Arxiu d'etiquetes: professors/es

Gómez i Pin, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 1944 – )

Filòsof. Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal (1974), Ordre et substance: l’enjeu de la Quete aristotélicienne (1976), Límites de la conciencia y del matema (1983), Filosofía, el saber del esclavo (XVII Premi Anagrama de Ensayo, 1989), La Dignidad, lamento de la razón repudiada (1995) i Descartes, la exigencia filosófica (1996).

El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els primers autors que estudià a fons.

Als darrers temps, els seus treballs s’han orientat envers la filosofia de la matemàtica.

Godes i Terrats, Pasqual

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 desembre 1898 – 19 agost 1944)

Compositor i director d’orquestra.

Fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, director d’orquestra de diversos teatres de Barcelona.

Autor de comèdies musicals, com L’Hereu Riera i La Gloriosa (1934), entre d’altres.

Gisbert i Vicente, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 agost 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 febrer 2011)

Ceramista. Format amb Angelina Alòs (1958-61), entre 1961-62 féu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann.

Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat (1975). Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica.

La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric.

Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marià Burguès” (1982).

Girona, Antoni

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII – 1330)

Prelat. Era professor de teologia i filosofia.

Fou bisbe de Galtelli (Sardenya) i més tard auxiliar de Girona. Pertanyia a l’orde carmelità.

Escriví en llatí tres obres de filosofia i religió: In magistrum sententiarum commentaria, Conciones dominicales et sanctorales i In philosophiam Aristotelis commentaria.

Giralt i Casadesús, Ricard

4 Respostes

(Barcelona, 15 desembre 1884 – 28 abril 1970)

Arquitecte i urbanista. Els seus primers projectes d’unes escoles per a Figueres (1920) i Girona (1927), que no foren fetes, eren encara influïts pel modernisme. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou.

Participà en els Congressos d’Arquitectes de la Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català.

D’ençà de llavors les seves obres es mogueren dins el corrent racionalista (escola del barri de Pedret i escola Prat de la Riba, ambdues a Girona).

Féu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic (1932-49).

Fou degà del COAC, arquitecte municipal de Girona i Figueres i professor de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.

Giral i Quintana, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 abril 1941 – )

Economista i publicista. Coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre (1967) i de L’economia de la regió de Tarragona.

Ha escrit també La població catalana, apèndix de la versió catalana de La població (1964), d’Alfred Sauvy, i és coautor de l’obra col·lectiva Economia crítica. Una perspectiva catalana (1972).

Fou professor de l’Escola de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Giner de los Ríos, Hermenegildo

4 Respostes

(Cadis, Andalusia, 14 octubre 1847 – Granada, Andalusia, 20 agost 1923)

Polític, professor i escriptor. Germà de Francisco, amb el qual col·laborà en la Institución Libre de Enseñanza.

Catedràtic als instituts de Burgos, Alacant i Barcelona. Desposseït de la seva càtedra (1875), fou rehabilitat (1881).

Adscrit al partit republicà, després de Solidaritat Catalana, passà al partit radical. Diputat a corts per Barcelona (1908, 1910 i 1914).

Com a conseller municipal de cultura de Barcelona, impulsà la infraestructura escolar (construcció d’escoles i renovació del material didàctic), les colònies, biblioteques i caixes d’estalvi escolars i per les campanyes entorn del laïcisme.

Escriví sobre pedagogia (Resumen de psicología, 1904; Preceptos pedagógicos para el profesorado de las escuelas libres, neutrales o laicas, 1913) i art (Filosofía y arte i Teoría del arte e historia de las bellas artes en la antigüedad).

Gimeno i Regnier, Eugeni

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 1848 – Madrid, 1920)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Obtingué, tot estudiant, algunes distincions. Rebé una menció honorífica a l’Exposició de València de 1867.

En 1878 s’instal·là a Barcelona. Hi treballà com a il·lustrador de llibres. Realitzà diversos viatges d’estudis per Espanya.

Fou nomenat conservador de l’església d’Alcalá de Henares (1906) i professor de dibuix litogràfic i gravat a l’Escola Nacional d’Arts Gràfiques el mateix any de la seva creació (1909).

Giménez i Lloberas, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 gener 1868 – 26 maig 1939)

Actor teatral. Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona, 1840-1925).

Va debutar en l’escena catalana el 1894 i aconseguí un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d’obres clàssiques i del repertori universal, que va alternant amb el repertori català.

Va exercir també com a director d’escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d’Adrià Gual en el Teatre Íntim.

Giménez i Atenelle, Albert

4 Respostes

(Barcelona, 1937 – )

Pianista. Deixeble de Frank Marshall i Marcel Ciampi al Conservatori de Música de París, als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm. 1 de Beethoven.

Ha guanyat diversos premis en concursos internacionals.

Desenvolupa la seva carrera musical en el vessant artístic i en el pedagògic (a l’Escola de Música de Barcelona, que creà amb els germans Claret i Serra).