(Terrassa, Vallès Occidental, 29 maig 1963 – )
Autor dramàtic i director. S’inicià en l’activitat teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona.
A partir del 1987 ha estrenat diverses obres dirigides per ell mateix (Tàlem, Carícies, etc), la majoria al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, per al qual també ha dirigit obres del repertori clàssic.
Ha col·laborat a Televisió de Catalunya com a guionista de sèries dramàtiques.
(Terrassa ?, Vallès Occidental, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, segle XIX)
IC Abat de Poblet (1810-13 i 1821-23), XLV dels quadriennals. Ingressà al monestir el 1784.
Albergà temporalment els trapencs de Santa Susanna (Maella). L’octubre de 1822, els monjos de Poblet hagueren d’abandonar el monestir; en tornar-hi, l’agost de 1823, Barba renuncià l’abadiat.
La seva elecció esdevingué després d’haver estat vacant l’abadiat durant dos anys arran de la mort de l’abat Joaquim Casanovas. El monestir passava llavors una època molt difícil, com a resultat de la invasió francesa. En 1815, després de dos anys més d’abadiat vacant, fou elegit Jaume Pàmies.
El 1821 fou destituït l’abat Esteve Torrell. Poblet prengué llavors el títol oficial de “Monasterio suprimido de Poblet i casa de reunión de ex-monjes bernardos”. Josep Barba tornà a assumir les funcions, el CII abat, XLVIII dels quadriennals.
Diversos monjos de la Trapa es revoltaren pel maig de 1822 i anaren a reunir-se amb els sediciosos integristes. Aquest fet féu recaure sobre el monestir la ira de les autoritats i la comunitat fou deportada a Tarragona.
El monestir sofrí diverses destruccions i algun pillatge. El 1823, amb els absolutistes, la comunitat tornà al monestir. Fou reposat aleshores a l’abadiat Esteve Torrell.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1882 – Barcelona, 1969)
Pintor, moblista i decorador. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la d’Arts i Oficis de Dresden (1908-14).
El 1915 fundà el Gremi d’Artistes de Terrassa, i després s’establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d’exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà (1920-36).
Premiat a les exposicions d’arts decoratives de París 1925, Barcelona (1929), Madrid (1947), la seva obra es troba en diversos museus i col·leccions particulars.
La seva pintura se centra principalment en el paisatge, encara que conreà també la figura i el bodegó.
Com a decorador es dedicà al disseny de mobles, amb tendència a una reestilització de les formes clàssiques.
(Terrassa, Vallès Occidental, 7 maig 1911 – Barcelona, 17 juliol 1976)
Pintor i orfebre. Pare d’Emili Armengol i Abril. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya.
El 1931 va realitzar la seva primera exposició a Barcelona, a la Galeria Badrinas.
Com a joier, va realitzar diversos treballs, alguns d’ells en col·laboració amb altres artistes com Manolo Hugué i Jaume Mercadé i Queralt.
Algunes d’elles, com Penjoll i fermall i Cap de dona, es poden veure actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1938 – )
Metge, escultor i dibuixant. Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Com l’escultor pop George Segal, s’ha donat a conèixer amb peces de format petit o mitjà realitzades amb bena de guix.
Acostuma de representar temes anecdòtics (bé amb figures aïllades, bé amb grups) amb un realisme més atent a l’expressió que al detall.
Ha estat president del Cercle Artístic de Sant Lluc.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1912 – Catalunya, segle XX)
Pintor i escenògraf. Féu els primers estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, i els continuà després a Barcelona.
Ha excel·lit com a il·lustrador a la premsa i per la seva obra escenogràfica. En aquesta especialitat ha treballat per a La Comédie Française i ha realitzat diverses decoracions per al cinema.
(Terrassa, Vallès Occidental, 24 desembre 1874 – Barcelona, 10 desembre 1930)
Jesuïta. Preocupat per l’atenció als malalts inguaribles, promogué l’obra anomenada Cottolengo del Pare Alegre, que no arribà a realitzar-se fins després de la seva mort.
Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona.
(Terrassa, Vallès Occidental, 6 abril 1946 – Barcelona, 4 abril 1991)
Soprano. Especialista en lied, estudià a Barcelona amb Jaume Padrós i Jordi Torra, Madrid i Salzburg, i amb poc més de 20 anys començà a actuar professionalment i aconseguí nombrosos èxits a Viena sota la direcció de B. Paumgartnes i K. Böhm.
Féu recitals arreu del món i enregistraments discogràfics on s’aprecia la bellesa del seu registre vocal.
Establerta als EUA, fou professora de Cant i Dicció a la Universitat de Washington-Seattle.
(Terrassa, Vallès Occidental, 6 març 1961 – )
“Pep Agut“ Artista plàstic. Inicialment es dedicà a la pintura. Al final dels anys 1980 abandonà la tela per les instal·lacions.
Participà a la III Mostra d’Art Català (Sant Cugat del Vallès, 1983) i al Saló de Tardor dels anys 1983 i 1984, i ha estat present en diverses edicions d’ARCO. L’any 1988 féu una exposició individual al palau Marc de Barcelona (Pro-posicions). Ha estat present en exposicions col·lectives.
Després de l’exposició Monòcrom: N, S, E, O a la galeria Estrany de la Mota de Barcelona (1996), ha presentat una mostra en dues parts, la primera al Musée Départamental de Rochechouart (Llemotges) i la segona al FRAC Languedoc-Rousïllon de Montpeller (1997).
L’any 2000 presentà al MACBA l’exposició Als actors secundaris.
(Terrassa, Vallès Occidental, 10 març 1875 – 18 febrer 1964)
Pintor. Col·laborà com a dibuixant a diverses publicacions. Practicà el gravat manual.
Destacà especialment com a aquarel·lista.
Dades dels Països Catalans 