Arxiu d'etiquetes: pobles

Camós (Pla de l’Estany)

6 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 15,66 km2, 168 m alt, 683 hab (2016)

0pla_estanySituat al sud de la comarca, prop del torrent de Revardit, al peu del Rocacorba, al nord-oest de Girona, entre el pla i la serra de Camós. La zona muntanyosa és ocupada per boscos i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals i farratge), complementada pel regadiu (hortalisses), la ramaderia (bovina i porcina) i la cria d’animals de granja. Explotació forestal. El poblament és dispers. Àrea comercial de Banyoles, de la qual depèn econòmicament gràcies a la seva proximitat.

El cap del municipi és el poble de Sant Vicenç de Camós, l’església parroquial del qual conserva un campanar romànic.

Dins el terme hi ha també el poble de Santa Maria de Camós i l’església de Santa Magdalena de Noves, d’origen romànic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Camarles (Baix Ebre)

7 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 25,16 km2, 13 m alt, 3.349 hab (2016)

0baix_ebreSituat entre la serra del Boix i l’angle nord-oest del delta de l’Ebre, del qual ocupa una petita part. Es va separar del terme de Tortosa el 1978.

El canal de Camarles hi permet els conreus d’arròs i, en segon terme, d’hortalisses i cítrics. Més extens és el secà, dedicat al conreu d’oliveres, ametllers i garrofers. L’avicultura i el turisme son activitats complementàries. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, d’origen islàmic, és troba allargat seguint la línia del ferrocarril, a llevant del terme, i dominat per l’església parroquial de Sant Jaume; conserva l’antiga torre del castell de Camarles, de pedra i circular. Prop del nucli urbà han estat excavades les restes d’un poblat ibèric.

Dins el terme hi ha la masia de la Granadella i les caseries del Lligallo del Gànguil i el Lligalló del Roig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Calonge de Segarra (Anoia)

21 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 37,15 km2, 688 m alt, 191 hab (2016)

0anoiaSituat al nord de la comarca, a la calma de Calaf, drenat pels torrents de la Roca i de Sant Pesselaç. El terme, poc conreat, abunda en vegetació natural.

La superfície conreada és dominada pel secà (cereals, vinya i oliveres), base de l’economia local, amb el complement de la ramaderia (porcina, ovina i bovina). També hi ha mines de lignit, pedreres calcàries i bòbiles. Fabricació de materials per a la construcció (ciment). Àrea comercial de Manresa.

Al centre del poble es troben les ruïnes de l’antic castell de Calonge, arruïnat, amb restes d’una torre cilíndrica, i l’església parroquial de la Santa Fe, amb elements romànics.

Dins el terme hi ha els pobles d’Aleny, Sant Pesselaç, Durfort i Mirambell, les caseries del Soler i de les Quadres i l’antic castell i masia de Castelltort.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Callús (Bages)

9 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 12,50 km2, 260 m alt, 2.057 hab (2016)

0bages(o Catllús)  Situat al nord-oest del pla de Bages, a la conca del Cardener. La zona muntanyosa és coberta de bosc i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura, tant de regadiu (cultius hortícoles a la vora del riu) com de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals). La indústria tèxtil (filats i teixits de cotó), de gran tradició al municipi, és en decadència. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la riba esquerra del Cardener, al peu de l’antic castell de Callús, anomenat castell Gotmar; resta, abandonada, l’antiga església parroquial de Sant Sadurní, del segle XII.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Viladelleva, amb una petita església pre-romànica, les colònies d’Antius, el Cortès i can Cavaller, i el barri dels Manxons.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Calldetenes (Osona)

4 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 5,80 km2, 489 m alt, 2.418 hab (2016)

0osonaSituat a la plana de Vic, al peu de les Guilleries, al centre de la comarca, a l’est de la ciutat de Vic i a la dreta del riu Gurri.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals i patates), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria d’embotits, molt lligada a la capital de la comarca. Àrea comercial de Vic.

Al poble hi destaca l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Fins al 1965 el cap del municipi va ser Sant Martí de Riudeperes, on hi ha una església del segle XI, modificada el segle XVIII.

Dins el terme es troben també el raval del Serrat de Calldetenes, l’antic convent de Sant Tomàs de Riudeperes, amb claustre renaixentista, la casa forta d’Alta-riba i diversos masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista

Caldes de Malavella (Selva)

15 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 57,33 km2, 84 m alt, 7.220 hab (2016)

0selva(ant. Caules de Malavella)  Situat en un terreny pla, en una falla de la depressió de la Selva, a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès. Hi ha pinedes i suredes, avui molt afectades per la proliferació d’urbanitzacions.

