Arxiu d'etiquetes: sacerdots

Cases, Magí

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Sacerdot i escriptor. Catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona. Per influència seva fou creada una institució per a dones penedides (1677).

És autor de Desenganys, introducció a la vida devota (1673), en vers, que recorda les antigues noves rimades, i amb curiosos gravats, llibre que, modificat i amb el títol de Desenganys de l’apocalipsis, fou encara reimprés al segle XIX.

Jutge de les festes poètiques en honor de santa Eulàlia (1667), escriví en llatí uns Lectio poetica en hexàmetres.

Casanovas i Cantarell, Andreu

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 3 març 1803 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 13 juny 1870)

Historiador i sacerdot. Fou primer rector de Santa Maria de Sants (1846) i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants (1851), interessant aplec de dades històriques.

Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet.

És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell (1870), també inèdita.

Busquets i Dalmau, Joan

Deixa un comentari

(Girona, 18 febrer 1934 – 13 novembre 2018)

Sacerdot i historiador. Féu estudis d’història eclesiàstica i civil a Roma, Madrid i Barcelona i obtingué el títol de doctor amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII.

A Girona, compaginà les tasques pastorals amb les de professor al Seminari Menor, després ensenyà a l’Estudi General de Girona i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Per dues vegades fou rector del Seminari Major de Girona i, des del 1987, del Seminari Major Interdiocesà, amb seu a Barcelona.

Col·laborà habitualment en revistes pastorals i científiques. Entre els seus assaigs, cal destacar Martí Luter. Valoració actual de la Reforma (1986), premi Carles Rahola 1983.

Botey i Vallès, Francesc

Deixa un comentari

(Poblenou, Barcelona, 26 novembre 1931 – Maconi, Querétaro, Mèxic, 14 abril 1996)

Sacerdot escolapi. Preocupat per les classes més necessitades i marginades, com les dels immigrants i els gitanos, desenvolupà una valuosa tasca social en aquest sentit, especialment la dels barraquistes del Camp de la Bota.

Col·laborador, entre altres, de “Serra d’Or”, ha publicat El gitano, una cultura folk a casa nostra (1970).

Bordoy i Torrents, Pere Màrtir

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1877 – Badalona, Barcelonès, 25 desembre 1951)

Historiador de la filosofia. Especialitzat en el Pròxim Orient. Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia (1923).

Després de la guerra civil, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona.

Col·laborà a “Estudis Franciscans”, “Criterion” i “La Paraula Cristiana” amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en “Lo somni de Bernat Metge“ (1926). Sobre temes orientals publicà Aplec d’estudis bíblics i orientals (1901) i Els Pobles d’Orient (1919).

Bonhom -jurista-

Deixa un comentari

(Vic ?, Osona, segle X – Catalunya, després 1024)

Jurista, clergue i cal·lígraf. Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo. Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X. Estigué al servei dels comtes Guifré II Borrell i Ramon Borrell I de Barcelona com a notari.

Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació titulada Liber iudicum popularis, basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants. Ell mateix la copià i il·luminà en dos notables exemplars, datats a Barcelona el 1010 i el 1011, un d’ells per al monestir de Ripoll, que es perdé al segle XIX, i l’altra es conserva a El Escorial, regalada pel bisbe de Vic Joan Baptista de Cardona a Felip II.

Bofarull i Cendra, Jaume

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 1870 – Tarragona, 3 febrer 1936)

Sacerdot i historiador. Fou director del Museu Diocesà de Tarragona (1902-36). Col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “Catalunya”.

És autor de: Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona (1903), El cartoral major de Poblet (1931), i edità la versió catalana medieval dels Diàlegs de sant Gregori (1931).

Començà una edició monumental de la Crònica de Jaume I.

Bluch, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Montblanc ?, Conca de Barberà, 1901)

Eclesiàstic. Fou rector de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc. Hi excel·lí per les seves virtuts i el seu saber.

Fermament convençut de la bondat de l’ideari catalanista, en fou el propagador més destacat de la Conca de Barberà.

Bertini, Giovanni Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 novembre 1900 – Torí, Itàlia, 23 gener 1995)

Catalanòfil i hispanista. Romangué a Barcelona fins a 13 anys. Fou professor de llengua i literatura hispàniques a diverses ciutats del nord d’Itàlia. El 1942 fou ordenat sacerdot.

A Torí (1946) fundà l’Assoziacione per i Rapporti Culturali con la Spagna e l’America Latina (ARCSAL), amb la revista “Quaderni ibero-americani”, on la cultura catalana ha trobat franca acollença.

Sobre literatura catalana ha publicat, a partir del 1934, nombrosos estudis, sobretot de temes lul·lians i medievals. També ha estudiat autors castellans i n’ha fet edicions. Ha publicat els estudis Studi (1973) i Ensayos (1980).

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1966).

Benessat i Bayés, Felip

Deixa un comentari

(Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1815 – Sabadell, Vallès Occidental, 1878)

Científic. Especialitzat en l’aplicació pràctica de les ciències fisicoquímiques, creà una fàbrica de gas a Sabadell, un laboratori químic a Vic, i fou un dels primers a obtenir la preparació industrial del cloroform.

L’any 1863 ingressà al seminari de Barcelona, on fou ordenat sacerdot.