Arxiu d'etiquetes: segle XV

Mestre de Canapost

Canapost, mestre de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Pintor anònim. Autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet, de l’església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona.

Influït pel goticisme franco-flamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement.

Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló-reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496.

Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre l’altra obra i la del mestre de la Seu d’Urgell.

Caçador -llinatge-

Deixa un comentari

(Basilea, Suïssa, segle XV – Catalunya, segle XVI)

Família establerta a Catalunya a partir del final del segle XV. Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador.

El primer conegut és Guillem Caçador, els descendents del qual assoliren el privilegi de cavaller (1548) i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes.

Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país (a la conselleria de Barcelona i a la generalitat) i foren els artífexs, lligats estretament a la Companyia de Jesús, de la implantació de la Contrareforma a Catalunya.

Cabrera, Sança de

5 Respostes

(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)

Dama. Filla de Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, i de Timbor de Prades. Es casà amb Arquimbau de Foix, vescomte de Bearn.

Un cop vídua, fundà la capella de Santa Clara i Santa Caterina, a la catedral de Barcelona, on fou enterrada.

Cabrera, Climent de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Fill il·legítim de Bernat V de Cabrera. Durant la guerra contra Joan II, el 1462, prengué partit a favor del rei, i quan el seu pare caigué presoner a Hostalric continuà lluitant des de la muntanya col·laborant amb Francesc de Verntallat.

Joan II el Sense Fe li cedí la casa de Juvinyà amb els seus drets, termes i jurisdiccions (1463).

Defensà, sense èxit, el patrimoni de la família de Cabrera, desfeta per la guerra.

Cabrera, Bernat V de

8 Respostes

(Catalunya, vers 1400 – 1466)

(o Bernat Joan de Cabrera)  Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Militar. Casat amb Violant de Prades.

Intervingué en la campanya d’Alfons IV el Magnànim d’Itàlia (1437-38) i presidí el braç militar en el Parlament de Barcelona en 1438-39. El 1450 fou un dels dirigents de les classes propietàries que s’oposà a la corona en la qüestió agrària.

Membre del Consell del Principat, fou elegit generalíssim de l’exèrcit creat per alliberar el príncep de Viana, presoner a Lleida.

En esclatar la guerra civil passà al bàndol reialista i fou conestable de Joan II el Sense Fe.

Fou el pare de Isabel de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Fou la segona muller de Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades i de Cardona. Entre 1466 i 1471, el seu marit ocupà les rendes del patrimoni dels Cabrera, per rescabalar-se del dot incobrat d’Isabel.

Cabrera, Bernat IV de

21 Respostes

(Catalunya, 1352 – Milà ?, Itàlia, 1423)

Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.

Després de ser-li retornats els béns confiscats al seu avi, capitanejà l’expedició que retornà al tron de Sicília a Martí I el Jove i, en recompensa, fou nomenat almirall del regne (1392-1400).

Es casà primer amb Timbor de Prades i, vers el 1416, amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat.

Morí, probablement a Milà, quan acompanyava Alfons IV el Magnànim a Sardenya.

Fou el pare de Bernat V de Cabrera, de Sança de Cabrera i de:

Aldonça de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Cruïlles.

Elionor de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb Gilabert de Centelles, baró d’Oliva.

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Després que el seu germà Bernat V de Cabrera caigué presoner de les tropes de la Generalitat, durant la guerra contra Joan II, continuà operant a les muntanyes a favor dels joanistes. Probablement morí poc temps després, sense successió.

Timbor de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Es casà, en 1418, amb l’aragonès Joan Ferrandis d’Híxar, descendent directe, per la línia natural, de Jaume I el Conqueridor. Fill seu fou un altre Joan Ferrandis d’Híxar, figura notable de la guerra contra Joan II. Era viva en 1464, quan el seu fill rebé el comtat d’Aliaga per abandonar la guerra. Timbor degué viure de prop aquest conflicte.

Cabra, Constança de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Abadessa del monestir de Vallbona de les Monges. Fou elegida el 1392 i renuncià al càrrec el 1401.

El 1392 establí el benifet de la Mare de Déu del Claustre, advocació mariana molt popular a la comarca.

Bussot, Francí

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Poeta. El seu veritable nom era Francí de Sitges. Ciutadà de Barcelona, era escrivent del mestre racional i reboster del rei (1458). Era amic de Joan Fogassot i de Lleonard de Sorts.

Fidel a Joan II el Sense Fe, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II el Catòlic.

En una ocasió oferí una joia al poeta que cantés més bé la pena d’amor que ell sofria.

Busquets, Pere -marí-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Marí de la segona meitat del segle. Fou un dels caps destacats de les galeres catalanes que cooperaren a la campanya final per conquerir el reialme sarraí de Granada. Hi operava des del 1483.

Burguès i Sestrada, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Polític. Fill de Galceran Burguès de Santcliment i pare de Gregori. Lluità a favor de Joan II el Sense Fe.

El 1466 era procurador general de Mallorca i capità de les galeres reials de l’illa. Anà aleshores a assetjar Maó, addicta a la causa de la Generalitat catalana, i obligà la plaça a capitular.

Després anà amb set naus a reforçar el llarg setge del castell d’Amposta, on participà en el seu assalt, el 21 de juny de 1466.