(Barcelona, 1180 – Palerm, Itàlia, 2 febrer 1209)

Comte de Provença (1185-1209). Fill d’Alfons I de Catalunya i de Sança de Castella. L’any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat, foren administrats per un procurador. El testament del rei de Catalunya (1196) hi afegí els seus drets sobre Montpeller.

Tres anys abans havia estat signat el contracte matrimonial d’Alfons amb Garsenda de Forcalquier, néta primogènita de Guillem VI, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis.

La revocació de Guillem VI de part d’aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la intervenció del seu germà, Pere I de Catalunya, i fou signada la pau (1202).

Trencada dos anys després, Guillem VI féu presoner Alfons i s’apoderà dels seus estats; el monarca català restablí novament la situació.

L’any 1208 anà a Barcelona, per tal d’acompanyar la seva germana Constança d’Aragó a Sicília, on foren celebrades les noces amb l’emperador Frederic II; poc després morí a Palerm.