(Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat, 9 maig 1942 – )
Historiador i erudit de la literatura catalana. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans.
Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969 i doctor en filologia catalana.
Redactor de la revista “Els Marges”, ha publicat diferents treballs d’història de la llengua i de la literatura catalanes, dels quals sobresurt Manuel Milà i Fontanals i la seva època (1984).
(Granollers, Vallès Oriental, 1727 – Montserrat, Bages, 1770)
Músic. Deixeble de Benet Esteve a l’escolania de Montserrat. Ingressà al monestir el 1743.
Compongué obres notables, de les quals destaca la Tèrcia, a sis veus amb acompanyament instrumental.
Sembla que fou professor d’Antoni Soler.
(Alt Empordà ?, segle XVI)
(o Jaquí) Metge. Ensenyà a Pisa i probablement a Florència.
Escriví, entre altres obres mèdiques, en llatí, un tractat contra Avicenna, ibn Mäsawayh i, en general, la medicina aràgiba (Adversus Avicennam, Mesuen et vulgares medicos omnes, 1533) i un comentari a la part patològica del Kitäb al-mansürï, d’al-Räzï (In nonum librum Rasis ad Almansorem, 1564).
(Tarragona, 21 octubre 1866 – València, 23 agost 1948)
Enginyer agrònom i escriptor. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de València, i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat.
Organitzà el Servei Vitícola (1906-18) de València, creat per combatre la fil·loxera. Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat.
Va publicar nombrosos articles sobre temes agrícoles i, entre altres monografies, excel·leix Árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia.
(Barcelona, 4 novembre 1931 – )
Orientalista i liturgista. Format a Montserrat, Bèlgica, Roma i Munic, ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, i a la Facultat de Teologia de Catalunya.
Entre altres treballs d’investigació, ha publicat: Litúrgia bizantina (1963, amb reedicions ampliades), Bibliografia sobre les litúrgies orientals (1961-67) (1969), L’iniziazione cristiana nella tradizione liturgica orientale (1969), La Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine (1987).
Dins la col·lecció Fundació Bernat Metge ha publicat Egèria, Pelegrinatge (1986). Director de la col·lecció Clàssics del Cristianisme.
(Viguera, Castella, segle XVI – Barcelona, després 1557)
Humanista. S’establí a Barcelona, on fou professor de fills de famílies benestants, divulgà els nous mètodes pedagògics de Nebrija, sobretot en l’edició d’obres d’altri, la majoria en llatí.
Escriví De prosodia (1514) i alguns poemes llatins.
(Mataró, Maresme, 31 octubre 1843 – 27 juliol 1862)
Músic. Fill de Jaume Isern i Colomer. Com ell fou cec de naixement.
Excel·lí com a violinista i com a professor de música.
També era intèrpret remarcable de piano i d’altres instruments.
(Badalona, Barcelonès, 16 juny 1940 – )
Dissenyador gràfic. Actiu en el camp del disseny institucional, publicitari i editorial.
Ha estat professor de la seva especialitat a l’Escola Massana. Des del 1972 presidí l’ADI-FAD.
Ha obtingut diversos premis Laus.
(Barcelona, 1946 – )
Historiador. Especialista en història d’Àfrica. S’orientà cap a aquesta especialitat durant el seu exili a França del 1974 al 1977 a causa de la seva militància antifranquista.
De nou a Catalunya, es llicencià en psicologia el 1979 i en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 i es doctorà en història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona el 1987.
Ha estat professor a les universitats de Dakar (1979-80) i de Madagascar-CUR d’Antananarivo (1981-83) i ha impartit cursos en diverses universitats europees. Des del 1985 fou professor de la Universitat de Barcelona. Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Africans de Barcelona.
La seva línia d’investigació ha anat evolucionant des dels treballs sobre els sistemes de poder cap a una major atenció a les mentalitats, les identitats i les formes de pensament africanes.
Entre la seva extensa obra cal esmentar: Antiguo Egipto. La nación negra (1989), Bajo la Cruz del Sur. Religión, comercio y guerra en el Canal de Mozambique, 900-1700 d.c. (1993), Ètnia i nació als móns africans (1995) amb Ch. Choulon, Kuma. Historia del Africa negra (1998), De Marx a Platón. Retorno a la Tradición occidental (1999) amb A. Rojo i Ll. Botinas, i Emitai. Estudios de historia africana (2000).
Enllaç web: Ferran Iniesta
(Barcelona ?, segle XVIII – Catalunya ?, segle XIX)
Gravador i estampador. Fill d’un fabricant d’indianes.
Fou professor de dibuix, de gravat i de tints a l’escola de la Junta de Comerç de Barcelona.
L’any 1792 obtingué un càrrec semblant a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila, i escriví un estudi per a la conservació i l’augment d’aquesta indústria (1798).