El terme abunda en fonts termals (a 59-60ºC) d’aigües sòdiques, alcalines i bicarbonatades procedents de 7 deus, principal recurs econòmic del municipi, el primer de Catalunya en envasament d’aigua mineral (aigües de Caldes de Malavella). L’agricultura de secà (cereals i farratges) i la ramaderia bovina en règim d’estabulació, complementen l’oferta econòmica. Avicultura. Explotació forestal. Indústria tèxtil (seda) i planta de gas butà. És un centre d’estiueig i hi ha una indústria hotelera amb tres balnearis (Vichy Català, el Soler i Prats).

pobl_caldes_malav

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb tres absis i portal renaixentista; restes de l’antic castell de Caldes; restes de termes romanes al puig de Sant Grau i al puig de les Ànimes. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, hi fou establert, a instàncies dels aliats, un centre d’internament per a súbdits dels països vençuts, implicats en el nacionalsocialisme.

Dins el terme es troben també diversos poblats, els pobles de Santa Seclina i Franciac, els veïnats de les Mateves i Folgueroles, l’ermita de Sant Maurici, bastida aprofitant les restes del castell de Malavella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Esteve

Calders (Moianès)

16 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 33,09 km2, 552 m alt, 953 hab (2016)

0moianesSituat a l’enllaç del pla de Bages i la vall de la riera de Calders, afluent del Llobregat. Hi ha pinedes, rouredes i alzinars, així com pasturatges.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya, olivera), i la ramaderia porcina i ovina. Les colònies industrials tèxtils de Bellveí i el Manganell es troben en crisi. Àrea comercial de Manresa. La població ha sofert un ràpid descens des del 1920.

El poble és a la serra que separa les valls de les rieres de Malrubí i de Calders, prop d’un turó, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Calders, arruïnat; l’església parroquial és dedicada a sant Vicenç.

Dins el terme es troben també l’església romànica de Canadell, la masia i església de la Grossa, el mas de la Guàrdia i el poble de Viladecavalls de Calders.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Calafell (Baix Penedès)

13 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 20,38 km2, 67 m alt, 24.289 hab (2016)

0baix_penedesSituat a la costa, al límit amb el Garraf. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral.

La indústria de la construcció, el comerç i el turisme hi han anat arraconant les tradicionals activitats de la pesca i l’agricultura de productes mediterranis de secà (cereals i vinya). També hi ha avicultura. Port esportiu. Àrea comercial del Vendrell. L’increment turístic ha provocat un ascens demogràfic considerable.

El poble es troba en un turó presidit per les restes de l’antic castell de Calafell; se’n destaca l’església parroquial de la Santa Creu de Calafell, romànica, amb pintures murals.

Dins el terme, on s’han trobat rastres d’unes termes romanes a la partida del Vilarenc, inclou també el llogaret de Montpaó, el sanatori de Sant Joan de Déu i el nucli turístic de Segur de Calafell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió

Cadaqués (Alt Empordà)

48 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,43 km², 23 m alt, 2.712 hab (2019)

0alt_empordaSituat entre els caps de Creus i de Norfeu, a l’extrem de la serra de Rodes, a la zona septentrional de la Costa Brava.

El relleu és molt accidentat, la costa és espadada, amb caps, cales i la badia, o port, de Cadaqués i la de Portlligat. A partir del 1920 el municipi va esdevenir un centre d’atracció de pintors i escriptors, sobretot a causa de la presència de Salvador Dalí a Portlligat, dins el terme i fou un dels primers centres turístics de la Costa Brava.

pobl_cadaquesLa vila és al fons del port natural, al voltant de l’antic castell de Cadaqués; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic tardà (segles XVI-XVII), amb un interessant retaule barroc (1723-25); dominant la població, resten les ruïnes d’una fortificació anomenada castell de les Creus o de Sant Jaume.

A l’estiu i des del 1970 hi té lloc el Festival Internacional de Música de Cadaqués.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festival de Música

Cabrils (Maresme)

8 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,05 km2, 147 m alt, 7.287 hab (2016)

0maresmeSituat als costers del vessant oriental de la Serralada Litoral, drenat per la riera de Cabrils, entre Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar, al nord-est de Barcelona. Hi ha pinedes i alzinars.

Els conreus, en regressió a causa de la proliferació d’urbanitzacions, són dedicats al secà i al regadiu, destaca la producció de clavells, arbres fruiters i maduixes. Aviram. La indústria de la construcció (pedreres de granit) i el sector de serveis han esdevingut les principals activitats econòmiques del municipi, actualment un centre d’estiueig i segones residències. Estació agrícola experimental. Àrea comercial de Mataró.

El poble és al peu de la zona muntanyosa; destaca l’església parroquial de la Santa Creu.

Dins el terme, on han estat trobades restes de vil·les romanes, hi ha el veïnat del Sant Crist, al voltant de l’església pre-romànica de Sant Cristòfol de Cabrils.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques