Arxiu d'etiquetes: serres

Font-rubí (Alt Penedès)

38 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 37,42 km2, 319 m alt, 1.363 hab (2016)

0alt_penedes

Estès des del centre fins a l’extrem nord-occidental de la comarca, drenat per diverses rieres, com la de la Maçana o de les Graus, afluent del Foix, al nord-oest de Vilafranca del Penedès. El relleu és accidentat per la serra de Font-rubí i la de l’Avellà (de la Serralada Litoral Catalana), amb pinedes i alzinars.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, cereals -blat, ordi i civada-, oliveres, arbres fruiters i patates), complementada per la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i la petita indústria vinícola. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és en un turó, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Font-rubí, del segle XIV, que esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia. L’església parroquial és dedicada a sant Pere i a sant Feliu. La capitalitat municipal l’ostenta, però, el poble de Guardiola de Font-rubí.

El terme comprèn també, el poble de Grabuac, les caseries del Coll de la Barraca, l’Avellà, l’Alzinar, les Casesnoves, la Maçana, Sabanell, Obagues i Mas Molló i el raval de les Casesnoves de la Mata.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Fonollosa (Bages)

16 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 51,67 km2, 525 m alt, 1.401 hab (2016)

0bages

Situat a la perifèria occidental de la comarca, a la vall de la riera de Castelltallat i a banda i banda de la riera de Fonollosa, afluent, per la dreta, del Cardener, accidentat per la serra de Fonollosa, amb boscos de pins, alzines i roures.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, totalment predominant (vinya, oliveres i ametllers), la ramaderia (granges de bestiar porcí i boví), en expansió, i l’avicultura. També hi ha una petita indústria tèxtil.

El poble es troba a l’esquerra de la riera de Fonollosa; l’església parroquial és dedicada a la Santa Creu.

El terme comprèn, a més, els ravals del Paisà, de Pocafarina i de les Oliveres, els pobles de Camps i de Fals, on hi ha restes de l’antic castell, i el llogaret de Caselles.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural Recreativa

Collserola, serra de

42 Respostes

(Barcelonès / Vallès Oriental)

Massís de la Serralada Litoral Catalana, s’estén en direcció nord-est – sud-oest, paral·lelament a la costa, entre les dues comarques, limitat pels rius Besòs (nord) i Llobregat (sud). La depressió del Vallès en limita el vessant septentrional, mentre que al meridional s’obre al pla de Barcelona.

La màxima altura és el cim del Tibidabo (512 m alt), seguida per Sant Pere Màrtir (399 m), a l’extrem sud-oest, el turó de Valldaura (353 m) i Vallvidrera (313 m); a l’extrem septentrional cal destacar el turó de Montcada. Cal esmentar-ne també els contraforts meridionals -envaïts per les edificacions-, el Puget i Monterols, que separen les valls de Sarrià i Vallcarca, i el turó de la Peira, que separa aquesta última de la d’Horta; les rambles i rieres d’aquestes valls estan cobertes en tot el seu curs per la ciutat.

Quant a la vegetació, a l’obaga, el bosc és molt dens, amb predomini de pinedes, rouredes i alzinars als sectors més alts; en canvi, a la solana, predomina una vegetació molt degradada, producte de la urbanització i els continus incendis. El 1987 es constituí un gran parc metropolità (11.000 ha), amb algunes àrees (la Font Groga) dotades de protecció especial pel seu gran valor ecològic.

Castell de l’Areny (Berguedà)

5 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 24,35 km2, 954 m alt, 69 hab (2016)

0bergueda

(o d’Alareny)  Situat a la dreta de la riera de la Vilada i estès fins als cims del Catllaràs i el puig de Cubell. El terreny és molt muntanyós, amb boscos de pins i prats alpins a les zones més altes, i alzinars i rouredes a les valls.

Els recursos del municipi es limiten a l’agricultura de secà (patates, blat i llegums), circumstància que ha provocat el despoblament. Àrea comercial de Manresa.

El poble és al peu d’una serra rectilínia i encinglerada (les roques del Castell); l’església parroquial de Sant Vicenç és d’origen romànic.

Dins el terme hi ha una colònia de vacances, el poble de Sant Romà de la Clusa (a la clotada del mateix nom, amb església romànica) i els veïnats de la Ribera de Castell, Vilella i Sant Ramon.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cardó, serra de

27 Respostes

(Baix Ebre)

Massís de la Serralada Pre-litoral, encaixa al nord i a l’est la cubeta de Mòra, i tanca la serra de Tivissa; a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix, i al sud del coll de l’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó.

L’abrupta vall de Cardó, oberta vers el nord-oest, és drenada pel barranc de Cardó, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre, poc abans de Benifallet.

El clima és mediterrani (14ºC de mitjana anual) amb pluges escasses (460 mm de mitjana anual), les quals són subterràniament dirigides i originen un nivell de fonts medicinals que desguassen per l’abrupte cingle de Sallent, coronat pel balneari de Cardó.

