(Subirats, Alt Penedès, 1230 – Barcelona, 1284)

Teòleg. Ingressà al convent de dominics de Barcelona i estudià, especialment, les llengües aràbiga i hebrea.

El 1250 féu un primer viatge a Tunis, on tornà el 1253 i hi romangué fins al 1269.

Examinà, juntament amb el bisbe de Barcelona i sant Ramon de Penyafort, per manament de Jaume I el Conqueridor, els llibres talmúdics.

Tots els seus escrits són de caràcter apologètic, entre els quals sobresurt Pugio difei adversus mauros et iudaeos (1278, publicat a París el 1651), llibre fonamental en l’apologètica de l’edat mitjana i objecte d’atenció per part de molts estudiosos.