Despoblat de la comarca, dins l’antic terme de la Ribalera, al límit d’Alt Urgell i del Pallars Sobirà.
Colomers -Pallars Jussà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Pallars Jussà (geo)
Mont, pla del -Ribagorça/Pallars-
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Contrafort (1.563 m alt) septentrional de la serra de Sant Gervàs, entre les valls de Llevata i de Bellera.
Monebui, serrat de
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Sector de la serra que separa les valls de Llevata i de Bellera, entre les dues comarques.
Culmina a 1.475 m alt.
Llena, pic de -Pallars Jussà-
Massís (2.677 m alt) que separa les valls Fosca (la Torre de Cabdella) i de Bellera (Benés), al límit amb la comarca de l’Alta Ribagorça, al sud del port de Filià.
Deçà, conca de
(o conca Deçà) Sector de la conca de Tremp. A la dreta de la Noguera Pallaresa, centrat en la ciutat de Tremp, en contraposició a la conca de Dellà.
Costa, tossal de la -Pallars Jussà-
Cim (2.608 m alt) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera, al sud del port de Filià.
Avançat vers l’est, domina el curs del Flamicell entre Espui i la Torre de Cabdella.
Moles, grau de
(Noguera / Pallars Jussà)
Pas de la serra de Biscarri, entre la conca de Tremp i la baronia de Rialb.
Ha donat nom a la serra de Grau de Moles (1.263 m alt), entre el coll de Comiols, al sud-oest, i la serra de Sant Quiri, al nord-est, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca.
Mànega, pic de la -Pallars-
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Cim (2.215 m alt) de la serra que separa la vall Ferrera, al nord, de la coma de Burg i la Ribalera, al sud.
Aquestes dues darreres valls es comuniquen a través del coll de la Mànega, obert al vessant meridional del pic.
Mainera, serra de
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l’Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m).
La carena principal (sud-oest – nord-est) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera.
Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negre i l’estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.
Fosca, vall -Pallars Jussà-
(o de Cabdella) Vall, excavada pel riu Flamicell i els seus afluents de capçalera.
És una vall d’origen glacial limitada a la capçalera per un circ amb una zona lacustre (estanys de Gento i Tort); segueix el curs del riu en direcció nord-sud, profundament encaixonada entre pics que superen els 2.000 m d’altitud i que la separen de la conca de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana; al sud comunica amb la conca de Tremp pel congost d’Erinyà, que clou la vall en el seu vessant més meridional.
El clima és de muntanya, amb precipitacions superiors als 1.200 mm anuals a la capçalera. La vegetació és escassa a les àrees més altes, i de roures i pins a la part baixa.
La població viu agrupada en dos municipis: la Torre de Cabdella i Senterada. Turisme rural. L’agricultura es limita al conreu de productes hortícoles i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví.
És coneguda també amb el nom de Ribera del Flamicell.
Enllaç web: Vall Fosca
Dades dels Països Catalans 