(Barcelona, 1664 – Tortosa, Baix Ebre, 1747)
Frare caputxí.
És autor de les obres titulades Jardín seráfico (1705-06, en dos volums), Espejo del ceremonial seráfico de los capuchinos de Cataluña (1716) i Vida del padre Gabriel de Canet (1721, reeditat el 1891).
(Tortosa, Baix Ebre, 1868 – 15 març 1935)
Comerciant d’oli. Obrí el mercat nord-americà i, en especial, l’argentí.
Fou el pare de Joaquim Bau i Nolla.
(Tortosa, Baix Ebre, 1871 – 27 abril 1938)
Pintor i dibuixant. Fou un bon mestre del seu art.
Conreà de preferència la pintura de gènere i el paisatge.
(Tortosa, Baix Ebre, 1830 – segle XIX)
Escriptor. Publicà diverses obres, la majoria sobre temes locals.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1825 – Tortosa, Baix Ebre, 1867)
Militar. Es passà a l’exèrcit carlí, amb el qual lluità molt bé al front basc i navarrès. No s’avingué als convenis de Vergara.
Emigrà a França amb el pretendent Carles V, i hi restà set anys.
Fou el pare de Joaquim Montagut i Vilalta.
(Monells, Baix Empordà, vers 1120 – Tortosa, Baix Ebre, 27 juliol 1193)
Bisbe de Tortosa (28 maig 1165 – 1193). Era fill del cavaller Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona (1169-75).
Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140. Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150; la de la vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir (1164), la de Santa Llúcia de Puigmal (1165), la de Sant Valentí de Salarsa (1168) i la de Sant Salvador de Bianya (1170) i la catedral de Tortosa (1178).
Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys.
Fou el darrer dels grans abats i bisbes medievals.
(Tortosa, Baix Ebre, 26 desembre 1912 – 9 abril 1969)
Músic. Fou director de l’Orquestra Municipal de Tortosa (1933-69) i de l’Escola Municipal de Música d’aquesta ciutat.
Autor d’estudis sobre folklore i de peces musicals.
(Catalunya, segle XI – Tortosa, Baix Ebre, 1060)
Noble del comtat de Barcelona. Fill dels senyors de Besora.
Va casar-se en primeres núpcies amb l’hereva dels Santmartí i aconseguí d’ésser senyor d’una part de l’Alt Penedès, del castell d’Eramprunyà, des de Montjuïc i d’extensos alous al Vallès.
Durant el govern de Berenguer Ramon I el Corbat (1018-35) s’encarregà de la defensa de la Marca del Penedès i esdevingué el principal magnat del comtat de Barcelona.
A partir del 1041 aprofità la debilitat momentània dels fills del Corbat (Ramon Berenguer, Sanç i Guillem) per actuar amb sobirania sobre les regions meridionals (el Penedès o comtat d’Olèrdola) que havia heretat l’infant Sanç i àdhuc pertorbar les possessions del primogènit, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.
L’any 1044 Ramon Berenguer I aconseguí de guanyar-se els addictes que Mir tenia a Barcelona (el bisbe Guislabert i el vescomte Udalard II) i, quan rebé del seu germà Sanç el comtat d’Olèrdola (1049), pogué exigir obediència a Mir com a vassall seu.
Entre el 1049 i el 1052 Mir es llançà a la rebel·lió oberta, va vendre les franqueses d’Olèrdola i del Vallès, pertorbà el terme d’Eramprunyà, s’alià amb els sarraïns de Tortosa, induí als de Lleida a no pagar les paries, usurpà el feu comtal de Carles de Montbui, etc.
L’any 1059, però, enfortida ja l’autoritat comtal, tornà a l’obediència i, per guanyar-se la confiança del comte, emprengué una expedició contra els sarraïns de Tortosa i hi morí.
(Palma de Mallorca, 26 gener 1840 – Tortosa, Baix Ebre, 5 setembre 1917)
Escriptor i jesuïta. Exiliat arran de la revolució del 1868, visqué després a València, Palma de Mallorca, Barcelona i, en especial, a Tortosa, dedicat als estudis lexicogràfics sobre els clàssics espanyols.
Destacà el treball Prontuario de hispanismos y barbarismos (1908, 2 volums).
També és autor d’obres pietoses i d’apologètica, com El triunfo social de la Iglesia Católica (1910, 2 volums).
(Tortosa, Baix Ebre, 8 agost 1866 – 6 novembre 1940)
Escriptor. Milità en el moviment catalanista i fou un dels grans promotors de la cultura catalana a les comarques de l’Ebre.
Fundà els periòdics “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca”.
Entre les seves obres cal destacar Cançons tortosines (1884), El palacio episcopal de Tortosa (1900), Els tortosins per Tortosa (1914) i Vocabulari català de Tortosa (1916).
Dades dels Països Catalans 