(Bell-lloc d’Aro, Baix Empordà, gener 1703 – Ollers, Pla de l’Estany, 15 febrer 1781)

Pedagog i sacerdot. Estudià al seminari de Girona, i el 1730 es féu càrrec de la rectoria de Sant Martí d’Ollers, on residí fins a la mort.

La seva obra cabdal, les Instruccions per a l’ensenyança de minyons, publicada el 1749, és profundament influïda per les doctrines jansenistes i pel record de les escoles de Port-Royal, especialment per l’ideari de Charles Rollin.

L’obra de Reixac, tot i ésser vallfogonesca en la forma, conté idees pedagògiques més modernes que les que s’estilaren al segle següent, i adquireix un extraordinari valor pel fet d’iniciar una tradició pedagògica en llengua catalana en una època de plena decadència literària.

Posteriorment fou descoberta una segona part de les Instruccions.