Arxiu d'etiquetes: pobles

Juneda (Garrigues)

29 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 47,33 km2, 264 m alt, 3.343 hab (2016)

0garrigues

Situat al límit amb el Pla d’Urgell i el Segrià.

L’economia es fonamenta en l’agricultura: hi predomina la de regadiu, feta possible gràcies als regatges derivats del canal auxiliar d’Urgell i del torrent de la Femosa, amb aigües procedents del Segre; s’hi conreen principalment cereals (blat) i, en segon lloc, arbres fruiters (cada vegada més en augment, sobretot les pereres i les pomeres), alfals i verdures; al secà, oliveres i ametllers. Hi ha cooperatives fruitera, vinícola i oleícola. Avicultura. S’hi fabriquen materials per a la construcció (teules, maons, rajoles). Àrea comercial de Lleida.

Població creixent des del segle XVIII, que hi arribaren les aigües del canal d’Urgell, però en davallada a partir de mitjan segle XX.

Al poble destaca l’església de la Transfiguració, barroca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Juncosa (Garrigues)

4 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 76,49 km2, 575 m alt, 418 hab (2016)

0garrigues

Situat als contraforts de la serra la Llena, entre el Montsant i el Set, subafluent de l’Ebre, al sud de les Borges Blanques, al límit amb el Priorat. Hidrografia representada per llargues valls, com la vall Major (o riera de Juncosa) i la vall de Reig. Domina la brolla de brucs i estepes.

Economia agrícola de secà: conreus associats de blat, ametllers i oliveres; aquestes darreres representen més del 50% de la producció total. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Avicultura. Cooperativa agrícola dedicada a l’elaboració d’oli. Àrea comercial de Lleida.

El poble concentra tota la població del municipi i és dominat per l’església de Santa Maria. Té l’origen probablement en el lloc d’Hortó.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de la Sisquella i l’antic castell de Vall-de-reig.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Juià (Gironès)

6 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 8,36 km2, 94 m alt, 327 hab (2016)

0girones

Situat als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels, al peu del santuari dels Àngels, al nord-est de Girona, al sector nord de les Gavarres, que accidenten el sector meridional del terme. És drenat per torrents que aflueixen al Ter a través de la riera de Palagret. Cobert de bosc (alzines, roures i castanyers).

Agricultura de secà localitzada a l’inici de la plana del Ter, on s’hi conrea, en rotació, blat, blat de moro, llegums i farratge. Ramaderia de bestiar boví. Àrea comercial de Girona.

El poble és dominat per l’església de Sant Pere. L’antic castell de Juià és esmentat ja a mitjan segle XI.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de la Costa i del Mas Nadal, el raval del Mas Seguer i el santuari de Sant Joan Salerm.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Josa i Tuixén (Alt Urgell)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 68,16 km2, 1.206 m alt, 122 hab (2016)

0alt_urgell

Situat a la vessant meridional de la serra de Cadí, al curs alt de la vall de la Vansa, formada per la confluència de la de Josa i la de la Mola, al sud del Cadinell (2.113 m alt), entre les serres interiors i les exteriors del Prepirineu, al límit amb les comarques del Berguedà i el Solsonès. Relleu molt accidentat i cobert en gran part per boscos de coníferes i pasturatges.

La principal activitat econòmica és la ramaderia bovina i ovina. Àrea comercial de la Seu d’Urgell. Malgrat el turisme hivernal, viu un gran despoblament.

És forma el 1973 per la unió dels termes de Josa de Cadí i Tuixén. El cap municipal és el poble de Tuixén, dominat per l’església de Sant Esteve, d’origen romànic. A Josa de Cadí, església de Santa Maria i Sant Bernabé, dita el Castell.

El terme comprèn també la caseria de Cerneda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Jorba (Anoia)

14 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 30,90 km2, 380 m alt, 831 hab (2016)

0anoia

Situat al nord-oest d’Igualada, a la conca d’Òdena, al peu de la serra de Rubió, a la part alta de la vall de l’Anoia, que travessa el terme; drenen el terme, a més, les rieres de Clariana i de Rubió. Més de la mitad de la superfície del terme és zona forestal (bosc de pins), matollar i erm.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya); el regadiu ocupa 13 ha. La ramaderia i la indústria tèxtil i de materials de la construcció complementen l’economia. Àrea comercial d’Igualada. La població, en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat darrerament.

