(Terrassa, Vallès Occidental, 5 juny 1900 – 2 febrer 1958)
Historiador.
Exercí diversos càrrecs a Terrassa i escriví diverses obres d’erudició: Història monetària de Terrassa (1951), El castillo cartuja de Vallparadís (1954), Belleses i records del temple del Sant Esperit (1955), Terrassa medieval. Visió històrica (1960), Un Nadal tacat de sang (1961), Nom i escut de Terrassa (1961), Historial de les guerres napoleòniques a Terrassa (1962) i La ciutat i la seu episcopal d’Egara (1964).
(Terrassa, Vallès Occidental, 20 març 1814 – Barcelona, 28 maig 1879)
Jurista. Notari a Terrassa i a Barcelona.
És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España (1862) i de Compendio de substanciación de juicios (1846).
Deixà inèdita una gramàtica catalana (1840).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1928 – ? )
Pintor. Fill de Ferran Canyameres i Casamada. Visqué a París del 1939 al 1952. Publicà col·laboracions literàries a la premsa francesa.
Exposà a París en exhibicions col·lectives. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1952.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 16 octubre 1883)
Jurista. Partidari i defensor del dret foral català.
Milità en el partit moderat i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i president de l’Ateneu Català (1871) i de l’Ateneu Barcelonès (1878).
Publicà Prontuario de las acciones (1856), Necesidad de la libertad de testar (1859), ¿Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria…? i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos… (1882).
(Terrassa, Vallès Occidental, 9 març 1839 – 30 abril 1901)
Industrial i filantrop. Menà una intensa activitat de reformisme social a Terrassa, traduïda en la iniciació del sindicalisme agrícola i el cooperativisme i la construcció de cases barates vers 1890 (passatge Obrer).
En morir, deixà els mitjans per a la fundació de l’asil infantil obrer que duu el seu nom.
(Terrassa, Vallès Occidental, 20 juny 1924 – 16 maig 2016)
Publicista. Especialitzat en la figura de Jacint Verdaguer.
Conreà també el dibuix i la pintura. En aquest aspecte ha excel·lit en la creació d’ex-libris.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1771 – Montserrat, Bages, 1859)
Compositor. Estudià a l’Escolania de Montserrat amb Anselm Viola i Narcís Casanoves, del 1780 al 1786.
Entrà al monestir el 1790, d’on fou mestre de capella del 1811 al 1853, amb moltes interrupcions degudes a la guerra del Francès i a la situació política. Cada vegada reorganitzà l’Escolania i la proveí de repertori en part original.
Del 1835 al 1844, durant l’exclaustració, restà sol a Montserrat amb el germà J. Capderrós i un escolà, i creà la Salve montserratina amb la seva alternança de cant pla i cant polifònic per manca dels versets d’orgue.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1674 – Escornalbou, Baix Camp, 1729)
Menoret franciscà del col·legi seminari de missions d’Escornalbou (1702).
Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles III fou expulsat del país (1714) i treballà a Perpinyà, a Roma i a d’altres ciutats italianes. Retornà a Catalunya l’any 1723.
De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari, fins avui no retrobat; també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica, igualment desconeguda. És interessant l’Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae, enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que eren a l’abast a Escornalbou.
(Terrassa, Vallès Occidental, 29 maig 1963 – )
Autor dramàtic i director. S’inicià en l’activitat teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona.
A partir del 1987 ha estrenat diverses obres dirigides per ell mateix (Tàlem, Carícies, etc), la majoria al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, per al qual també ha dirigit obres del repertori clàssic.
Ha col·laborat a Televisió de Catalunya com a guionista de sèries dramàtiques.
(Terrassa ?, Vallès Occidental, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, segle XIX)
IC Abat de Poblet (1810-13 i 1821-23), XLV dels quadriennals. Ingressà al monestir el 1784.
Albergà temporalment els trapencs de Santa Susanna (Maella). L’octubre de 1822, els monjos de Poblet hagueren d’abandonar el monestir; en tornar-hi, l’agost de 1823, Barba renuncià l’abadiat.
La seva elecció esdevingué després d’haver estat vacant l’abadiat durant dos anys arran de la mort de l’abat Joaquim Casanovas. El monestir passava llavors una època molt difícil, com a resultat de la invasió francesa. En 1815, després de dos anys més d’abadiat vacant, fou elegit Jaume Pàmies.
El 1821 fou destituït l’abat Esteve Torrell. Poblet prengué llavors el títol oficial de “Monasterio suprimido de Poblet i casa de reunión de ex-monjes bernardos”. Josep Barba tornà a assumir les funcions, el CII abat, XLVIII dels quadriennals.
Diversos monjos de la Trapa es revoltaren pel maig de 1822 i anaren a reunir-se amb els sediciosos integristes. Aquest fet féu recaure sobre el monestir la ira de les autoritats i la comunitat fou deportada a Tarragona.
El monestir sofrí diverses destruccions i algun pillatge. El 1823, amb els absolutistes, la comunitat tornà al monestir. Fou reposat aleshores a l’abadiat Esteve Torrell.
Dades dels Països Catalans 