Arxiu d'etiquetes: sacerdots

Dalmases i Jordana, Càndid de

(Barcelona, 25 maig 1906 – Roma, Itàlia, 25 agost 1986)

Historiador. Fill de Faust de Dalmases i de Massot. Jesuïta (1921) i sacerdot (1936), es doctorà en història a Madrid el 1944.

Fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma (1947-54 i 1957-64), rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès (1954-57) i director (1947-54 i 1957-64) de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on ha publicat Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola (1943-65) i l’edició crítica dels Exercitia en col·laboració amb J. Calveras (1969).

És autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja (1964).

Cruselles i Terrades, Francesc de Paula

(Granollers, Vallès Oriental, 1831 – Montserrat, Bages, 1910)

Escriptor. Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona.

El 1893 ingressà a l’orde benedictí a Montserrat.

Publicà Ejercicios para las principales festividades del año (1896) i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat (1896).

Coy i Cotonat, Agustí

(Sort, Pallars Sobirà, 18 gener 1859 – Barcelona, 1920)

Publicista i historiador. Sacerdot (1885), fou destinat a Cuba (1895) i a l’hospital militar de Barcelona (1915).

Col·laborà sovint a la premsa barcelonina, especialment a “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico”.

Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals: Sort y comarca Noguera-Pallaresa (1906), Villafranca del Panadés (1909), El vino en Cataluña (1911), La batalla de Lepanto (1911), Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta (1913), Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza (1914).

Condó i Sambeat, Josep

(Montcorbau, Vall d’Aran, 29 març 1867 – Bossost, Vall d’Aran, 5 agost 1919)

Erudit i poeta. Estudià al seminari de la Seu d’Urgell i fou rector a la Vall d’Aran.

Publicà Vocabulari aranès (1915) i diversos poemes dispersos en aranès, llengua a la qual també traduí el catecisme diocesà.

Colomer i Preses, Ignasi Maria

(Barcelona, 1915 – Calella, Maresme, 2 novembre 2005)

Historiador i sacerdot. El 1936 es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.

Ha publicat: Els incunables de la impremta igualadina (1952), El litoral català abans del segle XIX (1965), Els cent primers mapes del Principat de Catalunya (1966), i obres de cartografia: Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans (1989), Cartografia peninsular (s. VII-XIX) (1992).

El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Clascar i Sanou, Frederic

(Santa Coloma de Farners, Selva, 6 setembre 1873 – Barcelona, 21 febrer 1919)

Sacerdot i literat. Capellà de la casa de Maternitat de Barcelona.

Col·laborador de “La Veu de Catalunya” “Montserrat” i fundador de “La Fulla Dominical Catalana”. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

El 1895 publicà Estudi sobre la filosofia a Catalunya en el segle XVIII, primer estudi de filosofia moderna a Catalunya. Va escriure obres de filosofia, de devoció, de mística popular i de música, i traduí diverses parts de la Bíblia.

Clascar, Pau

(Barcelona, segle XVI – Catalunya, segle XVII)

Escriptor religiós i historiador. Exercí de sacerdot a Lima (Perú) i donà la volta al món abans de tornar a Catalunya.

Fou autor de Tesoro espiritual de divinos ejercicios (1616), de Modus exactissimus officium divinum recitandi (1627), i de diverses cròniques d’esdeveniments polítics i religiosos contemporanis, en castellà.

Cazador i López, Manuel

(Torrent de Cinca, Baix Cinca, 29 gener 1874 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 17 febrer 1956)

Sacerdot i investigador. Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona.

Des del 1897 dirigí l’observatori meteorològic del Col·legi d’Orfes de Sant Julià de Vilatorta.

Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura.

Català, Josep

(Barcelona, segle XVII)

Escriptor i sacerdot. Doctor en teologia.

Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària (1642), volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà a Montjuïc el 26 gener 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària.

Castellbell, Vicenç de

(Catalunya, segle XV – Ripoll, Ripollès, novembre 1464)

Prior de Casserres. El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de compres de la generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan.

Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere IV el Conestable de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament.

Fou assassinat pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II el Sense Fe.