Arxiu d'etiquetes: professors/es

Genís i Aguilar, Martí

1 Resposta

(Vic, Osona, 21 juny 1847 – 10 desembre 1932)

Escriptor. Estudià farmàcia a Barcelona, on es doctorà el 1874, exercí a Vic, on fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut.

Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l’Esbart de Vic (1867). Concorregué assíduament als jocs florals, i en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921.

La seva poesia, inspirada en un romanticisme tradicional, exalta els valors tradicionals de l’amor, la família i la religió: Guspires d’una llar (1919), Estampes de l’Esbart (1933) i l’antologia La garba muntanyesa (1879).

Publicà les novel·les Julita (1874), la seva obra més important, Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887), L’espalmada (1890) i La reineta del Cadí (1892), etc. Les seves novel·les tingueren una gran popularitat a la fi del segle XIX.

També publicà els reculls de narracions Narracions casolanes (1907) i Records i contes (1921).

Gener, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 1711 – Roma, Itàlia, 1781)

Filòsof i teòleg. Jesuïta (1726). Professor a Gandia i a Girona.

Se n’anà a Itàlia abans de l’expulsió de l’orde. Mantingué correspondència amb Gregori Maians i amb Daniel Finestres.

Va escriure les obres Theologia dogmatico-scholastica (1767-77, en sis volums) i Scholastica vindicata (1766).

Gelpí i Blanco, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1881 – 1971)

Enginyer. Fill de Joan Gelpí i Jofre.

Publicà Pluviometría y aforos (1933) i Lecciones de termicodinámica (1953) i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Gelabert i Buxó, Alfons

Deixa un comentari

(Perpinyà, 19 desembre 1828 – Girona, 1897)

Pintor. Es formà a París amb Couture. De jove col·laborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra.

Fou professor de dibuix a Girona, on ocupà càrrecs d’importància, com el de president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts, i hi fundà l’Ateneu Gironí, del qual fou president. Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França (1885-97).

Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia, Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona.

Gelabert i Alart, Concordi

2 Respostes

(Barcelona, 1 setembre 1882 – 7 abril 1944)

Crític musical. Germà d’Antoni. Professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Escriví Una teoría elemental de la música. És autor de la música de Mundo, demonio y carne (1902) i de l’opereta El desterrado.

Fou director artístic de la companyia Gramophon.

Gay i Planella, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 18 març 1868 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1926)

Músic i compositor. Estudià amb Carles G. Vidiella, Francesc Alió i M. Rodríguez de Alcàntara. El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova (1901-02).

El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana. Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes (Argentina) i s’instal·là el 1924 a Buenos Aires.

Escriví l’opereta Cors joves (1901) de Josep M. Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal. També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor (1901) i Agua mansa (1903), per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull (1902) i per a la de Santiago Rusiñol El jardí abandonat (1900).

És autor de Sis valsos romàntics, per a piano, i vuit cançons per a cant i piano, amb text francès. Publicà a París un recull de cançons populars catalanes per a piano i cant, amb original català i versió francesa.

Era casat amb la cantatriu Maria Pichot, més coneguda per Maria Gay.

Gay i Beyà, Narcís

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 21 desembre 1819 – Barcelona, 5 gener 1872)

Advocat i assagista. Deixeble de Martí i d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona.

Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d’una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants.

Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida (1864) i Estudio sobre las clases proletarias (1864).

Gavet, Pere

Deixa un comentari

(Lleida, segle XIV – vers 1345)

Metge. Fou professor de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1320, data que passa a ésser-ho de l’Estudi General de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe.

Prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya.

Fou també examinador de jueus.

Gausachs i Armengol, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1 maig 1889 – Santo Domingo, República Dominicana, 26 juliol 1959)

Pintor i dibuixant. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja.

Després de dues estades a França (durant la I Guerra Mundial i el 1935), anà a la República Dominicana, on fou professor i director de l’escola de Belles Arts de la capital.

Conreà la pintura de figures, el paisatge i, especialment, la natura morta. L’originalitat de les formes i la força del colorit l’emparenten amb el fauvisme.

Gassull i Duro, Eugeni

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1936 – Barcelona, 29 gener 2013)

Músic i enginyer químic. Visqué un temps a Lleida i a Barcelona.

De 1946 a 1950 cantà a l’Escolania de Montserrat, on estudià també violí i piano. De tornada a Barcelona, continuà els estudis de violí amb Josep Munné i féu harmonia i composició amb el mestre Cristòfor Taltabull.

El 1959 es llicencià en ciències químiques. Fou professor de l’Institut Químic de Sarrià (1959-66). Des de 1964 dirigí un departament d’investigació química en una indústria, especialitzat en espectroscòpia.

De 1958 a 1961 dirigí la coral Antics Escolans de Montserrat. Fundà el Cor de Cambra de Barcelona (1960), que dirigí, i el grup Ars Musicae (1961). Ha dirigit també diversos discs de polifonia i ha publicat alguns articles a “La Vanguardia” i “Diario de Barcelona”.

També ha col·laborat a la revista de química “Afinidad”.