Arxiu d'etiquetes: nobles

Oms, Bernat d’

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV – segle XV)

Noble. Manava un galiot de guerra que sortí de Catalunya el 15 de juliol de 1409 per reforçar els efectius navals de Sardenya, on serví a les ordres del famós Pere de Torrelles.

De tornada fou nomenat castellà de Perpinyà, on es preparà per l’amenaça d’invasió francesa per pressionar la candidatura de Lluís de Calàbria que es resolgué amb el compromís de Casp (1412).

El 1414 anà a Sardenya per rebré del vescomte de Narbona els castells que aquest havia venut a la corona.

Oliver i de Boteller, Lluís

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, vers 1487 – Catalunya, després 1548)

Vescomte de Castellbó. Amb 400 soldats catalans que ell s’encarregava de soldejar lluità a Itàlia el 1521.

Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya

36 Respostes

(Catalunya Nord, vers 1190 – 1241/42)

(o Nunó) Comte de Rosselló i Cerdanya (1212-1241/42). Fill de comte Sanç I de Rosselló-Cerdanya i Provença i de Sança Nunyes de Lara i, per tant, nebot del rei Alfons I el Cast.

Ajudà el seu pare en la tasca de la governació de Provença quan Pere I el Catòlic la hi concedí després de la mort (1209) d’Alfons II de Provença. Assistí també amb ell a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) i, l’any següent, era present a la batalla de Muret juntament amb Ramon II de Montcada. El 1215 es maridà amb Peronella de Bigorra, vídua de Gastó VI de Bearn, però el papa anul·là el matrimoni i aquella es casà llavors amb un fill de Simó de Montfort.

Nunyo continuà defensant la Bigorra i hostilitzant els croats. Des del 1222 fins al 1226 hagué d’afrontar els atacs dels Montcada, tant que Jaume I el Conqueridor hagué d’envair territoris d’aquests.

Fidel col·laborador del rei, participà molt activament en les conquestes de Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238), i n’obtingué nombrosos beneficis. Com que morí (vers 1242) sense successió legítima de la segona esposa, també castellana, el títol passà a la corona i posteriorment fou adjudicat al regne de Mallorca.

Nuix i d’Espona, Antoni de

1 Resposta

(Cervera, Segarra, 1853 – 1910)

Escriptor. Besnét de Francesc de Nuix i de Perpinyà. Quart i darrer baró de Perpinyà. Diputat carlí per Cervera.

És autor de treballs genealògics i de caràcter històric, en bona part referents a la ciutat de Cervera.

Novelles, Ermengol de

5 Respostes

(Grècia, segle XIV – vers 1366)

Gran senyor de la Grècia catalana. Fill d’Ot de Novelles i d’una Melissenos. Fou un dels signants, amb el seu pare, de la treva convinguda amb els venecians (1331). Heretà de la seva mare els castells de Castri i de Licònia, i del seu pare diverses possessions que ell eixamplà molt.

Arribà a tenir propietats no lluny de Neopàtria i de Zeitun. Devers el 1356 dominava per causes ignorades el castell de Siderocàstron, propietat habitual dels Frederic, comtes de Salona.

Tractà de formar estat a part amb les seves terres i es rebel·là contra l’autoritat del duc sicilià representat llavors per Jaume Frederic, comte de Salona i senyor d’Egina. El comte li arrabassà el castell i destruí les seves desmesurades ambicions. Fou també senyor del castell d’Estir i de la torre de Metokhi, a la Fòcida.

Sembla que en morir deixà grans deutes, ja que les seves possessions es dispersaren per imperatius econòmics visibles.

Mur -varis/es bio-

3 Respostes

Acard de Mur  (Catalunya, segle XIII – després 1316)  Procurador de Jaume II de Catalunya al Regne de València.

Acard de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Rubió. Per l’enllaç amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià.

Arnau de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1343 formà part del consell reial a l’expedició de Pere III el Cerimoniós per ocupar Mallorca.

Dalmau de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Lluità a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del reforços que passaren a Aragó després de la caiguda de Carinyena. El 1374 fou enviat a Castella per impedir que n’entressin incursions de mercenaris estrangers.

Guillem de Mur  (Catalunya, segle XIII)  Trobador. És autor d’un sirventès a Jaume I el Conqueridor animant-lo a portar a cap una croada.

Isabel de Mur  (Catalunya, segle XV)  Dama. Serví la reina Joana Enríquez. A la mort d’aquesta, el 1468, era nomenada marmessora i també curadora de la infanta Joana, filla de la difunta. Es casà amb Pero de Urrea. Era germana de Brianda i neboda de l’arquebisbe Dalmau.

