Arxiu d'etiquetes: professors/es

Martí i Móra, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 22 abril 1761 – Lisboa, Portugal, 8 juliol 1827)

Taquígraf, escriptor i gravador. En el camp de la taquigrafia edità el 1800 la Stenografia o arte de escribir abreviado, de S. Taylor, i va escriure Taquigrafía o arte de escribir con tanta velocidad como se habla y con la misma claridad de la escritura (1803). Ensenyà aquesta matèria a Madrid i a ell se li’n déu l’extensió a tota la Península.

Estudià gravat a l’Acadèmia de Sant Carles de València i n’ensenyà a l’Academia de San Fernando de Madrid, quan s’hi establí,

Conreà també el teatre: El día dos de Mayo, La entrada de Riego en Sevilla, La Constitución vindicada, Quijote de la Mancha y Sancho Panza en el castillo del duque, entre d’altres.

Marco i Baidal, Jaume

Deixa un comentari

(Benissa, Marina Alta, 1903 – València, 1979)

Eclesiàstic. Fou ordenat sacerdot al Seminari de València el 1926. Treballà com a mestre d’escola i fou doctor en dret per la universitat de Madrid i en filosofia i lletres per la de València.

Es dedicà a estudis geogràfics del País Valencià i col·laborà en aquest sentit en diverses revistes. Publicà la monografia Moncada y la Huerta de Valencia. El río Turia y el hombre ribereño (1960) i Síntesis Geográfica de la Región Valenciana.

Marçal, Francesc

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1591 – Palma de Mallorca, 27 maig 1688)

Lul·lista i franciscà. Lector de teologia als convents de Roma i de Palma de Mallorca, a l’Estudi General de la qual ensenyà filosofia lul·liana.

Publicà l’edició crítica de l’Ars Generalis ultima (1645) i de l’Ars brevis (1669). Traduí texts catalans de Ramon Llull al castellà, avui perduts. La seva obra més important és Quaestiones difficiles super quatuor libros Magistri Sententiarum cum resolutionibus et Summa Lulliana (1673).

Maluenda, Tomàs

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, maig 1566 – València, 7 maig 1628)

Teòleg. Professà al convent dominicà de Llombai. Fou professor en diversos convents de l’orde de Sant Domènec, on ensenyà filosofia i teologia. Autor de refutacions teològiques, començades quan tot just tenia 22 anys, contra Calvó.

Obtingué molta anomenada en els medis eclesiàstics per les seves anotacions als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Baronio. Corregí el misal i el breviari dominicans (1601). Autor d’obres teològiques i exegètiques. És remarcable la seva obra Annalium sacri ordinis praedicatorum centuria prima (1628).

La majoria dels seus manuscrits són a la biblioteca de la Universitat de València.

Maltes i Beltran, Pere Tomàs

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1654 – 1732)

Erudit carmelità. Prior del convent de Palma, fou professor de teologia a l’Estudi General Lul·lià, on introduí la filosofia de Roger Bacon.

Els seus nombrosos estudis sobre història religiosa de Mallorca, teologia i dret canònic, han restat inèdits.

Magnan, Valentí

Deixa un comentari

(Perpinyà, 16 març 1835 – París, França, 27 setembre 1916)

Metge psiquiatre. Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals.

Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme (1871), Étude clinique sur la paralysie générale (1873), Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement (1873), Recherches sur les centres nerveux (1876), Leçons cliniques sur l’épilepsie (1882) i Leçons cliniques sur les maladies mentales (1887).

Era membre de l’Académie de Médecine (1915).

Ludenya, Antoni

Deixa un comentari

(Almussafes, Ribera Baixa, 23 desembre 1740 – Cremona, Itàlia, 1 març 1820)

Jesuïta i matemàtic. Entrà a la Companyia de Jesús el 1758. Exiliat per Carles III de Borbó, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona. Fou membre de l’acadèmia de Màntua.

Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa (Camerino, 1791), Vera idraulica teoria (Cremona, 1817).

El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna.

López i Ferrer, Llucià

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1869 – Madrid, 1945)

Diplomàtic. Estudià dret a la Universitat de València i el 1898 ingressà per oposició al cos consular. Del 1913 al 1915 fou cònsol d’Espanya a l’Havana i, en tornar-ne, fou elegit diputat a corts per Alacant.

En cessar el general Berenguer com a alt comissari d’Espanya al Marroc el substituí interinament, i ocupà el càrrec l’any 1931. Dos anys després marxà a Cuba com a ambaixador, fins que dimití en iniciar-se la guerra civil.

Durant la guerra, al servei del govern de Burgos, fou destinat a Centre-américa, amb missions de propaganda, i a Gibraltar. Des del 1939 fins a pocs mesos abans de la seva mort treballà com a professor de dret internacional, a l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers.

Llorens i Serra, Tomàs

2 Respostes

(Almassora, Plana Alta, 4 octubre 1936 – Dénia, Marina Alta, 10 juny 2021)

Professor i crític d’art. Titulat en dret i filosofia i lletres. S’ha especialitzat en teoria de l’art contemporani, teoria del disseny de l’estètica, arquitectura, urbanisme, etc.

Ha col·laborat en revistes: “Serra d’Or”, “Imagén y Sonido”, “CAU”, “Arquitectura Bis”, etc. Ha estat professor en diverses universitats, ha dirigit l’IVAM (1986-88), el centre d’art Reina Sofia de Madrid (1988-90) i, des del 1991, fou conservador en cap de la Fundació Thyssen-Bornemisza.

Ha publicat, entre altres obres, els llibres Equipo Crónica (1972), España, vanguardia artística y realidad social, 1936-76 (1977) i Julio González (1986).

Llorca i Vilaplana, Carme

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 29 novembre 1921 – Madrid, 29 juny 1998)

Escriptora en castellà. Doctora en filosofia i lletres i tècnic especial d’informació i turisme de l’estat, fou professora a l’Escola Oficial de Periodistes a Madrid i el 1974 fou designada per a la presidència de l’Ateneu d’aquella ciutat.

Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren: Europa, ¿en decadencia? (1949), El mariscal Bazain en Madrid (1950), Isabel II y su tiempo (1956), Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966), i altres.