(Artesa de Lleida, Segrià, 2 gener 1932 – Barcelona, 11 febrer 1989)
Crític d’art i poeta. Fou professor a les universitats de Glasgow (Escòcia) i Victoria i Vancouver (Canadà).
Va exercir de crític d’art en diverses publicacions i en revistes especialitzades.
Ha publicat els següents llibres de poesia visual: Les arrels assumptes (1972), Persistència del cercle (1972), Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona (1972), Progressió icònica (1973) i Imatge enllà (1973).
(l’Havana, Cuba, 1875 – Barcelona, 1905)
Pintor. Establert a Barcelona, participà a les exposicions d’aquesta ciutat dels anys 1896 i 1898; a la primera amb l’obra Pobrets nens, i a la segona amb El domini.
S’especialitzà en la temàtica de tipus anecdòtic.
Dedicat a l’ensenyament, fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.
(Barcelona, 4 gener 1896 – 28 octubre 1955)
Farmacèutic (1917) i veterinari (1924).
Professor de genètica i zootècnia de la facultat de veterinària de Madrid (1932), catedràtic de zootècnia de l’Escola d’Agricultura de Barcelona (1936) i catedràtic de parasitologia animal de la facultat de farmàcia de Barcelona (1946).
És autor de tres tractats: Parasitología animal, Veterinaria práctica i Zoogenética.
(Barcelona, 11 setembre 1888 – Bombai, Índia, 14 desembre 1955)
Missioner jesuïta i historiador. L’any 1922 es traslladà a l’Índia on residí fins a la mort. Professor universitari a Bombai, fundà l’Institut de Recerques Històriques.
Sobresortí com a professor i pot ésser considerat el mestre de les següents promocions d’historiadors indis.
(Barcelona, 9 gener 1744 – Palerm, Itàlia, 19 maig 1816)
Apologista i crític. Jesuïta (1759).
Se n’anà a Itàlia amb motiu de l’expulsió d’Espanya del seu orde (1767) i residí a diverses ciutats. Ordenat sacerdot, fou professor d’història eclesiàstica.
Escriví nombrosos llibres, molts inèdits. De les obres publicades, una treintena, la majoria són de caràcter apologètic contra el jansenisme, l’enciclopedisme i la Revolució francesa.
(Barcelona, 28 abril 1931 – 18 setembre 2013)
Fotògraf. Féu estudis de química. Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957. Ha treballat per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya.
Despunta sobretot en la il·lustració de llibres com ara L’art romànic a Catalunya, L’art popular a Catalunya, La joguina a Catalunya, etc. A més s’ha especialitzat en la fotografia científica per a l’anàlisi tècnica d’obres d’art i ha publicat diversos treballs sobre la matèria.
Fou professor de la seva especialitat a l’Escola Massana de Barcelona (1968) i sots-director de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (1973).
L’any 1978 fou nomenat maître photographe européen per l’Associació Europea de fotògrafs professionals.
(Igualada, Anoia, 12 agost 1787 – 5 juliol 1848)
Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, d’on esdevingué professor de gravat (1840).
Fou autor de la font de Ceres (1825) per al passeig de Gràcia de Barcelona (actualment instal·lada al parc de Montjuïc).
Col·laborà en els relleus de l’edifici dels Porxos d’En Xifré i en la decoració de la font de Neptú, erigida l’any 1826 al Pla de les Comèdies de Barcelona.
Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc.
(Barcelona, 10 setembre 1850 – Madrid, 30 juliol 1940)
Militar i escriptor. Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià (1874) i contra els carlins, a Navarra i a Catalunya. A Cuba (1876-79) organitzà les defenses de diversos castells.
De retorn a la Península, fou destinat a la Junta Facultativa del cos d’artilleria i publicà un Prontuario de Artillería que assolí un veritable èxit internacional.
Ascendit a capità l’any 1882, va ésser nomenat professor de l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia i ajudant del mateix cos. L’èxit del llibre li valgué l’ascens a comandant i, en retirar-se (1907), era coronel.
També és autor de la Historia militar de España dispuesta en forma de efemérides (1887-92).
(Igualada, Anoia, 1927 – )
Físic. Obtingué a Londres el doctorat en física de metalls (1965) i en ciències (1979).
Treballà en el camp de la física industrial a Madrid, i després ho féu en el de la indústria com a investigador del 1957 al 1961. A partir de llavors ha ocupat diversos càrrecs a Anglaterra on fou professor de ciència de materials a la universitat de Londres.
Ha estudiat la teoria de defectes i plasticitat dels cristalls i les propietats mecàniques dels sòlids.
És autor de més de quaranta articles especialitzats i ocupà diversos càrrecs consultius i de gestió a la universitat de Londres.
(Barcelona, 16 desembre 1875 – 30 gener 1940)
Eclesiàstic. Germà d’Ernest. Es llicencià en dret. Fou professor del seminari barceloní i vicari general de la diòcesi.
L’any 1915 fou promogut bisbe d’Urgell. En esclatar la guerra civil residí a Andorra, de la qual fou copríncep. Més tard es traslladà a Itàlia.
De nou a Espanya, s’establí a Saragossa, i posteriorment a la seva diòcesi.
