(Pallars Jussà)

Serra interior del Pre-pirineu català, que s’estén en direcció oest-est, entre les conques de la Noguera Pallaresa i el Segre. És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos. Formen part del massís de Boumort un conjunt de serres paral·leles, entre les depressions del Segre i de la Noguera Pallaresa.

La vegetació és bàsicament de tipus submediterrani i hi abunden els boscs de pinassa i, per sobre, de pi roig, constitueix el límit meridional del pi negre.

L’altitud màxima és al Castell (2.076 m) i al cap de Boumort (2.070 m), cims situats a molt poca distància, a la part central de massís.

Té molt escàs poblament, que forma petits agrupaments, l’antiguitat dels quals testimonien llurs petites esglésies romàniques, que són en procés de despoblament. En les zones immediates als conreus i als pasturatges d’alta muntanya hi ha grups de bordes que només excepcionalment són d’habitatge permanent. L’explotació forestal, en gran part a càrrec de l’estat, és per contra, en expansió.