(Catalunya, segle XV)
Noble. Residí a Sardenya.
El 1470 fou un dels senyors catalans que secundaren la primera rebel·lió del sard Lleonard Alagó, però després s’adherí a la concòrdia de 1472 que resolgué de moment el conflicte, i tornà a Catalunya.
El 1473 formava part de les forces amb què Joan II el Sense Fe entrà a Perpinyà. Hi patí el setge francès que s’aixecà amb l’arribada de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.
(Barcelona, segle XV – Girona, segle XV)
Ciutadà de Barcelona. Era casat amb Constança Margarit i de Santfeliu.
Contràriament al seu sogre i als familiars d’aquest, entre ells el famós bisbe de Girona, prengué partit contra Joan II. Vivia a Girona a causa del seu matrimoni.
Se sumà a les tropes del comte de Pallars que assetjaven la Força gironina en començar la guerra (1462).
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Senyor de la baronia de Gelida, fill de Berenguer Bertran. Pere III el Cerimoniós li concedí privilegi de cavaller el 1371.
Fou algutzir de Joan I el Caçador i falconer major seu i de Martí I l’Humà. Posseí una fortuna quantiosa i féu prèstecs a aquests reis i a Pere III, el qual li empenyorà la lleuda i altres rendes de Puigcerdà i les rendes de Querol per 9.000 lliures.
Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya.
(Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)
Administrador reial de Sardenya, nomenat el 1409, mentre lluitava a l’illa l’expedició comandada per Martí I el Jove.
Sortí de Barcelona el 15 de juliol per prendre possessió de l’esmentat càrrec. Pocs dies després moria Martí.
Bernes hagué de vèncer fortes dificultats per la penúria econòmica que passaren els expedicionaris, sobretot el 1410. Arribà a utilitzar el recurs d’oferir algunes joies del difunt Martí, de les quals ell era dipositari, com a garantia per a obtenir alguns prèstecs d’urgència.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta. Gaudí de bon prestigi, com ho demostren els esments elogiosos que en fan el marquès de Santillana i Ausiàs Marc. El darrer diu que Bellviure enfollí i morí d’amor.
Se’n conserva només una poesia amorosa sencera, que és un maldir inclós al Cançoner de París i al número 10 de la Biblioteca de Catalunya.
També n’ha restat una estrofa solta, pertanyent a una altra composició, reproduïda per Francesc Ferrer al seu Conhort.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1413, durant la rebel·lió del comte Jaume II d’Urgell, serví Ferran I d’Antequera.
Fou un dels qui anaren a protegir l’emissari que féu la crida exigint la submissió al peu dels murs de Balaguer.
Havent fet la guarnició una sortida, fou ferit a la cama per un passador de ballesta. Els seus companys pogueren retirar-se amb ell.
Testificà sobre aquests fets al procés contra Jaume d’Urgell.
(Barcelona ?, segle XV)
Cirurgià d’ofici.
Fundà i subvencionà un premi de poesia, Joia de desconeixença (1457), que havia d’atorgar el consistori de Barcelona a qui cantés millor el tema de la dama sense mercè. El guanyà Antoni de Vallmanya.
(Catalunya ?, segle XV)
Noble. Baró de Bestracà.
Al castell de Bestracà mantingué pres un pagès de remença. En represàlia, el 27 d’abril de 1462, vint-i-cinc o trenta remences armats, seguidors de Verntallat, s’apoderaren per sorpresa de la fortalesa, la saquejaren i feren objecte de mofes Berenguer i els seus familiars.
Encara que els culpables foren denunciats, la Generalitat es limità a procurar la devolució dels objectes robats, en un darrer esforç per contemporitzar amb les violències dels remences, setmanes abans d’esclatar la guerra contra Joan II.
(Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)
Marí. Comandava una de les galeres trameses a Sardenya el 1409, a l’expedició que manava Pere Torrelles. La seva nau, duent a bord el diplomàtic Jaume Roure, fou enviada a Barcelona per notificar al rei Martí I l’Humà la gran victòria de Sanluri, cosa que féu el 14 de juliol de 1409. Tornà a Sardenya, on seguí en campanya.
El 1411, a la mort de Pere Torrelles, fou tramès novament a Barcelona, amb Andreu de Biure, per tal d’exposar al parlament català la transferència de poders a Joan de Corbera per Torrelles poc abans de traspassar.
Bartomeu tornà tot seguit a Sardenya. Hi capitanejà la guarnició de l’Alguer, la qual disposava de molt poca gent d’armes, quan fou atacat pel vescomte de Narbona (1411), cap dels rebels, amb forces molt superiors. Una resistència heroïca dirigida per Bartomeu aconseguí que la plaça se sostingués i que l’enemic fos rebutjat.
(Lleida, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)
Legista. Regent de la cancelleria reial (1479). Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant (1486).
Doctor en drets civil i canònic, Bardaixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu. El papa excomunicà l’inquisidor (1487).
Tanmateix, preferí d’escapar-se cap a França. Posteriorment s’establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 