(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers triats per a combatre al costat de Pere II el Gran, al desafiament de Bordeus contra Carles d’Anjou que finalment no fou celebrat.
Pot ser el mateix personatge que en 1309 anà amb Jaume II el Just a l’expedició contra Almeria.
(País Valencià, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Fou militar excel·lent. En 1390, durant les invasions del comte d’Armanyac, fou enviat de capità a Torroella i Palafrugell. Poc després secundà Gilabert (VI) de Cruïlles, governador del Rosselló, en les accions de represàlia empreses contra territori francès.
El 1392 fou nomenat un dels quatre caps principals de l’expedició que Joan I el Caçador volia enviar a Sardenya i que en acabar tingué altres destins. El mateix any, amb Galceran Marquet, anà d’ambaixador a Gènova, Pisa i Niça per temptejar-hi l’opinió oficial davant el projecte de Sardenya ja esmentat.
Passà a Sicília en 1394, amb l’armada de reforç que comandaven Pere (IV) Maça i Gilabert (VI) de Cruïlles.
(Catalunya, segle XIV)
Escultor. Actiu a la comarca del Segrià, influenciat per l’estil de Jaume Cascalls.
Realitzà el sepulcre de Dalmau (I) de Queralt i el de la muller d’aquest, Alamanda de Rocabertí (1370, al santuari de Santa Maria de Bell-lloc, a Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà).
(Sicília, segle XIV – segle XVI)
Comtat amb centre a Agosta (actual Augusta), creat el 1336 per Frederic II de Sicília per beneficiar Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó.
Després de tenir-lo el fill i el nét d’aquest, passà a la corona l’any 1407 arran de la commutació que es féu amb el comtat de Caltanissetta.
(Catalunya ?, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)
Talmudista hebreu. Visqué a Barcelona del 1245 al 1310.
Fou deixeble del famós Bonastruc de Porta. Gaudí de gran prestigi internacional.
Escriví una rèplica al Pugio fidei de Ramon Martí.
(Lunel, Llenguadoc, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)
Rabí. Conegut també per N’Astruc de Lunel.
De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes -entre ells Selomó ben Adret de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà– que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren. En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica.
L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme. Abba Mari es refugià a Perpinyà (1306). Més tard visqué a Barcelona on escriví una elegia a Selomó ben Adret (1320).
(Catalunya, segle XIV – 1716)
Antiga demarcació administrativa (16.723 h, el 1718), que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector septentrional del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al segle XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, el Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa.
El 1716, amb la Nova Planta, fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l’alcaldia major de Montblanc, una de les dues en què aquest fou dividit.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XIV)
Ciutadà. El seu pensament fou considerat herètic pel tribunal del Sant Ofici.
Després d’haver-se retractat, tornà a sostenir les seves afirmacions primeres.
El bisbe d’Urgell procedí contra ell i el féu condemnar a reclusió perpètua.
(Valls, Alt Camp, segle XIII – segle XIV)
Mestre d’obres. Treballà preferentment a Manresa, on li és atribuït el projecte del Pont Nou (1318); el 1322 dirigí les obres del convent carmelità i fou mestre major de la seu a partir del 1328, any que fou col·locada la primera pedra. Començà les obres de l’església de Santa Maria de Cervera.
A Barcelona, on consta com a ciutadà, contractà, juntament amb Ramon Despuig, el projecte de l’església de Santa Maria del Mar (1329), una de les obres cabdals de l’arquitectura gòtica catalana.
Més tard, amb la col·laboració de Pere Baró, inicià la construcció del santuari de Santa Maria de Lledó.
(Lleida, segle XIV)
Cavaller. El 1322 fou nomenat per l’infant Alfons àrbitre dels conflictes suscitats pels bàndols de Terol.
L’any següent, juntament amb el seu germà, el cavaller Ramon Moliner (Catalunya, segle XIV), anà amb el príncep a l’expedició per sotmetre l’illa de Sardenya.
Fou nomenat capità de Sàsser.
Dades dels Països Catalans 