Arxiu d'etiquetes: Lliçà de Vall

Ganiveta, la

1 Resposta

(Lliçà de Vall, Vallès Oriental)

Veïnat, vora el terme de Parets del Vallès.

Armengot i Colàs, Vicent

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1895 – Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 1962)

Pintor. Residí a Barcelona. Destacà com a paisatgista.

Agustí i Peypoch, Ignasi

3 Respostes

(Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 3 setembre 1913 – Barcelona, 26 febrer 1974)

Escriptor i periodista. Començà la seva obra literària en català: El veler (1932), recull de poemes, L’esfondrada (1934), drama en vers, i Benaventurats els lladres (1935), narració.

Després de la guerra civil començà una nova etapa exclusivament en castellà, en què descrivia l’ambient de la burgesia barcelonina: Mariona Rebull (1944), El Viudo Rius (1945), Desiderio (1957), 19 de julio (1965) i Guerra civil (1972). També publicà unes memòries: Ganas de hablar.

Lliçà de Vall (Vallès Oriental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,83 km2, 125 m alt, 6.370 hab (2016),

0valles_oriental

(o Lliçà d’Avall, ant: Lliçà Jussà)  Situat a la riba dreta del Tenes, afluent del Besòs, al sud de Lliçà d’Amunt, al límit amb el pla de Granollers, al sud-oest d’aquesta ciutat. Hi ha boscs de pins i prats.

La indústria s’ha convertit en la principal riquesa: sobresurten les indústries tèxtils, metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció. Agricultura de secà (cereals, vinya) i també de regadiu (horta), aprofitant la plana al·luvial i deus subterrànies. Bestiar boví. Àrea comercial de Granollers. Demografia ascendent en un poble format per diversos barris.

El poble és situat a la dreta del riu de Tenes; església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica, reconstruïda al segle XVII i reformada; el castell de Lliçà és esmentat ja al segle XI.

Dins el terme destaquen els veïnats del Pla de Lliçà i la Ganiveta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Bàsquet