Arxiu d'etiquetes: serres

Bellprat (Anoia)

7 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 30,97 km2, 653 m alt, 75 hab (2016)

0anoiaSituat al sud-oest de la comarca, a l’altiplà de Santa Coloma de Queralt, en un terreny muntanyós, accidentat pels contraforts de les serres del Tallat i de Forès (serra de Bellprat), a l’esquerra de la capçalera del riu Gaià. A la part més accidentada del territori hi ha pinedes i rouredes, explotades econòmicament.

La vida econòmica del municipi és totalment agrària, amb predomini de l’agricultura de secà (blat i ordi), complementada per l’avicultura. Àrea comercial d’Igualada. La població ha minvat progressivament a partir del 1920.

El poble és troba en una vall, presidit per les restes de l’antic castell de Queralt, dalt d’un turó de la serra de Queralt; fins el 1536 no n’és testimoniada la parròquia (Sant Salvador); abans depenia de la de Sant Jaume de Queralt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellmunt d’Urgell (Noguera)

3 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 5,11 km2, 379 m alt, 188 hab (2016)

0nogueraSituat en una plana, a l’est de la ciutat de Balaguer, accidentada només per petites elevacions que formen la serra de Bellmunt (379 m), límit meridional de la serra del Sió.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del regadiu (blat, ordi i alfals), que aprofita l’aigua del canal d’Urgell. Tant els conreus de secà (que produeixen olives i blat), com la ramaderia (bestiar porcí i boví), fan de complement. També hi ha granges de conills. Àrea comercial de Balaguer.

Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris. La població, tanmateix, ha disminuït progressivament durant tot el segle XX.

El poble es troba al cim de la serra de Bellmunt; hi destaca l’església parroquial de Sant Josep, del segle XVI. Pertangué al monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Argentera, l’ (Baix Camp)

20 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 10,12 km2, 344 m alt, 136 hab (2016)

0baix_campSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Priorat. El terreny, molt accidentat pels vessants orientals de la serra de l’Argentera, hi domina la garriga.

Només una quarta part de les terres són de conreu, dedicades principalment a l’avellaner, a més d’arbres fruiters, vinya i olivera. Des de principi de segle XX fins avui l’agricultura ha minvat a benefici de la garriga, en especial la vinya. La població tendeix a disminuir. Àrea comercial de Reus.

El poble es troba sota el castell d’Escornalbou, en un massís muntanyós on hi ha vetes de galena, les quals, explotades probablement ja en l’antiguitat, i amb tota seguretat a l’edat mitjana i en temps més moderns, van donar origen al topònim de l’Argentera. El ferrocarril de Barcelona a Madrid penetra al Priorat pel túnel anomenat de la Torreta (o foradada de l’Argentera).

Dins el terme municipal es troba l’antic terme rural de Trilla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques