(Solsonès)
Contrafort (1.509 m alt) de la serra del Port de Comte, de la qual és separada pel coll de Jou.
Té forma de con truncat i domina la vila de Sant Llorenç de Morunys.
Codó, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Solsonès (geo)
Lord, vall de
(Solsonès)
Subcomarca. Entitat autònoma diferenciada ja vers l’any 831, que comprèn un conjunt de valls i serres corresponent a la conca dels afluents del Llobregat (el Cardener, aigua d’Ora, aigua de Valls), és a dir, la part nord-oriental de la comarca.
Limita amb el Berguedà (est) i amb l’Alt Urgell (nord).
Accidenten la part central les serres de Busa i dels Bastets, al peu de la qual hi ha el principal nucli de població, Sant Llorenç de Morunys, emplaçat en una clotada on s’ha estès la principal àrea de conreus.
Comte, port del -Alt Urgell/Solsonès-
(Alt Urgell / Solsonès)
Coll (1.692 m alt) entre les dues comarques, conegut també amb el nom de coll de Port, entre la serra del Port de Comte, a l’oest, i la serra del Verd, a l’est, que comunica la vall de la Vansa, de la conca del Segre, al nord, amb la vall de Lord, a la conca del Cardener, al sud.
Hi passa la carretera de Tuixén a Sant Llorenç de Morunys.
Cardener, el -riu-
Riu (89 km) del Pre-pirineu, és el principal afluent del Llobregat, amb una conca aproximada de 1.500 km².
Neix prop de la Coma (Solsonès), a les fonts del Cardener (1.050 m alt), al peu de la serra del Port de Comte, entre les serres del Verd i Tossa Pelada, de la unió de diversos rierols, i que corre de nord a sud pel Solsonès i el Bages a través de la depressió Central.
En el seu curs alt travessa una zona de roques dures que origina un vertader congost entre Lladurs i Sant Llorenç de Morunys, i després de regar el Solsonès entra al Bages i desguassa (un cop travessada Manresa) al Llobregat, tocant a Sant Vicenç de Castellet.
De règim nivopluvial; l’embassament de Sant Ponç, entre Olius i Clariana de Cardener, està destinat a regular el seu cabal i el del Llobregat.
Principalment en el seu curs més baix, és aprofitat per diverses indústries tèxtils, originàriament llaneres i després de cotó.
Cadí, serra de
Serralada del Pirineu axial, que s’estén en direcció est-oest al llarg de 40 km, des del Moixeró i la Tosa d’Alp fins al Pedraforca, separant les dues comarques de les fosses de l’Urgellet i la Cerdanya. Forma part de les anomenades serres interiors del Pre-pirineu i està separada de la zona axial de la serralada per una gran falla, per on passa el riu Segre.
La constitueixen calcàries mesozoiques i eocèniques, que es plegaren durant l’era terciària. Sobrepassa els 2.200 m alt, i assoleix 2.561 m a la Torre de Cadí i 2.647 m al puig de la canal Baridana.
La serra de Cadí, juntament amb l’altiplà de la Segarra, serveix de divisòria d’aigües entre dos sistemes hidrogràfics diferents: els rius de la conca del Segre, d’orientació sud-nord, i els de la conca del Llobregat, d’orientació oest-est. De clima fred i plujós (1.200 mm), hi són freqüents les nevades, i la innivació s’hi prolonga durant sis mesos (novembre a abril).
La vegetació natural es caracteritza per l’abundància de prats i l’existència de boscs de pins (rojalet i negre), avets, faigs i roures, aquests en el vessant meridional (Saldes). És una àrea poc poblada. La seva economia es basa en l’explotació del bosc i en la ramaderia. En el seu conjunt, la serra constitueix un gran obstacle per a les comunicacions.
Dades dels Països Catalans 