Arxiu d'etiquetes: periodistes

Busquets i Molas, Esteve

(Roda de Ter, Osona, 1908 – Barcelona, 16 desembre 1991)

Periodista i escriptor. Col·laborà a diverses publicacions i fou director del diari tarragoní “Catalònia” (1935-36). Després de la guerra civil dirigí “Tú”, òrgan dels obrers catòlics, a Madrid.

Va publicar, entre altres obres: Oasi (1931), L’anticrist a les escoles (1934), Calaixera de romanços reusencs (1966-67), tres monografies locals: Entre vinyes i telers (La vida de Sant Llorenç Savall) (1968), Plegamans (1969) i Montgrony (1969), un llibre de records, Quaranta anys de periodisme barceloní (1971) i un estudi sobre la devoció popular Oracions, eixarms i sortilegis (1985).

La seva secció diària Bon dia a “El Correo Catalán”, va ser una de les primeres a publicar texts en català.

Busquets i Grabulosa, Lluís

(Olot, Garrotxa, 18 març 1947 – )

Escriptor i periodista. Pedagog expert en mitjans audiovisuals, publicà Para leer la imagen: mass-media y educación (1977) i ha col·laborat en diverses activitats.

També ha publicat les narracions Víctor (1965), El cavallet (1968), Passarelles (1980), El follet foll i (Qu)eixalades (ambdués el 1982) i El llimerol (papers d’un ionqui) (1984), la novel·la juvenil Viatge fantàstic (1981), el recull de contes Històries de debó (1982) i la recopilació de les seves entrevistes a “El Correo Catalán” (Plomes catalanes contemporànies, 1980, premi Baldiri Reixac, i Plomes catalanes d’avui, 1982).

Burgada i Julià, Joan

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1870 – Barcelona, 1 abril 1946)

Periodista. Milità en el partit conservador, i fou redactor del diari “La Dinastía”.

El 1906 ingressà al “Diario de Barcelona” el qual va dirigir del 1923 al 1946. Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona (1934).

És autor de Balmes, periodista (1928).

Bunyegas, Pau *

Pseudònim de l’escriptor i periodista català Conrad Roure i Bofill  (1841-1928).

Brusi i Mirabent, Antoni

(Barcelona, 5 desembre 1775 – 27 octubre 1821)

Impressor i periodista. Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità “Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña” -que imprimí a Barcelona, a Tarragona i a Palma de Mallorca, successivament-, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del “Diario de Barcelona”, afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814.

A Palma de Mallorca havia publicat “Diario Mercantil de Palma” i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros, en diverses edicions.

L’any 1819, amb l’ajuda de Francesc Salvà i Campillo, establí un obrador de fosa de tipus a la seva impremta, i el 1820 introduí industrialment la litografia a l’estat espanyol per privilegi per a cinc anys d’Aloys Senefelder, inventor d’aquest procediment d’impressió.

Fou el pare d’Antoni Brusi i Ferrer.

Brusi i Mataró, Antoni Maria

(Barcelona, 5 octubre 1846 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 abril 1887)

Periodista. Fou el segon marquès de Casa Brusi. Fill d’Antoni Brusi i Ferrer, del qual continuà (1878) la seva tasca al capdavant del “Diario de Barcelona”.

Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família. Durant la seva època, el diari continuà com el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés.

En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria.

Brusi i Ferrer, Antoni

(Barcelona, 4 abril 1815 – 30 desembre 1878)

Propietari i director del “Diario de Barcelona”. Fill d’Antoni Brusi i Mirabent, al qual succeí al capdavant del diari del 1838 al 1865, any en què confià la direcció a Mañé i Flaquer.

Creà el subtítol “De Avisos y Noticias”, la qual cosa féu néixer el diari comercial amb publicitat pagada. Assaja, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, però independent de la del matí, seguí els progressos del telègraf i donà més actualitat al diari.

El 1875 emprà per primera vegada coloms missatgers per a transmetre notícies periodístiques.

Per consell de Mañé, convertí el diari en polític i aprofità la revolució del 1854 com alçaprem de la publicació. Amb tot això i una bona xarxa de corresponsals, el “Diario de Barcelona” esdevingué la primera publicació periòdica de Barcelona.

Alfons XII de Borbó el recompensà fent-lo marquès de Casa Brusi, l’any 1875.

Fou pare d’Antoni Maria Brusi i Mataró.

Brossa i Arnó, Marià

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1831 – Barcelona, 1881)

Pedagog i periodista. Dirigí un col·legi particular de primer ensenyament a Sant Andreu de Palomar, d’on fou alcalde el 1869.

Dirigí la “Revista Andresense” i divulgà coneixements científics: Manual completo de hilatura de algodón (1876) i Nuevo Catón (1883).

Bosch i Pons, Joan Francesc

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1876 – Barcelona, 1959)

Periodista i crític d’art. Amb el pseudònim de Pedro Nimio col·laborà a “La Nación” (1919), “El Diluvio” (1926), etc.

Fou autor de Zapirón y Tejoleta (1923), llibre d’aventures per a joves. Crític d’art a Ràdio Espanya, publicà 14 volums (1940-54) sota el títol general d’El año artístico.

Les seves crítiques, bé que estèticament reaccionàries, són molt útils com a testimoniatge de les manifestacions artístiques de la Barcelona de postguerra.

Boixet i Castells, Ezequiel

(Lleida, 1849 – Barcelona, 2 febrer 1916)

Periodista i narrador. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona.

Col·laborà a diversos periòdics i fou redactor del diari “La Vanguardia”, on durant més de 25 anys popularitzà amb el pseudònim de Juan Buscón la secció que titulava Busca, buscando. Dirigí també per un temps l’esmentat diari.

Escriví en català un recull de quadres de costums titulat Quadros barcelonins, dins la línia d’Emili Vilanova.