Arxiu d'etiquetes: nobles

Ortafà, Pere d’

1 Resposta

(Rosselló, segle XV)

Noble. Casa la seva filla Caterina d’Ortafà amb Pere de Rocabertí, baró de Sant Mori. Prengué partit pel rei a la guerra contra Joan II. El 1462, junt amb el seu gendre, era un dels defensors de la Força de Girona. El 1471, amb Guillem i Bernat d’Oms, s’alçà al Rosselló contra l’ocupació francesa.

Fou successivament lloctinent del governador i governador del Rosselló, i defensà Canet i Perpinyà, ciutat on resistí un llarg setge, fins que finalment hagué de capitular (1475) salvant la retirada d’ell i de tota la guarnició.

Oms i de Sentmenat, Antoni d’

3 Respostes

(Catalunya Nord, segle XVI – 1640)

Noble. Fill de Berenguer VII d’Oms de Santapau i de Calders, i germà de Berenguer VIII d’Oms de Santapau i de Sentmenat. Es casà (1630) amb la seva neboda Maria Teresa I d’Oms de Santa Pau i d’Oms. Era senyor de Rubí i cavaller de Calatrava.

Fou nomenat (1637) cap de les tres companyies formades a Barcelona amb les quals intentà, sense èxit, de prendre Leucata. El 1638 era tinent coronel de la Coronela de Barcelona i el 1639 tornà a lluitar contra els francesos al Rosselló i es trobà, com a mestre de camp, al setge de Salses, on resistí fins al final.

El succeí en el patrimoni llur fill Ramon I d’Oms de Santapau i d’Oms, germà de Gaspar d’Oms i d’Oms.

Ramon I d’Oms de Santapau i d’Oms  (Rosselló, segle XVII – 1688)  Batlle general i procurador. Es destacà en la defensa del Rosselló contra els francesos, però després de la pau dels Pirineus (1659) li foren confiscades les possessions, llevat de la baronia de Santa Pau.

Oms i de Sagarriga, Carles d’

3 Respostes

(Rosselló, segle XV)

Baró de Corbera, per successió materna. Procurador reial de Rosselló (1442) i capità del castell de Perpinyà (1430), càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga.

En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona (1462).

Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França. Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França.

Fou el pare de Bernat d’Oms i d’Albert.

Oms i de Mura, Berenguer III d’

2 Respostes

(Rosselló, segle XIV – 1388)

Conseller reial. Cavaller. Senyor de la casa d’Oms i de Montescot. Fill de Berenguer II d’Oms i de Vila-rasa. En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya.

En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial. El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Mentet, Cauders, Pi (els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon), Aituà (de Grimau d’Avellanet), la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1.500 florins d’or, i el 1385 la baronia de Montesquiu.

La seva primera muller Beatriu de Saga li aportà la baronia de Mosset, i foren pares de Berenguer IV d’Oms i de Saga.

Oms i Clairà, Guillem d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Senyor de Calmella. Nét de Berenguer d’Oms. Es casà amb Jaumina Despuig, que li aportà el castell i terme de Tatzó d’Avall.

Tingueren dos fills:

  • Joan d’Oms i Despuig  (Catalunya Nord, segle XIV – 1396)  Fill gran. Rebé la senyoria de Calmella. Fou avi de Guillem d’Oms i de Ribes (Catalunya Nord, segle XV – vers 1506)  El 1477 el rei de França li confiscà els béns, que recuperà més tard. Fou besavi d’Antoni d’Oms i Joli.
  • Guillem d’Oms i Despuig  (Catalunya Nord, segle XV)  Fill petit. Iniciador de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca. Era senyor de Tatzó d’Avall. Fou antecessor de Francesc d’Oms.

Oms -varis bio-

2 Respostes

Arnau d’Oms  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Participà a les sessions del Parlament català a l’interregne (1412-12), com a membre del Braç de Cavallers que aleshores existia a part del Militar.

Carles d’Oms  (Rosselló, segle XVI)  Cavaller. El 1529 era governador del castell de Perpinyà, davant el qual havia estat escapçat el seu avi Bernat. El mateix any fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya per l’emperador Carles V.

Joan Lluís d’Oms  (Catalunya, segle XVI)  Historiador. Autor d’estudis històrics sobre l’antiguitat clàssica, escrits en llatí.

Miquel d’Oms  (Rosselló, segle XVI)  Noble. Era fill tercer de Berenguer i d’Anna de Sentmenat. Fou un dels més destacats a la defensa del Rosselló, contra els francesos, a la campanya de 1543.

Pere Arnau d’Oms  (Catalunya Nord, segle XV – Illes Balears, segle XV)  Noble. El 1440 el seu parent Francesc d’Oms el cridà a la seva herència, per manca d’hereus més propers.

Pere Guillem d’Oms  (Rosselló, segle XIV)  Frare hospitaler. El 1356 representà el prior de Catalunya del seu orde a les Corts de Perpinyà reunides per Pere III.

Oms, Bernat d’

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV – segle XV)

Noble. Manava un galiot de guerra que sortí de Catalunya el 15 de juliol de 1409 per reforçar els efectius navals de Sardenya, on serví a les ordres del famós Pere de Torrelles.

De tornada fou nomenat castellà de Perpinyà, on es preparà per l’amenaça d’invasió francesa per pressionar la candidatura de Lluís de Calàbria que es resolgué amb el compromís de Casp (1412).

El 1414 anà a Sardenya per rebré del vescomte de Narbona els castells que aquest havia venut a la corona.

Oliver i de Boteller, Lluís

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, vers 1487 – Catalunya, després 1548)

Vescomte de Castellbó. Amb 400 soldats catalans que ell s’encarregava de soldejar lluità a Itàlia el 1521.

Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya

37 Respostes

(Catalunya Nord, vers 1190 – 1241/42)

(o Nunó) Comte de Rosselló i Cerdanya (1212-1241/42). Fill de comte Sanç I de Rosselló-Cerdanya i Provença i de Sança Nunyes de Lara i, per tant, nebot del rei Alfons I el Cast.

Ajudà el seu pare en la tasca de la governació de Provença quan Pere I el Catòlic la hi concedí després de la mort (1209) d’Alfons II de Provença. Assistí també amb ell a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) i, l’any següent, era present a la batalla de Muret juntament amb Ramon II de Montcada. El 1215 es maridà amb Peronella de Bigorra, vídua de Gastó VI de Bearn, però el papa anul·là el matrimoni i aquella es casà llavors amb un fill de Simó de Montfort.

Nunyo continuà defensant la Bigorra i hostilitzant els croats. Des del 1222 fins al 1226 hagué d’afrontar els atacs dels Montcada, tant que Jaume I el Conqueridor hagué d’envair territoris d’aquests.

Fidel col·laborador del rei, participà molt activament en les conquestes de Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238), i n’obtingué nombrosos beneficis. Com que morí (vers 1242) sense successió legítima de la segona esposa, també castellana, el títol passà a la corona i posteriorment fou adjudicat al regne de Mallorca.

Nuix i d’Espona, Antoni de

1 Resposta

(Cervera, Segarra, 1853 – 1910)

Escriptor. Besnét de Francesc de Nuix i de Perpinyà. Quart i darrer baró de Perpinyà. Diputat carlí per Cervera.

És autor de treballs genealògics i de caràcter històric, en bona part referents a la ciutat de Cervera.