Santuari (la Mare de Déu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria), prop de l’antic nucli de Fals.
Arxiu d'etiquetes: Fonollosa
Caselles -Bages-
Antic llogaret, al sector nord del terme; l’església, romànica, que pertanyia a la pabordia de Caselles, depèn de la parròquia de Camps.
Camps -Bages-
Llogaret, situat al nord del terme, a la vall del Puig.
A l’església (Santa Maria) hi fou venerat fins al 1936 el Sant Crist de Camps, talla gòtica de fusta.
Moncunill i Parellada, Joan
(Fals, Bages, 1848 – Barcelona, 1928)
Teòleg jesuïta. Germà de Lluís. S’exilià arran de la Revolució del 1868.
En tornar va ésser professor als centres jesuïtics de formació (Veruela, Tortosa) i catedràtic de teologia a Sarrià (Barcelona).
Escriví un Cursus Theologicus (1905-27).
Fals
Poble, situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.
Conserva les restes de l’antic castell de Fals (dues notables torres, especialment) i l’església parroquial de Sant Vicenç, molt renovada en 1647-56 i ampliada el 1885.
Fou centre d’un terme feudal que des del segle XI estigué en poder dels Cardona; la família Fals, senyors útils del castell, s’extingí vers el 1246 amb Elisenda de Fals, fundadora de la pabordia de Caselles.
Modernament el nucli del poble s’ha traslladat al pla, al raval de les Oliveres, dit també raval de Fals, prop de l’antiga torre de Fals.
Caselles, pabordia de
Antiga comunitat canonical (Santa Maria de Caselles), regida per un paborde, dependent de Santa Maria de l’Estany, situada prop de Caselles.
Fou fundada pels senyors de Fals el 1221; l’església, romànica, que encara es conserva, fou consagrada per Bernat Calbó el 1235.
Perdurà fins al 1770, que fou unida al seminari de Vic, però des de mitjan segle només hi residien dos sacerdots.
Moncunill i Parellada, Lluís
(Fals, Bages, 25 febrer 1868 – Terrassa, Vallès Occidental, 25 abril 1931)
Arquitecte. Germà de Joan. Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió. Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic (Casa de la Ciutat, 1900-03) o romànic (Escola Industrial, 1901).
El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner (casa Baltasar Gorina, 1902), que alternà amb obres d’influència floralista (casa Barata, 1905). Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc el·líptic, allunyat de tota referència decorativa (masia Freixa, 1907-10).
Per la seva tardana incorporació al moviment -malgrat que era de la mateixa promoció que Puig i Cadafalch i Jeroni Ferran Granell– cal incloure’l dins la segona generació modernista.
Destacà també com a projectista de quadres industrials, on combinà intel·ligents solucions constructives, com l’antiga volta de revoltó, amb un clar sentit de l’estètica (fàbrica Aymerich, Amat i Jover, 1908). Els darrers anys retornà als estils d’inspiració clàssica.
Fonollosa (Bages)
Municipi del Bages (Catalunya): 51,67 km2, 525 m alt, 1.401 hab (2016)

Situat a la perifèria occidental de la comarca, a la vall de la riera de Castelltallat i a banda i banda de la riera de Fonollosa, afluent, per la dreta, del Cardener, accidentat per la serra de Fonollosa, amb boscos de pins, alzines i roures.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, totalment predominant (vinya, oliveres i ametllers), la ramaderia (granges de bestiar porcí i boví), en expansió, i l’avicultura. També hi ha una petita indústria tèxtil.
El poble es troba a l’esquerra de la riera de Fonollosa; l’església parroquial és dedicada a la Santa Creu.
El terme comprèn, a més, els ravals del Paisà, de Pocafarina i de les Oliveres, els pobles de Camps i de Fals, on hi ha restes de l’antic castell, i el llogaret de Caselles.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural Recreativa
