Arxiu d'etiquetes: Lladó

Lledó, priorat de -Alt Empordà-

(Lladó, Alt Empordà)

Canònica augustiniana (Santa Maria de Lledó), creada el 1089 pels senyors de Navata. Des de la seva creació, s’instal·là al voltant de l’església una comunitat canonical agustiniana.

Al segle XII és construí un hospital per acollir pelegrins i l’església actual; és un edifici de tres naus, amb volta d’arcs apuntats la central i de quart de cercle les laterals i amb tres absis. La portalada consta d’arquivolta amb sis arcs i timpà llis. No es conserva el claustre però sí la sala capitular (segle XI).

S’inicià la decadència del priorat el segle XIV; a partir del 1852 esdevingué parròquia.

Llavanera i Miralles, Marià

(Lladó, Alt Empordà, 27 abril 1890 – 6 novembre 1927)

Pintor. Es formà a l’Escola de Bells Oficis d’Olot i tingué com a mestre Iu Pascual.

Viatjà per Itàlia, on amplià estudis, així com a Bèlgica i a França. Exposà a Barcelona, Girona i Figueres.

Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports.

Com a pintor, conreà diversos gèneres, però sobresortí sobretot com a pintor del paisatge empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme.

Vayreda i Trullol, Montserrat

3 Respostes

(Lladó, Alt Empordà, 28 agost 1924 – Figueres, Alt Empordà, 8 novembre 2006)

Escriptora. Germana de Lluís i Maria dels Àngels.

Ha publicat poesia: Entre el temps i l’eternitat (1955), Ofrena de Nadal (1965), Un color per cada amic (1977), Amb el sol a la mà, Les quatre estacions (1978), Afirmo l’esperança (1982) i Els pobles de l’Empordà (1984).

És autora de les biografies Joan Sibecas, biografia d’un pintor d’Olot (1979) i Joaquim Vayreda (1982), i dels volums de prosa poètica L’Empordà màgic (1988) i Els pobles de l’Alt Empordà (1978-88).

Lladó (Alt Empordà)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,50 km2, 197 m alt, 752 hab (2016)

0alt_emporda

(o Lledó)  Situat a les Garrotxes d’Empordà (contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont), a la vall alta del riu Manol, afluent de la Muga. Una bona part del terme està coberta de bosc (pins, suredes i roures).

S’hi conreen cereals, vinya i oliveres. Ramaderia porcina, ovina i aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i una fàbrica de filatures. Àrea comercial de Figueres.

Monestir o canònica agustiniana de Santa Maria de Lledó, monument històrico-artístic. Des del 1929 l’església parroquial és la del monestir. Antiga parròquia de Sant Feliu, reedificada el 1758, que conservaba un notable retaule gòtic de Sant Tomàs (actualment al Museu d’Art de Catalunya).

El terme comprèn, a més, els veïnats de Pujol i Manol de Dalt i el santuari dels Apòstols.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques