(Barcelona, 15 octubre 1840 – 4 agost 1905)

Escriptor. Primer humorista de la Renaixença. De jove va treballar a l’obrador del seu pare com a adornista. Va freqüentar els centres de la bohèmia barcelonina de la fi del segle, el Cafè de les Delícies i la Llibreria Verdaguer, des d’on va trobar un lloc en el món literari català.

Albert Llanas i Frederic Soler el van introduir en setmanaris humorístics, com “Un tros de paper”, en els quals va col·laborar. Gràcies a Conrad Roure i a Feliu i Codina va publicar els primers articles a “La Barretina” i a “La Rambla”.

Fa una obra costumista que arriba al pur realisme. Admira Balzac i altres escriptors del s XIX, que l’influeixen, i, com ells, retrata la societat on viu, amb la seva vida quotidiana i els seus tipus populars. Empra un llenguatge clar i popular que l’acosta a la realitat, amb descripcions que forneixen un matís diferenciat als personatges.

Les narracions, contes i articles van ésser reunits en aplecs titulats Del meu tros (1879), Quadros populars (1881), Entre família (1885), Pobrets i alegrets (1887), Gent de casa (1889), Plorant i rient (1891), Últims quadros (1906) i altres. Amb la novel·la Tristeta intentà de presentar una novel·la naturalista amb tècniques pròpies del modernisme.

Les peces de costums, les va redactar també en versió escènica, amb sainets costumistes, dins una línia disimbolta i jocosa, com ara Les bodes d’en Ciril·lo (1892), L’ase de l’hortelà (1893), Qui compra maduixes (1893) i A casa d’Arcalde (1894).