(Tortosa, Baix Ebre, 23 juliol 1940 – 22 juny 2019)
Pintor. Començà destacant com a informalista. Després s’ha caracteritzat per les seves vigoroses composicions representant tipus i escenes de la vida dels obrers.
El seu estil es mostra relacionat amb el fauvisme. Pertanyia al grup Macla.
(Gandesa, Terra Alta, 30 octubre 1884 – Tortosa, Baix Ebre, 22 desembre 1976)
Teòleg i escriptor. Format a Tortosa i Roma, exercí de professor a Tortosa i a Castelló, canonge des del 1918.
Les seves obres, molt nombroses, abasten la filosofia, la teologia i la història local; destaca l’obra, en cinc volums, Theologumena (1946-57).
Es mostrà sempre un acèrrim defensor de la catalanitat.
(València, 1841 – Tortosa, Baix Ebre, 15 setembre 1922)
Astrònom i geòleg. Va obtenir el premi Jabsen de la Société d’Astronomie.
Fou el primer a mesurar la proporció de la llum polaritzada a l’atmòsfera coronal del Sol i a determinar la natura pètria del sòl lunar.
Col·laborador de l’Acadèmia de Ciències de París i dels “Anales de la Sociedad Española de Historia Natural”.
Autor del manual Principios de Geología y Paleontología.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – 1616)
Eclesiàstic. Fou vicari general de Tortosa, on promogué moltes obres de caràcter benèfic.
Hi instituí la processó de sant Ramon de Penyafort, per a la qual regalà una imatge d’argent del sant i un ric tabernacle.
(Alcanyís, Aragó, vers 1360 – Tortosa ?, Baix Ebre, 1419)
(o d’Alcanyís) Metge, escriptor i polemista d’origen jueu. Fou batejat per Vicent Ferrer per l’abril de 1412.
Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa, per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies. Després de la disputa col·laborà activament en la política antijueva.
Hom li atribueix un llibre de medicina compost el 1408.
L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d’Hebraeomastix.
(Bítem, Baix Ebre, 1233 ? – Tortosa, Baix Ebre, 29 juny 1306)
(o Desjardí) Bisbe de Tortosa (1272-1306), on aplegà sínodes (1274 i 1278) i, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, recopilà el llibre dels Costums de Tortosa.
Prengué part en la reconquesta de Mallorca (1287) i hi féu les funcions de bisbe en nom del seu germà Ponç.
(Tortosa, Baix Ebre, 28 novembre 1782 – 16 febrer 1836)
Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci.
Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill.
Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la Primera Guerra Carlina.
(Tortosa, Baix Ebre, 10 novembre 1837 – 19 febrer 1910)
Polític i advocat. Fundà “El Dertosense” (1867), “El Correo del Ebro” (1868) i “La Verdad” (1880).
Adscrit a la Restauració borbònica, fou alcalde de Tortosa el 1879, on treballà per establir diverses millores a la ciutat. També fou repetidament diputat a les corts espanyoles.
És autor de Documentos relativos a la Real Compañía de Canalización del Ebro (1900).
(Tortosa, Baix Ebre, 13 desembre 1829 – 27 novembre 1885)
Metge i escriptor. Fou regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tortosa.
Col·laborà en diverses publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local “La Voz del Progreso”.
Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días (1867).
(Vic, Osona, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1685)
Frare jerònim. Fou bisbe de Girona durant quatre anys.
El 1665 fou nomenat per a la seu de Tortosa, on succeïa a Gregorio Parcero. Inaugurà a la catedral la capella de la Cinta.
A la seva mort, el seu successor a Tortosa fou Sever Tomàs Auter.
Dades dels Països Catalans 