El poble és a l’esquerra de l’Anoia, prop de la confluència amb la riera de Rubió, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jorba, centre de la baronia de Jorba; hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, del segle XVI, construïda segons la tradició gòtica.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Traver, el santuari de la Sala, el poble de Sant Genís i els antics hostals del Ganxo i de Castellví.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Unió Esportiva

Jafre (Baix Empordà)

4 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 6,64 km2, 44 m alt, 386 hab (2016)

0baix_emporda

(o Jafre de Ter)  Situat al nord de la comarca, a la plana regada de l’esquerra del Ter, al nord de la Bisbal d’Empordà.

S’hi conrea principalment la trilogia blat-userda-blat de moro; el canal del Molí, derivat del Ter, rega el terme i fa possible el conreu de fruiters i els d’horta. Altres recursos econòmics són la ramaderia (principalment de bestiar oví i porcí) i l’avicultura. La indústria és derivada del sector agrícola (fàbrica de pinsos, molí fariner) i algunes petites empreses dedicades a materials de la construcció.

El poble és a la plana, prop del Ter, dominat per l’església de Sant Martí; es conserva part de l’antic castell, o casa forta, de Jafre, que pertangué a la família d’aquest nom.

Prop del poble hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta (segle XV) i el veïnat dels Masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ivorra (Segarra)

7 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 15,36 km2, 567 m alt, 114 hab (2016)

mapa segarra

(ant: les Ivorres)  Al límit amb Anoia, entre la vall del Llobregós, al nord, i els altiplans que la separen de la ribera del Sió, al sud. El terme és poc boscat, excepte algunes rouredes als punts més alts.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura, amb predomini del secà i principalment dedicada als cereals, també hi ha oliveres i vinya. S’hi fabrica ciment, aprofitant les margues calcàries del subsòl. Àrea comercial de Cervera.

El poble té un aspecte medieval i es troba aturonat sota l’antic castell d’Ivorra, del qual resta una torre, i l’església parroquial de Sant Cugat, reconstruïda al segle XVIII. Més al sud hi ha l’església de Santa Maria, famosa per un miracle (conegut pel Sant Dubte) que, segons la tradició, s’hi va produir el 1010.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ivars de Noguera (Noguera)

6 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 27,14 km2, 314 m alt, 351 hab (2016)

0noguera

Situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al límit amb l’Aragó, al nord de Lleida. Dins el terme hi ha l’embassament de Santa Anna, en el qual hi desemboquen els barrancs del Molí de Boix, la Carrerada i la Creu.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, principalment de secà (cereals, oliveres i vinya), el regadiu (arbres fruiters -pera llimonera- i alfals) és alimentat amb aigua de la Noguera a través de la sèquia d’Ivars, la ramaderia (de llana, cria de porcs i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Pedreres amb explotació de calcàries. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

Al poble es destaca l’església parroquial de la Concepció de Maria i Sant Sebastià.

Al terme li va ésser agregat el 1964 el poble de Boix, en part inundat avui pel pantà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Isòvol (Baixa Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 10,81 km2, 1.088 m alt, 276 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat a la dreta del Segre, a l’estret d’Isòvol, abans del Baridà. Hi ha boscs de ribera al Segre.

Abunden els prats, que han permès el desenvolupament de la ramaderia bovina i porcina, base de l’economia local. Hi ha conreus de secà (cereals i patates) i també de regadiu. Àrea comercial de Puigcerdà. El descens demogràfic ha estat constant durant tot el segle XX, sobretot a partir del 1960.

Al poble es destaca l’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic. El centre municipal és, però, el poble d’All, on hi ha l’església romànica de Santa Maria i el santuari de Quadres.

Dins el terme hi ha també el poble d’Olopte, amb l’església romànica de Sant Pere.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà)

41 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 139,37 km2, 659 m alt, 1.046 hab (2016)

0pallars_jussa

Situat a la conca de Tremp. El terme és molt extens, ja que el 1970 al municipi d’Isona li foren agregats els de Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau i Sant Romà d’Abella; és creuat pel riu de Gavet i la capçalera i el sector nord del riu de Conques. Molt accidentat per les serres del riu de Conques i Carreu, amb abundància de boscos i pastures.

Agricultura de secà (predomini de cereals, seguit d’ametllers, farratges i vinya), ramaderia (granges de porcs i bestiar oví), indústria (alimentària -molins d’oli i farina-, de la confecció, etc) i comerç. Àrea comercial de Tremp.

La capitalitat correspon a la vila d’Isona.

El municipi comprèn, també, el monestir de Fontclara, els pobles de Siall, Covet (on hi ha l’església romànica de Santa Maria, monument històrico-artístic) i Llordà (amb l’antic castell, també monument històrico-artístic), el barri o raval del Poblenou, la caseria dels Masos de Sant Martí i el santuari de la Posa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques