(Terrassa, Vallès Occidental, 15 octubre 1838 – 23 desembre 1903)
Escriptor. Germà de Josep. Fou alcalde de Terrassa.
És autor d’obres teatrals, com Cristeta, l’estanquera (1866), Les caramelles o una vara de justícia (sd) i Lo rei tranquil, amb música de Francesc Giralt, estrenada el 1877 i publicada el 1887.
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 1878 – Montserrat, Bages, 13 maig 1946)
Monjo benedictí de Montserrat, on havia estat escolà (1886-94) i sacerdot (1902). Germà d’Adeodat F. Després d’ésser consultor de la Congregació Benedictina de Subiaco, fou elegit abat coadjutor de l’abat Josep Deàs (1912).
Convertit ja en abat titular, el seu abadiat fou remarcable per l’esforç en pro de la cultura dels monjos i la presència montserratina a Catalunya. Restaurà la Biblioteca del monestir.
Des del 1941 tingué com a coadjutor l’abat Aureli Maria Escarré.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1875 – Montserrat, Bages, 1 març 1964)
Botànic. Germà d’Antoni Maria. Perit agrònom de professió, ingressà a l’orde benedictí i residí a l’abadia de Montserrat.
Realitzà diverses recerques sobre la flora montserratina i fou membre corresponent de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.
A més de les seves col·laboracions científiques al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i a la “Revista Montserratina”, escriví algunes obres de caràcter religiós.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)
Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia.
Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l’Orfeó Català.
Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes.
Era germà de Bartomeu i de:
Joan Llongueras i Galí (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – segle XX) Pintor. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar.
(Terrassa, Vallès Occidental, 22 octubre 1906 – Barcelona, 2 octubre 1994)
Arquitecte. Fill de Joan Llongueras i Badia i germà de Joan i de Josep Jordi.
Titulat el 1940, realitzà diverses obres a Barcelona, entre les quals cal esmentar la casa de Repòs de Sant Camil i el xalet del xamfrà Madolell-Ravella.
A més, és autor de la capella de Nostra Dona de la Pietat d’Arbúcies (1953) i de la residència Sol Ponent, a Sant Andreu de la Barca (1974).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1839 – Barcelona, 1919)
Polític republicà. Fou regidor i alcalde accidental de Barcelona (1869-70) i diputat provincial (1872-73). A l’època de la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya.
Afavorí l’entrada de Lerroux a Barcelona (1901).
S’adherí a Solidaritat Catalana, de la qual fou senador per Lleida (1907).
(Terrassa, Vallès Occidental, 22 maig 1950 – )
Autor i director teatral. Llicenciat en lletres i arts dramàtiques, es va iniciar com a crític teatral i director escènic. El 1977 entrà a formar part del Teatre Lliure.
S’ha destacat com a traductor i adaptador de diferents dramatúrgies, clàssiques i modernes.
Com a autor ha estrenat Damunt l’herba i Titànic-92.
(Terrassa, Vallès Occidental, 2 juliol 1888 – 4 juny 1983)
Arqueòleg i escriptor. Ha participat a diversos congressos d’estudis arqueològics.
És autor de Las Iglesias de San Pedro de Terrassa (1954) i de diverses monografies esparses sobre temes històrico-arqueològics de Terrassa i d’altres poblacions del Vallès.
(Terrassa, Vallès Occidental, 29 desembre 1907 – Banyoles, Pla de l’Estany, 21 octubre 1998)
Metge cardiòleg. Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar.
El 1943 guanyà les oposicions a catedràtic de Saragossa i des del 1944 fou catedràtic de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona i director del servei de Lluita Sanitària contra les cardiopaties i de l’Escola de Cardio-angiologia de la mateixa universitat (1952).
El 1955 creà els “Archivos Españoles de Medicina Interna” i, a partir del 1959, fou director de la “Colección Española de Monografías Médicas”.
Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1958-66) i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1836 – Puerto Rico, segle XIX)
Músic. Estudià amb Josep Marraco i Joan Tolosa.
El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a Terrassa. El 1862 fundà l’Orfeó Tarraconense i el 1871 anà a Puerto Rico.
Escriví unes cinc-centes composicions.
Dades dels Països Catalans 