(Catalunya, segle XIII)
Noble. El 1220 es rebel·là contra el seu senyor, el comte d’Empúries.
Aquest, Hug IV, el sotmeté, amb alguna col·laboració per part de Nunyo Sanç I de Rosselló, amic i aliat del comte.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada contra el regne de Granada, i que fou suspesa a causa de l’aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331).
(Illes Balears, segle XIV – Llucmajor, Mallorca, 25 octubre 1349)
Tercer fill natural de l’infant Ferran de Mallorca. Es casà amb Blanca de Salelles, filla d’un ric comerciant. Es posà al servei del seu germanastre Jaume III de Mallorca, que el nomenà senyor del castell de la Roca, al Rosselló.
Assetjat per Pere III el Cerimoniós (1344), lliurà aviat la fortalesa. Fou retingut pres fins que Jaume III hagué tornat uns altres captius. Finida la campanya, fou confinat a Morella per un temps.
En recuperar la llibertat continuà servint el seu germanastre i secundant-lo en els preparatius per recuperar els dominis perduts. L’acompanyà a l’expedició que pretenia reprendre Mallorca. Morí a la batalla de Llucmajor.
(Catalunya, segle XVIII)
Noble. Estudià a la universitat de Cervera.
És autor d’un discurs en llatí, elogiat per la seva puresa de llenguatge, i d’altres escrits.
(Rosselló, segle XV)
Noble. Casa la seva filla Caterina d’Ortafà amb Pere de Rocabertí, baró de Sant Mori. Prengué partit pel rei a la guerra contra Joan II. El 1462, junt amb el seu gendre, era un dels defensors de la Força de Girona. El 1471, amb Guillem i Bernat d’Oms, s’alçà al Rosselló contra l’ocupació francesa.
Fou successivament lloctinent del governador i governador del Rosselló, i defensà Canet i Perpinyà, ciutat on resistí un llarg setge, fins que finalment hagué de capitular (1475) salvant la retirada d’ell i de tota la guarnició.
(Catalunya Nord, segle XVI – 1640)
Noble. Fill de Berenguer VII d’Oms de Santapau i de Calders, i germà de Berenguer VIII d’Oms de Santapau i de Sentmenat. Es casà (1630) amb la seva neboda Maria Teresa I d’Oms de Santa Pau i d’Oms. Era senyor de Rubí i cavaller de Calatrava.
Fou nomenat (1637) cap de les tres companyies formades a Barcelona amb les quals intentà, sense èxit, de prendre Leucata. El 1638 era tinent coronel de la Coronela de Barcelona i el 1639 tornà a lluitar contra els francesos al Rosselló i es trobà, com a mestre de camp, al setge de Salses, on resistí fins al final.
El succeí en el patrimoni llur fill Ramon I d’Oms de Santapau i d’Oms, germà de Gaspar d’Oms i d’Oms.
Ramon I d’Oms de Santapau i d’Oms (Rosselló, segle XVII – 1688) Batlle general i procurador. Es destacà en la defensa del Rosselló contra els francesos, però després de la pau dels Pirineus (1659) li foren confiscades les possessions, llevat de la baronia de Santa Pau.
(Rosselló, segle XV)
Baró de Corbera, per successió materna. Procurador reial de Rosselló (1442) i capità del castell de Perpinyà (1430), càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga.
En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona (1462).
Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França. Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França.
Fou el pare de Bernat d’Oms i d’Albert.
(Rosselló, segle XIV – 1388)
Conseller reial. Cavaller. Senyor de la casa d’Oms i de Montescot. Fill de Berenguer II d’Oms i de Vila-rasa. En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya.
En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial. El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Mentet, Cauders, Pi (els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon), Aituà (de Grimau d’Avellanet), la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1.500 florins d’or, i el 1385 la baronia de Montesquiu.
La seva primera muller Beatriu de Saga li aportà la baronia de Mosset, i foren pares de Berenguer IV d’Oms i de Saga.
(Catalunya, segle XIV)
Senyor de Calmella. Nét de Berenguer d’Oms. Es casà amb Jaumina Despuig, que li aportà el castell i terme de Tatzó d’Avall.
Tingueren dos fills:
Arnau d’Oms (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. Participà a les sessions del Parlament català a l’interregne (1412-12), com a membre del Braç de Cavallers que aleshores existia a part del Militar.
Carles d’Oms (Rosselló, segle XVI) Cavaller. El 1529 era governador del castell de Perpinyà, davant el qual havia estat escapçat el seu avi Bernat. El mateix any fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya per l’emperador Carles V.
Joan Lluís d’Oms (Catalunya, segle XVI) Historiador. Autor d’estudis històrics sobre l’antiguitat clàssica, escrits en llatí.
Miquel d’Oms (Rosselló, segle XVI) Noble. Era fill tercer de Berenguer i d’Anna de Sentmenat. Fou un dels més destacats a la defensa del Rosselló, contra els francesos, a la campanya de 1543.
Pere Arnau d’Oms (Catalunya Nord, segle XV – Illes Balears, segle XV) Noble. El 1440 el seu parent Francesc d’Oms el cridà a la seva herència, per manca d’hereus més propers.
Pere Guillem d’Oms (Rosselló, segle XIV) Frare hospitaler. El 1356 representà el prior de Catalunya del seu orde a les Corts de Perpinyà reunides per Pere III.
Dades dels Països Catalans 