(Catalunya, segle XIV)
Diplomàtic. L’any 1327 gestionà, en nom de Jaume II el Just, davant el soldà d’Egipte, que la custòdia del Sant Sepulcre fos encomanada als franciscans.
Gràcies a les seves hàbils gestions, el soldà d’Egipte assegurà el pas a Terra Santa de pelegrins de tots els països, sota el guiatge del rei català.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Abat de Santes Creus (1335-47). Fou successor de Pere Alegre.
Tingué un paper important en la concòrdia entre la noblesa catalana i el rei Pere III el Cerimoniós, a l’ocasió què aquella renyí amb el monarca pel fet d’haver-se fet coronar a Saragossa abans de jurar les Constitucions de Catalunya (1386).
(Catalunya, segle XIV)
Militar. Participà a l’expedició de l’infant Alfons per conquerir Sardenya.
Concorregué al penós setge de la vila d’Esglésies, del 30 de juny de 1323 al 7 de febrer de 1324.
Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front de 200 homes com a guarnició, un cop ocupada la plaça.
(Catalunya, segle XIV)
Jurista i funcionari reial. Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó.
Des del 1362 figura ja a la cancelleria reial i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent. El 1382 consta com a auditor del consell reial.
De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sal·lustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet i és considerat l’autor del famós elogi de l’Acròpoli d’Atenes, primer elogi fet en temps moderns.
(Catalunya, segle XI – segle XIV)
Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat de Milany.
(Catalunya, segle XIV)
Escultor. Treballà per a la seu de Girona.
El 1386 fou un dels qui parlaren a favor del projecte de gran nau central que havia dut endavant Pere Sacoma a la catedral gironina, arran de l’assemblea de tècnics reunida per dictaminar sobre la viabilitat del projecte.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Diplomàtic. Senyor de Pierola (1286) i d’altres indrets del Penedès.
Actuà d’ambaixador a França (1274) de part de l’infant Pere, i al Marroc (1293) de part de Jaume II el Just. Acompanyà Pere II el Gran a Perpinyà (1285) en l’expedició de captura contra Jaume II de Mallorca.
Intervingué al coll de Panissars contra els croats de Felip III de França i excel·lí en la defensa de Besalú. Juntament amb Conrad Llança (1285), acompanyà l’infant Alfons a l’expedició contra l’illa de Mallorca, d’on fou fet lloctinent (1286).
S’encarregà més tard de les negociacions diplomàtiques (1293) entre Jaume II de Catalunya i el soldà del Marroc. El 1309 acudí amb Jaume II a l’expedició contra Almeria.
(Catalunya, segle XIV)
Picapedrer gòtic.
Col·laborà amb l’escultor reial Jaume Cascalls, el seu ajudant Jordi de Déu i el picapedrer Pere Lena, vers el 1363, en l’execució d’un arc-suport de les tombes reials de Poblet segons projecte del mestre Aloi de Montbrai, també escultor reial.
(Catalunya ?, segle XIV – Grècia ?, segle XIV)
Prelat i frare menoret.
El 1376 fou nomenat arquebisbe de Neopàtria, on fou successor de Francesc.
Es distingí, al costat d’Andreu Savall, en la propaganda feta a la Ptiòtida per aconseguir una adhesió general al projecte de reconèixer Pere III el Cerimoniós com a senyor dels ducats d’Atenes i Neopàtria.
(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)
Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).
També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.
El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:
Bernat de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.
Guillem de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.
Hug (II) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.
Hug (III) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.
Hug (VI) de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.
Hug de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 