengué l’hàbit al convent de Barcelona. El 1729 esdevingué membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Exercí el ministeri a les Filipines. Passà després a Tonquín. Fet captiu i empresonat, fou decapitat.
El 1906 Pius X el beatificà, juntament amb altres companys.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Catalunya, segle XV)
Cavaller. Prengué les armes per la Generalitat a la guerra contra Joan II.
En 1462, a les ordres del comte de Pallars, era un dels assetjants de la Força de Girona, on es trobaven la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran.
Resultà ferit a l’assalt del dia 17 de juny.
Dades dels Països Catalans 