(Vic, Osona, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1685)
Frare jerònim. Fou bisbe de Girona durant quatre anys.
El 1665 fou nomenat per a la seu de Tortosa, on succeïa a Gregorio Parcero. Inaugurà a la catedral la capella de la Cinta.
A la seva mort, el seu successor a Tortosa fou Sever Tomàs Auter.
(Torà, Solsonès, 16 desembre 1798 – Tortosa, Baix Ebre, 27 juliol 1858)
Eclesiàstic. Es doctorà a Cervera.
Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona (1831) i governador de la de Solsona (1846).
Bisbe de Puerto Rico (1848), hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal.
Malalt, tornà a l’estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona (1855-57) i de Tortosa (1858), càrrec que no arribà a ocupar.
(Tortosa, Baix Ebre, 1 abril 1836 – 25 gener 1909)
Eclesiàstic. Sacerdot (1860), es doctorà en teologia a València (1867).
Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el col·legi de Sant Josep de Tortosa (1873) per a seminaristes. I uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc.
Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús (1883-84), dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans.
El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol.
El 1930 li fou iniciat el procés de beatificació a Tortosa.
(Tortosa, Baix Ebre, 1510 – vers 1574)
Escriptor i humanista. Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig.
Procurador de Tortosa el 1548, l’any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfama, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat.
Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l’heroi de Pavia Joan Aldana.
Autor de l’obra més original del segle XVI, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, comentaris crítics i de caràcter molt erudit en els quals, en un estil àgil i directe, defensa Tortosa, Catalunya i la llengua catalana contra les acusacions fetes per la guerra sostinguda contra Joan II.
(Catalunya, segle XIII – Tortosa ?, Baix Ebre, 1306)
Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa (1272), substituint Bernat d’Olivella.
A partir de 1277, amb els juristes Ramon de Besalú i Domènec de Terol, formà la comissió que redactà el Llibre dels Costums de Tortosa. Col·laborà a l’organització de la conquesta de Menorca (1287).
A la seva mort, fou succeït per Dalmau de Montoliu, traspassat abans de prendre possessió.
(Saragossa, 23 juny 1807 – Tortosa, Baix Ebre, 1888)
Es destacà en l’organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d’altres caps carlins, durant la Primera Guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat.
(Benicarló, Baix Maestrat, 5 febrer 1813 – Tortosa, Baix Ebre, 1879)
Compositor. Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament.
Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables.
(Barcelona, 21 novembre 1703 – Tortosa, Baix Ebre, 19 desembre 1757)
Erudit i eclesiàstic. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Nomenat canonge del capítol de Tortosa (1737), residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa, enllestida abans del 1747, que llegà a l’acadèmia barcelonina.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – 1866)
Comerciant i polític. Distribuí quantiosos auxilis a les forces que s’oposaven a la invasió napoleònica.
Fou capità de voluntaris a la defensa de Tortosa. El seu coratge li valgué un ascens a coronel.
Caiguda la ciutat, els francesos el conduïren a Saragossa amb ànim d’afusellar-lo, però s’escapà. Ocupà diversos càrrecs polítics ja abans de finir la guerra.
(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)
Família d’escultors i pintors.
Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:
Dades dels Països Catalans 