Arxiu d'etiquetes: sants/es

Cervelló, Maria de

(Barcelona, 1 desembre 1230 – 19 setembre 1290)

Religiosa mercedària i santa. Anomenada també Maria del Socors. Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló.

Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà (1265) la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després. Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària.

Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n’és la representació més antiga. Després del procés de beatificació (1629-89), el seu culte fou aprovat el 1692.

Considerada protectora dels navegants, és representada, sovint portadora d’un vaixell. Hom en celebra la festa el 19 de setembre.

No és cert que hagués nascut a la capella de l’actual Casa Dalmases de Barcelona, puix que és una construcció del segle XV bastida per la família Boixadors.

Castellet, Domènec

(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 octubre 1592 – Nagasaki, Japó, 8 setembre 1628)

Dominicà i sant. Missioner a les illes Filipines (1615) i al Japó (1621), en els temps de la persecució; fou pres, i després, mort a la foguera.

Escriví una Relación verdadera de la prisión y martirio de los beatos fr. Luis Flores y fr. Pedro de Zúñiga, confrares seus.

Pius IX el beatificà el 1867.

Calamanda

(Calaf, Anoia, segle VIII – Catalunya, segle VIII)

Màrtir cristiana. Santa que hom ha considerat nascuda a Calaf, d’on és patrona i on des del segle XVI en són venerades les relíquies, a l’església de Sant Jaume.

Fou verge i màrtir. La seva diada és el 5 de febrer.

Bonaventura de Barcelona

(Riudoms, Baix Camp, 24 novembre 1620 – Roma, Itàlia, 11 setembre 1684)

Religiós i sant, de nom Miquel Gran. Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d’Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa.

El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d’una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900.

El 1906 fou beatificat; la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l’orde franciscà, l’11 de setembre.

Bernat d’Alzira

(Carlet, Ribera Alta, segle XII – 21 agost 1180)

Màrtir cristià. Fill del senyor de Carlet, Almansor.

Segons la tradició, anant de camí a Barcelona com a ambaixador prop de Ramon Berenguer IV es perdé i arribà a Poblet, on es convertí i professà. De tornada fou martiritzat, juntament amb les seves germanes Soraida (Gràcia) i Saida (Maria), que ell havia batejat.

Jaume I en conquerir Alzira, els dedicà una capella al lloc on eren enterrats.

El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral. A Poblet és celebrada el 2 de setembre.

Astorch, Maria Angela

(Barcelona, 1 setembre 1592 – Múrcia, 2 desembre 1665)

Religiosa caputxina i santa. Professà a Barcelona el 1609 i cinc anys més tard fou destinada a la fundació de Saragossa, on exercí de mestra de novícies i d’abadessa. Els mateixos càrrecs tingué al nou convent de Múrcia durant setze anys.

Els seus nombrosos escrits, inèdits, mostren un bon coneixement del llatí i de la Bíblia. Ha estat anomenada la mística del breviari per raó de la seva espiritualitat centrada en la litúrgia.

Fou beatificada per Joan Pau II el 1982.

Anastasi -sant-

(Lleida, segle III – Badalona, Barcelonès, 305)

Personatge i sant. Segons la tradició llegendària, hauria nascut a Lleida, fou soldat de la guàrdia pretoriana de Dioclecià.

Fou martiritzat a Badalona, juntament amb 73 companys, durant la persecució de l’emperador.

És commemorat com a sant per l’església catòlica i venerat com a patró de Lleida i de Badalona des del 1627 i del 1672, respectivament.

Amat -bisbe i sant-

(Tarragona, segle VII – Sens, França, 690)

Sant i bisbe de Sens.

L’església en celebra la diada el 13 de setembre.

Almató i Ribera, Pere

(Sant Feliu Sasserra, Bages, 1 novembre 1830 – Haidu’o’ng, Tonquin, Vietnam, 1 novembre 1861)

Missioner i sant. Germà de Salvi. Ingressà a l’orde dominicà (1847) per consell d’Antoni Maria Claret; passà després a Filipines (1852) i a Tonkin (1856), on morí en la persecució decretada per Tu-Duc.

Fou beatificat el 1906 per l’Església Catòlica, que celebra la seva festa el 3 de novembre.

Vedruna i Vidal, Joaquima de

(Barcelona, 16 abril 1783 – 28 agost 1854)

Fundadora religiosa i santa. Germana de l’advocat Ramon de Vedruna. Casada a l’edat de 16 anys amb Teodor de Mas, tingué vuit fills.

El 1816, després de quedar vídua, fundà, amb el caputxí Esteve d’Olot, una congregació inspirada en l’orde de les carmelites, l’Institut de Germanes Carmelites de la Caritat (1826), dedicada a l’assistència de malalts i a l’ensenyament.

Desterrada a Perpinyà (1839), quan tornà (1843), fundà vint-i-dues comunitats caritatives.

Canonitzada el 12 d’abril de 1959. L’església catòlica en celebra la diada el 22 de maig.