La carena, que culmina a la Creu de Santos (941 m alt) i és travessada per antics camins, fa alhora de partió d’aigües entre l’Ebre i la mar, i entre la vegetació de l’obaga (alzines, pinasses, alguns roures, moixeres i teixos), fuetejada pel mestral, i la vegetació arbustiva degradada de la solana, al voltant de pins blancs i alzines.

Els antics nuclis medievals de població han desaparegut del tot.

Capolat (Berguedà)

20 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 34,13 km2, 1.279 m alt, 93 hab (2016)

0berguedaSituat al vessant meridional de la serra de Queralt, al sud-oest de Berga, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Solsonès. El terme és molt muntanyós (cingles de Capolat), amb extenses àrees de boscos i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola de secà (patates, blat i blat de moro) i ramadera (bestiar boví, oví i porcí), amb l’explotació forestal com a activitat complementària. Àrea comercial de Berga.

El poble és centrat per la casa de Capolat i dominat per l’església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha també les esglésies de Sant Salvador de Capolat, Sant Andreu de la Serreta i Sant Serni de la Torre, romàniques, l’església i antigua quadra de Farners i els antics termes de Travil, Coforb i part del de Llinars de l’Aiguadora.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Camós (Pla de l’Estany)

5 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 15,66 km2, 168 m alt, 683 hab (2016)

0pla_estanySituat al sud de la comarca, prop del torrent de Revardit, al peu del Rocacorba, al nord-oest de Girona, entre el pla i la serra de Camós. La zona muntanyosa és ocupada per boscos i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals i farratge), complementada pel regadiu (hortalisses), la ramaderia (bovina i porcina) i la cria d’animals de granja. Explotació forestal. El poblament és dispers. Àrea comercial de Banyoles, de la qual depèn econòmicament gràcies a la seva proximitat.

El cap del municipi és el poble de Sant Vicenç de Camós, l’església parroquial del qual conserva un campanar romànic.

Dins el terme hi ha també el poble de Santa Maria de Camós i l’església de Santa Magdalena de Noves, d’origen romànic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cadí, serra de

90 Respostes

(Solsonès / Berguedà)

Serralada del Pirineu axial, que s’estén en direcció est-oest al llarg de 40 km, des del Moixeró i la Tosa d’Alp fins al Pedraforca, separant les dues comarques de les fosses de l’Urgellet i la Cerdanya. Forma part de les anomenades serres interiors del Pre-pirineu i està separada de la zona axial de la serralada per una gran falla, per on passa el riu Segre.

La constitueixen calcàries mesozoiques i eocèniques, que es plegaren durant l’era terciària. Sobrepassa els 2.200 m alt, i assoleix 2.561 m a la Torre de Cadí i 2.647 m al puig de la canal Baridana.

La serra de Cadí, juntament amb l’altiplà de la Segarra, serveix de divisòria d’aigües entre dos sistemes hidrogràfics diferents: els rius de la conca del Segre, d’orientació sud-nord, i els de la conca del Llobregat, d’orientació oest-est. De clima fred i plujós (1.200 mm), hi són freqüents les nevades, i la innivació s’hi prolonga durant sis mesos (novembre a abril).

La vegetació natural es caracteritza per l’abundància de prats i l’existència de boscs de pins (rojalet i negre), avets, faigs i roures, aquests en el vessant meridional (Saldes). És una àrea poc poblada. La seva economia es basa en l’explotació del bosc i en la ramaderia. En el seu conjunt, la serra constitueix un gran obstacle per a les comunicacions.

Boumort, serra del

23 Respostes

(Pallars Jussà)

Serra interior del Pre-pirineu català, que s’estén en direcció oest-est, entre les conques de la Noguera Pallaresa i el Segre. És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos. Formen part del massís de Boumort un conjunt de serres paral·leles, entre les depressions del Segre i de la Noguera Pallaresa.

La vegetació és bàsicament de tipus submediterrani i hi abunden els boscs de pinassa i, per sobre, de pi roig, constitueix el límit meridional del pi negre.

L’altitud màxima és al Castell (2.076 m) i al cap de Boumort (2.070 m), cims situats a molt poca distància, a la part central de massís.

Té molt escàs poblament, que forma petits agrupaments, l’antiguitat dels quals testimonien llurs petites esglésies romàniques, que són en procés de despoblament. En les zones immediates als conreus i als pasturatges d’alta muntanya hi ha grups de bordes que només excepcionalment són d’habitatge permanent. L’explotació forestal, en gran part a càrrec de l’estat, és per contra, en expansió.

Beret, pla de

14 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Gran planell (1.860 m alt) de 4 km de longitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran. Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret.

Hi acudeixen a pasturar uns 40.000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya. És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d’Àneu.

A més de la cabana dels Gavatxos, hi ha el refugi forestal de Peira-roja, la petita cabana de Gessa, la font de la Noguereta, naixement de la Noguera Pallaresa, i l’ull de la Garona, naixement d’una de les branques que formen la Garona.