(Rosselló, segle XI – segle XII)
Noble. Fill del comte Gausfred II de Rosselló. Regentà el comtat en nom del seu nebot Girard I, quan aquest anà per segona vegada en croada a Terra Santa (1107-12).
Mort Girard I en data incerta, que cal situat entre 1113 i 1115, i essent encara menor d’edat el fill del comte difunt, Gausfred III, es produí encara una segona regència d’Arnau Jofre, fins que arribà a la majoria d’edat.
(Catalunya Nord ?, segle XI – segle XII)
Dama. Muller de Girard I, comte del Rosselló. Fill seu seria el comte Gausfred III.
(Catalunya, segle IX – segle X)
Comtessa d’Empúries–Rosselló. Fou casada, abans del 920, amb el comte Gausbert I d’Empúries-Rosselló.
Hom desconeix la seva filiació.
(Catalunya Nord, vers 1190 – 1241/42)
(o Nunó) Comte de Rosselló i Cerdanya (1212-1241/42). Fill de comte Sanç I de Rosselló-Cerdanya i Provença i de Sança Nunyes de Lara i, per tant, nebot del rei Alfons I el Cast.
Ajudà el seu pare en la tasca de la governació de Provença quan Pere I el Catòlic la hi concedí després de la mort (1209) d’Alfons II de Provença. Assistí també amb ell a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) i, l’any següent, era present a la batalla de Muret juntament amb Ramon II de Montcada. El 1215 es maridà amb Peronella de Bigorra, vídua de Gastó VI de Bearn, però el papa anul·là el matrimoni i aquella es casà llavors amb un fill de Simó de Montfort.
Nunyo continuà defensant la Bigorra i hostilitzant els croats. Des del 1222 fins al 1226 hagué d’afrontar els atacs dels Montcada, tant que Jaume I el Conqueridor hagué d’envair territoris d’aquests.
Fidel col·laborador del rei, participà molt activament en les conquestes de Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238), i n’obtingué nombrosos beneficis. Com que morí (vers 1242) sense successió legítima de la segona esposa, també castellana, el títol passà a la corona i posteriorment fou adjudicat al regne de Mallorca.
(Castella, segle XII – segle XIII)
Dama. Fou la segona muller de l’infant Sanç, comte de Provença i de Rosselló, fill tercer de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
D’aquest matrimoni naixeria Nunyo Sanç, comte del Rosselló, que seria, com el seu pare, gran figura de l’època. Sança deixà al seu fill alguns dominis a Castella.
Jofre I Veure> Gausfred I d’Empúries-Rosselló (comte d’Empúries-Rosselló, 931-991).
Jofre II de Rosselló Veure> Gausfred II de Rosselló (comte de Rosselló, 1013-74).
Jofre III de Rosselló Veure> Gausfred III de Rosselló (comte de Rosselló, 1113-64).
(Rosselló, segle XII – 1164)
(o Jofre III) Comte de Rosselló (1113-64). Fill de Girard I i d’Agnès. A la mort del seu pare (1113 o 1115), l’heretà essent encara menor. Durant la seva minoritat regentà el comtat Arnau Jofre, oncle del seu pare, que ja havia estat regent durant la segona anada de Girard I a la croada. Tingué topades amb el bel·licós Ponç Hug II d’Empúries. Les costes rosselloneses foren durament castigades pels pirates sarraïns.
Es casá amb Ermengarda de Besiers i la repudià després per tornar-se a casar. Això li valgué l’excomunió. El seu cunyat Ramon Trencavel de Besiers l’envaí a sang i foc. El seu fill Girard, que ja actuava com a vescomte, s’alçà també en rebel·lió. Tot el Rosselló fou devastat per la guerra.
Jofre III arribà a dominar la situació gràcies a l’ajut d’Hug III d’Empúries. Devers el 1161 s’establí la pau. Jofre III i el seu fill Girard es reconciliaren. A la seva mort deixà hereu Girard, que seria el segon d’aquest nom al casal rossellonès.
(Rosselló, segle XI – 1074)
(o Jofre II) Comte de Rosselló (1013-74). Fill de Guislabert I, a la mort del qual (vers 1014) sofrí la invasió del seu oncle Hug I d’Empúries, que pretenia unir com en temps passat els dos comtats. Bernat Tallaferro de Besalú l’ajudà a defensar-se’n.
El germà de Tallaferro, el famós bisbe Oliba, aconseguí de posar pau (1020). Aquesta pau anà acompanyada per una gran prosperitat i un notable creixement demogràfic. El seu govern fou molt llarg.
Fou succeït pel seu fill Guislabert II.
(Catalunya Nord, segle XI – 1102)
Comte de Rosselló (1070/74-1102). Fill de Gausfred II. Firmà amb Ponç I d’Empúries una convinença (1075) segons la qual quedaven establertes les obligacions i els drets de cadascú.
A Guislabert li foren reconeguts part del bisbat d’Elna, dels castells de Salses, Rocabertí, Rocamora, Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat de la ciutat d’Empúries i del vescomtat de Rosselló, i també les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís les Fonts i Sant Esteve de la Tet.
(Catalunya Nord, segle X – 1013)
Comte de Rosselló (991-1013). Succeí el seu pare Gausfred I en el comtat, mentre que el seu germà Hug I ho féu en el d’Empúries–Peralada.
Es casà, successivament, amb Beliarda i Ermengarda. Hom creu que fou el primer que traslladà la residència de Castellrosselló a Perpinyà.
Dades dels Països Catalans 