(Benicarló / Vinaròs, Baix Maestrat)
Altre nom de la rambla d’Aiguadoliva, que desemboca a la mar, al límit dels termes, a la platja de Surrac o del Fondalet.
Surrac, barranc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Benicarló
Grau, el -varis geo-
el Grau d’Amposta (Amposta, Montsià) Raval de la ciutat, vora l’Ebre.
el Grau de Benicarló (Benicarló, Baix Maestrat) Antic nucli marítim, actualment confós en l’aglomeració de la ciutat.
el Grau de Moncofa (Moncofa, Plana Baixa) Poble i barri marítim de la vila. La tradicional activitat pesquera és en curs de desaparició.
el Grau de Nules (Nules, Plana Baixa) Raval marítim de la vila.
Bayarri i Benedito, Pere
(Benicarló, Baix Maestrat, 1803 – Madrid, 26 juny 1859)
Polític. Fou diputat a corts per Castelló i secretari del congrés (1854), ministre de marina al gabinet del general O’Donnell (1856) i president del consell suprem de guerra i marina (1857).
Benicarló (Baix Maestrat)
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 47,9 km2, 21 m alt, 26.521 hab (2014)
Situat a la plana de Benicarló i de Vinaròs, en un terreny al·luvial prop de la desembocadura del riu Sec, que travessa el seu terme, i obert al mar per una costa baixa i recta, al nord-est de Castelló de la Plana.
Hi ha cultius d’horta (cítrics, blat de moro, llegums i farratges), gràcies a l’aprofitament de les aigües subterrànies per mitjà de sínies; i de secà (garrofers, ametllers i oliveres). El port, construït entre el 1932 i el 1946, és exclusivament pesquer. Zona industrial (tèxtil, construcció, alimentació, química i fusta). Àrea comercial de Castelló de la Plana.
Lloc d’estiueig i d’afluència turística, factors que han provocat l’increment de la població, sobretot de l’edificació, i la creació d’una indústria hotelera. Dins el terme hi ha un parador nacional de turisme. Centre d’atracció comercial.
La ciutat, situada en una extensa plana a mig quilòmetre de la mar, fou una alqueria islàmica; l’església parroquial de Sant Bartomeu (construïda entre el 1724 i el 1743) té la façana barroca i conté pintures de Joaquim Oliet i un Natzarè de Josep Esteve i Bonet. Durant la guerra de les Germanies resistí un setge de vint dies dels agermanats. Sofrí atacs dels pirates (1556).
Enllaç web: Ajuntament
Alvar i López, Manuel
(Benicarló, Baix Maestrat, 8 juliol 1923 – Madrid, 13 agost 2001)
Filòleg i assagista. Catedràtic a Granada i Madrid, i membre de la Real Academia Española, de la qual va ser director des del desembre de 1988 fins al gener de 1992.
Especialitzat en obres sobre dialectologia: El dialecto aragonés (1953), Dialectología española (1962), Teoría lingüística de las regiones (1975), Libro de Apolorico (1976), El español de las dos orillas (1991), etc, i estudis literaris.
Alonso i Herrera, Àngel
(Benicarló, Baix Maestrat, 17 desembre 1954 – )
“Pitxi Alonso” Futbolista. Davanter emblemàtic de la història recent del F.C. Barcelona.
Debutà com a professional al C.D. Castelló l’any 1975. Jugà al Reial Saragossa (1977-82), al F.C. Barcelona (1982-86) i al R.C.E. Espanyol (1986-89), equip amb què es retirà als 34 anys. Debutà com a jugador internacional el 1980.
El 1995 fou designat seleccionador nacional de la Selecció Catalana de Futbol, el qual tornà a competir després del parèntesi de la dictadura. Fou també entrenador de la U.E. Figueres i segon entrenador del C.D. Mallorca.
És diplomat en magisteri i llicenciat per l’INEF.
Coscollano i Llorach, Andreu
(Benicarló, Baix Maestrat, 5 febrer 1813 – Tortosa, Baix Ebre, 1879)
Compositor. Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament.
Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables.
Coll i Salvador, Cèsar
(Benicarló, Baix Maestrat, 19 maig 1950 – )
Psicòleg. Es doctorà en psicologia per la Universitat de Barcelona (1977) on, des del 1985, ocupà la càtedra de psicologia evolutiva i de l’educació.
Especialitzat en psicologia evolutiva i de l’educació, ha intervingut de forma rellevant en la planificació teòrica de la reforma educativa del 1990 i en l’assessorament de la corresponent experimentació.
Destaquen els seus treballs sobre les aportacions de la psicologia a l’educació. Ha publicat entre moltes altres obres i articles La conducta experimental en el niño (1978), Psicología genética y aprendizajes escolares (1983), Marc curricular per a l’ensenyament obligatori (1986) i Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento (1990).
Al juliol de 1992 fou nomenat director general de renovació pedagògica del Ministerio de Educación i Ciencia.
Febrer i Carbó, Joaquim
(Benicarló, Baix Maestrat, 26 setembre 1893 – Barcelona, 3 setembre 1970)
Meteoròleg, astrònom i matemàtic. Treballà a l’Observatori Fabra, del qual esdevingué director (1958), i al Servei Meteorològic de Catalunya. Féu molts estudis pluviomètrics i sondeigs atmosfèrics.
Des del 1931 fins al 1963 fou catedràtic de física a la Universitat de Barcelona. Va estar president de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.
Publicà Atlas pluviométrico de Cataluña, premiat el 1930; Meteorología. Lecciones de astronomía elemental (1946), i Lecciones de cosmografía, les dues darreres en col·laboració.
Dades dels Països Catalans 