(Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1925)
Setmanari àcrata. S’autodenominà socialista.
Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran (1916) i per Joan Galobart (1923).
El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment (1932-34; 1937-38) la de “Vertical”.
(Barcelona, 28 maig 1641 – 1879)
Periòdic setmanal en castellà, considerada la primera publicació periòdica de la península Ibèrica. Publicat per Jaume Romeu, ha tingut títols diversos. La publicació s’interrompé el 1714.
El 1716 obtingué el privilegi d’edició Josep Teixidor, que la titulà “Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona”.
Des del 1750 es titulà novament “Gazeta”. Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors.
Al començament del segle XIX era bisetmanal. La seva publicació degué suspendre’s amb motiu de la guerra del Francès.
A mitjan segle XIX fou publicat un diari amb el nom de “Gaceta de Barcelona” (del 1853 al 1879).
(Girona, 1787 – 31 desembre 1812)
Publicació bisetmanal. Publicat amb diferents títols i llengües.
Amb el títol de “Gazeta de Gerona”, fou publicat en castellà del 1787 al 1800, i amb el de “Gaseta del Corregiment de Gerona” es publicava en català el 1810.
Amb el títol de “Gazette de Gironne”, fou publicat per l’exèrcit napoleònic en francès i català primer i, més tard, en francès i castellà. Sortí del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 i se n’editaren 105 números. És remarcable per les cròniques oficials de guerra.
(Barcelona, 18 novembre 1905 – 10 febrer 1906)
Setmanari il·lustrat d’art, literatura i actualitats fundat per la mateixa empresa editora de “Cu-cut!”.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Canvià d’orientació i de format al número 11 per suplir “Cu-cut!”, que era suspès, però fou prohibit pel fet d’assemblar-s’hi massa.
(Barcelona, 4 juliol 1912 – 4 gener 1913)
Setmanari nacionalista català, de caràcter satíric. La col·lecció completa consta de 27 números, sobretot remarcables per la part artística.
La capçalera del primer número fou dibuixada per Joan Junceda i hi col·laboraren importants il·lustradors.
Dirigí el setmanari Francesc Xavier Gambús, que hi publicà versos satírics amb el pseudònim d’El Gall de la Passió.
(Barcelona, 4 novembre 1914 – )
Setmanari oficial de l’ajuntament de Barcelona. Publicà els acords i els edictes municipals.
Fou redactada en català (“Gaseta Municipal de Barcelona”) del 6 de juliol de 1922 al 27 de setembre de 1923, i durant la República.
Actualment també es publica en català (tres números al mes). Des del 2000 només es publica en format electrònic.
(Barcelona, novembre 1847 – març 1848)
Setmanari cabetià fundat i dirigit per Narcís Monturiol.
Edità fragments de Viaje por Icaria, traduïts per Orellana i Monturiol, obra que fou publicada el 1848. També publicà els fullets De qué manera soy comunista i Mi credo comunista.
Fou substituït per “El Padre de Familia” (Barcelona, octubre 1849 – març 1850).
(Reus, Baix Camp, 1 desembre 1906 – juliol 1936)
Periòdic. Fundat com a “setmanari socialista republicà”.
El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana.
Pel juny de 1930 inicià una segona època, com a òrgan de l’Esquerra Republicana de Catalunya.
El 1936 es convertí en diari.
(Barcelona, 1 agost 1869 – 3 gener 1874)
Setmanari obrer. Fou l’òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona.
Fundat per Farga i Pellicer, Gaspar Sentiñón, Emili Hugas, etc, aviat acceptà el programa de la Primera Internacional i en fou el principal divulgador a la Península.
Comptà amb la col·laboració de García Viñas, Trinidad Soriano, Alonso Marselau, etc.
Dades dels Països Catalans 