Lluís de Mur  (Catalunya, segle XIV – 1408)  Baró de Mur, l’Albi i Cervià. Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392). Fou pare de cinc fills: Dalmau, Hug Pere, Lluís, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló.

Ramon de Mur  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1424, al Born de Barcelona, tingué un encontre cavalleresc, davant la cort, amb Bernat de Centelles. El combat no responia a raons personals, sinó només esportives. Els dos contendents foren invitats després a dinar amb el rei Alfons IV el Magnànim.

Simó de Mur  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Prengué les armes a favor de Ferran I d’Antequera contra Jaume II d’Urgell (1413). Fou un dels qui acompanyaren el notari que féu la crida de submissió davant els murs de Balaguer. Hi fou rebut amb violència. Participà al setge de la plaça.

Mur, Hug de (varis)

Deixa un comentari

Hug de Mur  (Catalunya, segle XIV – Monreal, Aragó, juny 1429)  Noble. Prengué part a les lluites contra Castella. Fou ferit de mort en un combat, prop de la frontera castellana.

Hug de Mur  (Catalunya, segle XV)  Noble. El 1430 participà, a Tortosa, en el consell especial que estudià el cas de rebel·lia de Frederic de Luna, el nét de Martí I l’Humà.

Mosset, Ademar (IV) de

2 Respostes

(Rosselló, segle XIV)

Noble. Tingué una gran influència en la cort de Jaume III de Mallorca. Fou lloctinent reial a Cerdanya i rebé les senyories de Montesquiu, la Roca, el Voló i Mosset (1330); posteriorment, Jaume III el nomenà majordom seu, però, acusat d’ésser partidari de Pere III el Cerimoniós, el féu empresonar.

Alliberat el 1344, esdevingué un fervent partidari del partit del Cerimoniós, el qual el recompensà fent-lo del seu consell reial, i després el designà governador de Vilafranca de Conflent.

Mosset -llinatge-

1 Resposta

(Mosset, Conflent, segle XI – Catalunya Nord, segle XIV)

Família feudal. Estava radicada a la vall de Mosset i molt probablement sortida d’un membre del casal dels comtes de Cerdanya–Besalú.

Té per genearca un tal Guillem -potser besnét del comte Radulf I de Besalú-, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon, rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba (i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers) l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà.

Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous, i el 1034 Guillem féu un curiós testament (erròniament atribuït a l’homònim comte de Besalú Guillem I), en el qual fa donacions a diversos monestirs.

El fill gran de Guillem, Ramon, heretà possessions a Coma i Ix, i fou l’origen del llinatge senyorial dels Salses, que el 1134 reivindicà drets hereditaris sobre el comtat de Cerdanya.

El fill segon, Ramon (Ramon d’Enveig?), o el tercer, Ademar, que heretaren possessions a Coma, Breses, Enveig i Vilanova, són els genearques de la família Mosset.

Arnau (I) de Mosset (Catalunya Nord, segle XII), possiblement nét dels esmentats Ramon o Ademar, fou el primer a portar aquest cognom. Consentí (1162) la donació del monestir de Clariana al d’Ardorel feta pel bisbe d’Elna. El seu nét fou:

Arnau (II) de Mosset (Catalunya Nord, segle XII – després 1213)  Es casà amb Saurimunda de Peralada, vídua de Ramon de Castell-Rosselló, la qual, segons una famosa llegenda trobadoresca, inspirà una passió fatal al trobador Guillem de Cabestany. Foren besavis de:

Arnau (IV) de Mosset (Catalunya Nord, segle XIV – vers 1355)  Senyor de la baronia de Mosset i de Montesquiu, la Roca, Nidoleres, el Való, Sant Martí de Tet i la torre o bastida de Mascarda per donació (1330) de Jaume III de Mallorca. Fou conseller íntim del regent Felip de Mallorca i, com ell, inclinat al misticisme dels espirituals. Fou inculpat de beguinisme (1332) pel papa Joan XXII i a requeriment del rei Jaume III. El 1333 comparegué davant el cardenal Jacques Fournier i el rei testimonià contra ell. Sembla que pogué evitar una condemnació, però més tard adoptà el partit de Pere III de Catalunya.

Montsoriu -varis bio-

2 Respostes

Amat de Montsoriu  (Catalunya, segle X – segle XI)  Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell de Barcelona.

Bernat de Montsoriu  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Robert de Nàpols contra els gibel·lins, al temps que també ho feia Antoni de Cardona. El 1325 tenia el títol de senescal del Piemont.

Ponç de Montsoriu  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de València a les ordres de Jaume I de Catalunya (1238). Com a recompensa pels seus serveis rebé 10 jovades de terra i una casa.