Arxiu d'etiquetes: professors/es

Martínez i Gil, Elies

Deixa un comentari

(València, 1822 – 1892)

Metge i polític. Fou director del Museu Anatòmic, professor d’anatomia pictòrica de l’Acadèmia de Sant Carles de València i president del Congrés Medicofarmacèutic de València (1891).

La seva activitat política començà els 1864 als rengles del partit progressista, bé que després passà al conservador. Diputat provincial el 1875, ocupà l’alcaldia de València (1876-79 i 1891-92).

Com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País, va promoure l’Exposició Regional del 1883.

Martínez i Checa, Ferran

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 1858 – Baeza, Andalusia, 1933)

Pintor i crític. Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid. Fou pensionat a diversos països. Fundà les escoles de Belles Arts de Castelló de la Plana i de Requena, on excel·lí com a professor.

És autor de diversos treballs crítics i de nombroses conferències sobre temes d’art.

Martín i Àvila, Gabriela

1 Resposta

(València, 1935 – )

Arqueòloga. Formada al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.

Ha treballat sobretot els problemes de la romanització al País Valencià: Terra sigillata de Llíria (1963), La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion (1969), Dianium, arqueología romana de Denia (1970) i altres treballs,

Des del 1969 fou professora a la universitat de Recife, al Brasil.

Martí i Móra, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 22 abril 1761 – Lisboa, Portugal, 8 juliol 1827)

Taquígraf, escriptor i gravador. En el camp de la taquigrafia edità el 1800 la Stenografia o arte de escribir abreviado, de S. Taylor, i va escriure Taquigrafía o arte de escribir con tanta velocidad como se habla y con la misma claridad de la escritura (1803). Ensenyà aquesta matèria a Madrid i a ell se li’n déu l’extensió a tota la Península.

Estudià gravat a l’Acadèmia de Sant Carles de València i n’ensenyà a l’Academia de San Fernando de Madrid, quan s’hi establí,

Conreà també el teatre: El día dos de Mayo, La entrada de Riego en Sevilla, La Constitución vindicada, Quijote de la Mancha y Sancho Panza en el castillo del duque, entre d’altres.

Marco i Baidal, Jaume

Deixa un comentari

(Benissa, Marina Alta, 1903 – València, 1979)

Eclesiàstic. Fou ordenat sacerdot al Seminari de València el 1926. Treballà com a mestre d’escola i fou doctor en dret per la universitat de Madrid i en filosofia i lletres per la de València.

Es dedicà a estudis geogràfics del País Valencià i col·laborà en aquest sentit en diverses revistes. Publicà la monografia Moncada y la Huerta de Valencia. El río Turia y el hombre ribereño (1960) i Síntesis Geográfica de la Región Valenciana.

Marçal, Francesc

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1591 – Palma de Mallorca, 27 maig 1688)

Lul·lista i franciscà. Lector de teologia als convents de Roma i de Palma de Mallorca, a l’Estudi General de la qual ensenyà filosofia lul·liana.

Publicà l’edició crítica de l’Ars Generalis ultima (1645) i de l’Ars brevis (1669). Traduí texts catalans de Ramon Llull al castellà, avui perduts. La seva obra més important és Quaestiones difficiles super quatuor libros Magistri Sententiarum cum resolutionibus et Summa Lulliana (1673).

Maluenda, Tomàs

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, maig 1566 – València, 7 maig 1628)

Teòleg. Professà al convent dominicà de Llombai. Fou professor en diversos convents de l’orde de Sant Domènec, on ensenyà filosofia i teologia. Autor de refutacions teològiques, començades quan tot just tenia 22 anys, contra Calvó.

Obtingué molta anomenada en els medis eclesiàstics per les seves anotacions als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Baronio. Corregí el misal i el breviari dominicans (1601). Autor d’obres teològiques i exegètiques. És remarcable la seva obra Annalium sacri ordinis praedicatorum centuria prima (1628).

La majoria dels seus manuscrits són a la biblioteca de la Universitat de València.

Maltes i Beltran, Pere Tomàs

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1654 – 1732)

Erudit carmelità. Prior del convent de Palma, fou professor de teologia a l’Estudi General Lul·lià, on introduí la filosofia de Roger Bacon.

Els seus nombrosos estudis sobre història religiosa de Mallorca, teologia i dret canònic, han restat inèdits.

Magnan, Valentí

Deixa un comentari

(Perpinyà, 16 març 1835 – París, França, 27 setembre 1916)

Metge psiquiatre. Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals.

Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme (1871), Étude clinique sur la paralysie générale (1873), Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement (1873), Recherches sur les centres nerveux (1876), Leçons cliniques sur l’épilepsie (1882) i Leçons cliniques sur les maladies mentales (1887).

Era membre de l’Académie de Médecine (1915).

Ludenya, Antoni

Deixa un comentari

(Almussafes, Ribera Baixa, 23 desembre 1740 – Cremona, Itàlia, 1 març 1820)

Jesuïta i matemàtic. Entrà a la Companyia de Jesús el 1758. Exiliat per Carles III de Borbó, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona. Fou membre de l’acadèmia de Màntua.

Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa (Camerino, 1791), Vera idraulica teoria (Cremona, 1817).

El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna.