Arxiu d'etiquetes: Benissa

Sòria i Zapater, Salvador

(València, 30 maig 1915 – Benissa, Marina Alta, 12 març 2010)

Pintor i escultor. El 1939 s’exilià a França, on féu les primeres exposicions, i el 1953 tornà a València.

El 1955, partint de l’informalisme, inicià la pintura de matèria, en un estil que l’acosta a Antoni Tàpies. A partir del 1964, ha fet escultura dins la línia de la mecànica plàstica (Màquines per a l’esperit).

Fou un dels integrants del Grup Parpalló, i creà el Moviment Artístic Mediterrani.

Senijola

(Benissa, Marina Alta)

Caseria, al nord de la vila, prop del terme de Senija.

Quisí

(Benissa, Marina Alta)

(o el Quisí)  Caseria, al sud de la vila.

Lleus -Marina Alta-

(Benissa, Marina Alta)

Caseria i església, al sud-oest de la vila, a la capçalera del barranc de Conquet.

Llenes

(Benissa, Marina Alta)

Caseria.

Ivars i Cardona, Andreu

(Benissa, Marina Alta, 15 febrer 1885 – Gata, Marina Alta, 8 setembre 1936)

Escriptor i religiós franciscà. Fou cronista del seu orde.

Publicà Cuándo y dónde murió el infante fray Pedro de Aragón (1916), Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia (1921) i Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV (1930).

Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.

Iborra i Martínez, Josep

(Benissa, Marina Alta, 14 octubre 1929 – 24 febrer 2011)

Escriptor. Llicenciat en dret i en lletres. Ha treballat per la renovació cultural catalana al País Valencià.

Publicà el recull de narracions Paràboles i prou (1955); assaigs: La nova poesia catalana del País Valencià (1977-78), Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1974-1990) (1995), dietaris: Inflexions (2004) i Breviari d’un bizantí (2006), i diversos reculls d’estudis literaris.

Fustera, cala de la

(Benissa, Marina Alta)

Cala de la costa, prop del terme de Calp, on ha sorgit una important nucli turístic.

Hi ha un embarcador.

Feliu i Rodríguez de la Encina, Joan

(Benissa, Marina Alta, 1833 – València, 1908)

Polític. Amic de Francesc Pi i Margall, el 1861 s’afilià al partit demòcrata i fou regidor de València i diputat provincial. El 1868 ingressà en el partit federalista.

Participà en la insurrecció federalista del 1869 com a comandant de la milícia nacional de València. Contrari a la proclamació del Cantó Valencià, tanmateix fou vocal de la seva Junta.

A partir del 1874 intentà de refer el partit federalista.

Fantaixat

(Benissa, Marina Alta)

Caseria.