(Barcelona, segle XV)
Veguer de Barcelona (1461-62). Fill primogènit de Francesc Burguès, elevat a cavaller. Serveí el rei en l’armada contra Sicília (1432). Fou imposat com a veguer per Joan II el Sense Fe malgrat l’oposició de la ciutat i de la Generalitat.
Fidel a la reina Joana Enríquez, s’oposà a la Biga, per la qual cosa fou empresonat a la mateixa vegueria per ordre dels diputats del General i dels consellers. Començada la guerra contra Joan II, es mantingué fidel a aquest rei.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Polític. Ciutadà de Barcelona. Es distingí com a gran afavoridor de la candidatura de Ferran d’Antequera durant l’interregne (1410-12). Aconseguí figurar a les ambaixades de representació del Principat durant les gestions que precediren el compromís de Casp.
El 1413 fou un dels assistents als consells convocats per Ferran I de cara a decidir l’actitud a prendre davant la revolta de Jaume II d’Urgell.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Ciutadà i síndic de Barcelona. Fill de Pere de Santcliment i propietari de la torre Burguesa, a Viladecans.
Vinculat als Gualbes i al governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, ocupà la conselleria en cap durant l’interregne. La seva actuació des del 1410 afavorí objectivament la causa de Ferran d’Antequera, a la coronació del qual (1414) assistí com a representant de la ciutat, junt amb Ferrer de Gualbes.
Aquesta fidelitat a la nova dinastia perdurà com una característica de la família Burguès.
(Barcelona, segle XV)
Filòsof lul·lista. Professor de l’escola lul·liana que funcionava al Palau Menor de Barcelona i difusor del lul·lisme a Itàlia.
A Pàdua acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura artis generalis (1433), glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller i militar. El 1392 fou convocat a Barcelona per Joan I el Caçador, per al consell en què fou àmpliament debatut el projecte de fer una expedició reial a Sardenya.
El 1396 fou un dels capitans principals dels preparatius per contenir la invasió del comte de Foix. Fou adscrit després a les forces principals de contenció, comandades pel comte d’Urgell.
El 26 de novembre, havent-se destacat amb algunes companyies del quarter general de Cervera, baté completament algunes forces enemigues que es dedicaven a cremar i saquejar la comarca.
(Einbeck, Alemanya, segle XV – Lleida ?, segle XV)
Impressor. Segurament com a cap d’un grup d’impressors alemanys traslladats a la península ibèrica, fou un dels primers d’exercir la seva activitat professional per terres de la corona Catalano-aragonesa (Barcelona, 1476; Saragossa, 1476 i 1478, i Lleida, 1479).
Hom suposa, a partir d’un document datat a Barcelona el 1477, que el llibre més antic imprès a la Península Ibèrica, devia ésser fet a Barcelona, fruit del contracte del 1473 entre Holtz, Planck i Botel.
(Vallcanera, Selva, segle XV – Catalunya, segle XV)
Dirigent remença. Juntament amb Andreu Bosc va participar en el darrer alçament remença (1483-84), per la qual cosa fou condemnat a mort pel rei Ferran II de Catalunya, malgrat haver estat elegit síndic remença a la sentència arbitral de Guadalupe (1486).
Fou alliberat després del clima de descontentament que s’havia produït per l’anunci de la seva condemna.
(Girona, vers 1350 – Barcelona, 1424/26)
Pintor. Fill de Guillem (I) Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del segle XIV i membre de l’extensa família de pintors.
La seva obra s’inscriu dins el gòtic internacional, i destaca per la novetat cromàtica i l’interès per representar la tercera dimensió.
Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert i on la seva activitat fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que només l’any 1392 tenia contractats cinc retaules.
És autor del retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de Copons (1402), del de Sant Salvador de Guardiola (1404), de la capella de Sant Antoni de la seu de Manresa (1410), del retaule de Sant Pere d’Ègara a Terrassa (1411), de Santa Clara a Vic (1415), del de Sant Miquel de Cruïlles (1416), de Sant Andreu de Gurb (1417), de la pradel·la del de Seva (1417), etc.
L’any 1419 cobrà l’acabament del retaule major del monestir de Santes Creus.
Al Museu Episcopal de Vic és conserva el conjunt més complert de les seves obres.
Fou el pare de Narcís Borrassà (Girona, segle XV) Pintor. Les seves obres no són conegudes.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller i diplomàtic. Després de participar en la guerra de Sardenya tornà al Principat per aconseguir que Joan de Corbera fos reconegut com a lloctinent d’aquella l’illa (1411).
Conseller del rei Alfons IV el Magnànim, amb la col·laboració de Bernat de Corbera va intervenir en diverses missions diplomàtiques: Milà (1426), Gènova (1428) i l’Imperi (1433).
Fou conseller del rei quan aquest s’establí a Gaeta, i des del 1436 ho fou de la reina Maria de Castella, a Barcelona.
(Barcelona, segle XV)
Nom donat a la classe superior de la ciutat (mà major), la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que posseïen el govern de Barcelona des de feia dos segles en oposició a la Busca, o partit popular.
Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I el Conqueridor.
Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials.
Davant la crisi de mitjan segle XV s’oposaren fermament a la devaluació, al proteccionisme i a l’entrada al govern de les classes populars i menestrals tal com demanava la Busca, als quals atacaren i venceren, i un cop recuperat el poder a Barcelona, emprengueren la lluita contra la monarquia (Joan II el Sense Fe) que havia intentat de sotmetre’ls.
Dades dels Països Catalans 