(Catalunya, segle XIV)
Prelat. Fou arquebisbe de Neopàtria almenys des del 1345. Sembla que no residí a Grècia. Es relacionà amb Pere III el Cerimoniós per alguns serveis diplomàtics.
El 1356, sota el patronatge del rei, féu esforços per obtenir una altra mitra i tractà de passada de fer alçar l’entredit papal sobre la Grècia catalana.
El 1361 ja figurava un altre personatge com a arquebisbe de Neopàtria.
(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)
Historiador i teòleg dominic. Visqué a Barcelona.
Fou conseller i cronista de Jaume II el Just, el qual l’envià com a ambaixador prop del papa Climent V (1309).
Féu la versió llatina de la Crònica de Jaume I amb el títol Commentarium de gestis regis Aragonum Jacobi primi libri IV, dedicada al nét del Conqueridor (1313).
És autor d’una Dissertació sobre l’origen de les quatre barres catalanes i d’una vida de sant Ramon de Penyafort, publicada el 1601.
(Catalunya, segle XIV)
Iniciador de la branca dels Marquet de Palou (dit de Palou).
Senyor de la casa de Palou (Vallès Oriental), el 1360 comprà al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció d’aquest lloc.
Fou conseller quart de Barcelona (1392-93), tercer (1401-02 i 1404-05) i en cap (1411-12).
Bernat Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XIV) Ciutadà honrat de Barcelona. És identificable amb el que fou conseller quart en 1393-94. Fill de Berenguer Marquet (Barcelona, segle XIV – abans 1357) que fou l’iniciador de la línia dels Marquet-Satrilla, o Satria i que potser fou un dels consellers designats el 1348 per a cobrir les vacants deixades amb motiu de la Pesta Negra.
Bernat fou l’avi de:
Bernat Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XV) Noble. Fou neutral en les lluites entre la Busca i la Biga. Formà part (1451) de la comissió encarregada de revisar l’administració pública a Barcelona.
El seu germà Joan Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XV) fou doctor en lleis i ardiaca major de la catedral de Barcelona.
Eren fills de Bonanat Marquet.
Ramon Marquet i Marc (Catalunya, segle XIV – 1358) Domèstic de l’infant Pere i conseller cinquè de Barcelona (1354-55). Segurament és el mateix que, acusat d’haver ordenat l’assassinat de Ramon de Santvicenç, fou executat. Potser era filla seva Elisabet Marquet (Catalunya, segle XIV) Priora del monestir de Sant Damià.
Tomàs Marquet i Marc (Catalunya, segle XIV) Noble. Col·laborà en la campanya sarda i en la guerra contra Gènova (1333). Rebé d’Alfons III el Benigne els llocs de Baratili, Noradat, Modolo, Dilla i Donori, a Sardenya. Fou el pare de:
Bernat Marquet i Bosquets (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Fill de Bernat Marquet. Fou cambrer de la reina Elionor de Sicília i del rei Pere III el Cerimoniós. Potser fou pare de Teda Marquet (Barcelona, segle XIV), que fou abadessa de Pedralbes (1393).
Bernat era germà de:
Ramon Marquet i Bosquets (Catalunya, segle XIV) Senyor de Canyelles i de Salicrup. Es casà amb Blanca Desguànecs, que li aportà la senyoria de Calafell, i foren pares de Blanca Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV), que fou priora de Jonqueres (1389-91), i de Ramon Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV) Senyor de Calafell, Canyelles i Salicrup. Fou el pare de:
Joan Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV), i segurament també de:
Miquel Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV) el qual prengué part en la guerra civil de Joan II i raptà Joana Marquet (Barcelona, segle XV), possiblement neboda seva.
Eren fills de Ramon Marquet i Rubí i germans de Bernat Marquet.
Agnès Marquet (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Seduïda per Berenguer de Lacera, provocà les discòrdies entre les famílies, que requeriren la intervenció de l’infant Pere el 1276.
Miquel Marquet (Barcelona, segle XIII – després 1333) Fou l’iniciador de la línia secundària del llinatge. Fou conseller en cap de Barcelona (1302-03, 1312-13, 1328-29 i 1332-33) i segon (1308-09). Fou pare de Bonanat i de Miquel Marquet.
(Barcelona, segle XIII – 1318)
Mercader i armador. El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II el Just, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309.
El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II.
Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília.
Fou el pare de:
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Llinatge de mercaders i mariners acabalats.
Participaren en el govern municipal de Barcelona i col·laboraren, amb diners i vaixells, en les empreses civils i militars dels monarques de la corona catalano-aragonesa.
Un dels primers membres fou Bernat Marquet (Barcelona, segle XIII – 1257) Navilier i mercader. Personatge destacat de l’oligarquia barcelonina, morí apedregat en un avalot menat per ciutadans importants, que Jaume I de Catalunya declarà innocents (1258).
(Portugal, segle XIV)
Marquesa de Tortosa. Filla del rei Pere I de Portugal i de Constança Manuel i muller de l’infant Ferran d’Aragó, marquès de Tortosa, fill d’Alfons III de Catalunya, amb qui es casà el 1349.
A la mort de Ferran (1363), intentà de fugir a Navarra, però fou retinguda un quant temps per Pere III el Cerimoniós, fins que, alliberada, retornà a Portugal.
No tingué fills.
Dades dels Països Catalans 