(l’Havana, Cuba, 7 juny 1867 – 10 març 1949)
Periodista de pares catalans. Per la relació que mantingué amb els nacionalistes cubans i pels seus articles a “La República Cubana” fou empresonat (1896).
Es va instal·lar a Barcelona, on fou fundador i director de “Cuba en Europa” i, posteriorment, director del diari barceloní “El Diluvio” (1916-39). Publicà El peor enemigo de la República (1934), aplec d’articles contra A. Lerroux.
El 1939 tornà a Cuba.
(Barcelona, maig 1886 – 31 octubre 1967)
Periodista i lexicògraf. Fou col·laborador d’Antoni Griera en l’Obra de l’Acció Social Popular.
Redactor en cap de “Catalunya Social” (1922-36) i membre fundador del diari “El Matí”. Signà sovint amb pseudònim (Bellesguard, Maria Bonsoms).
Defensà la doctrina social de l’Església a Lleó XIII i la qüestió social i publicà també una traducció de Don Quijote, el Nou diccionari castellà-català i el Nou diccionari català-castellà (tercera edició 1931).
(Barcelona, 4 octubre 1805 – 14 gener 1882)
Metge i periodista.
Va col·laborar a “La Religión” i “El Pensamiento de la Nación” i va dirigir “El Sentido Católico en las Ciencias Médicas”.
(Catalunya, febrer 1926)
Imatge ideal de la unitat entre els intel·lectuals de les comarques del Principat i de Barcelona, d’inspiració noucentista.
La fórmula fou encunyada per Gabriel Alomar a “El Poble Català”, i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intel·lectuals no barcelonins, que inicià la “Revista de Catalunya”.
(Barcelona, segle XIX)
Periodista i escriptor. Actiu a Barcelona el segon terç del segle XIX.
D’ideologia liberal i romàntica, publicà Viaje semiaéreo a la Luna (1832), Adelaida o el suicidio (1833) i Exclamaciones de un expatriado (1833), novel·les; El Tribunal de la Inquisición (1835) i La ciudadela inquisitorial de Barcelona o las víctimas del despotismo del conde de España (1836).
També és autor d’obres històriques no gaire solvents; Las bullangas de Barcelona (1837), signades amb les inicials J del C y M, i Frailismanía o grande historia de los frailes (1836), manifestament sectària.
(Abrantes, Portugal, 5 juny 1946 – Girona, 30 gener 1981)
Periodista i polític. Començà a fer periodisme a Figueres i, després, a Girona, on ingressà en l’equip de “Presència”.
Col·laborà en diversos periòdics catalans i fou un dels fundadors del “Punt Diari”, on escriví diàriament una columna, que foren recollides, com a homenatge pòstum, en el llibre Quiosc.
Membre del PSC-PSOE, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter.
L’any 1981 es creà a Girona el premi de narració breu que porta el seu nom.
(Mataró, Maresme, 1840 – Barcelona, 1888)
Periodista i polític. Inicià estudis al seminari de Barcelona.
Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’estat espanyol (febrer 1873). Visqué anys a Madrid i a París.
Havia col·laborat als periòdics “El Café”, “El Principado” i “El Diluvio”, i publicà París a sangre y fuego. Jornadas de la Commune (1871), El rey de los carlistas (1879), Retratos a la pluma (1884), Estudios sobre el arte de escribir bien (1885) i la novel·la Elvira (1885).
Utilitzà el pseudònim de Manuel Manrique de Lara.
(Barcelona, 18 octubre 1878 – Madrid, 5 març 1935)
Escriptor i periodista.
Autor de narracions, quadres de costums i poesies: Llibre del dolor (1903), sainets, com La planxadora (1900), comèdies, com La gent d’ordre (1901), i teatre líric: Barcelona al dia (1904). Fou col·laborador del diari “La Renaixença”.
També escriví teatre en castellà, a Madrid.
(San Juan, Puerto Rico, 4 octubre 1867 – Barcelona, 1938)
Polític i periodista. Fou crític teatral i director de la revista “Nuestro Tiempo” (1901-27).
Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i Lleida fins al 1923. Amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política.
Publicà Los sucesos de España en 1909 (1910-11), El proceso Ferrer ante las Cortes (1911), La cuestión catalana desde el punto de vista español (1919), La crisis exterior de la peseta (1930) i La caída de la Monarquía (1931).
(Tiana, Maresme, 1952 – )
Periodista. Llicenciat en ciències de la informació. Formà part de l’equip fundacional de Televisió de Catalunya (TVC), que dirigí entre el 1984 i el 1989.
Ha treballat a Ràdio Barcelona i als diaris “El País” i “Diari de Barcelona”. Ha estat director d'”El Observador” (1991).
Creà la productora audiovisual Mercuri (1990), des d’on féu els programes Avui per demà, Te’n recordes?, Els dies que van canviar la nostra vida, Aquest temps, aquest país i Classificació A.C.R., premi Òmnium Cultural 1995.
Fou assessor del govern d’Andorra en la creació de l’organisme de ràdio i televisió d’aquest país i membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya des del 1997.
