Arxiu d'etiquetes: nobles

Perellós -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc de Perellós  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1412 era a Casp, on comunicà als compromissaris que havien d’elegir el successor de Martí I l’Humà, la impossibilitat de figurar entre aquests el seu sogre Giner Rabassa, jurista valencià, el qual patia de trastorns mentals.

Francesc de Perellós  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Fou camarlenc de l’emperador Carles I de Catalunya.

Francesc Rabassa de Perellós  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Fill de Francesc de Perellós i de Joana Rabassa. Sembla que fou l’iniciador de la branca de Tàrrega, la qual s’extingí, pel que sembla, a la segona meitat del segle XVIII.

Guillem de Perellós  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Potser era germà de Francesc i de Ramon. Aquest Guillem rebé el 1345, i per a un període de tres anys, l’escrivania del patrimoni reial, atorgada per Pere III el Cerimoniós.

Peralta i Sclafani, Guillem de

5 Respostes

(Sicília, Itàlia, després 1331 – 1395/96)

Tercer comte de Caltabellotta i segon de Sclafani i vicari de Sicília. Fill de Guillem i nét de Ramon. Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l’infant Joan de Sicília, duc d’Atenes i de Randazzo.

Durant el turbulent regnat de Frederic III de Sicília observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona: contribuí a la defensa de l’illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s’uní a la rebel·lió.

Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia (1356), el càrrec de capità de guerra de Sciacca (1358) i la baronia de Chiusa, de la qual s’apoderà el 1363.

Quan morí el rei el 1377, deixant com a successora la seva filla Maria, menor d’edat, fou un dels quatre vicaris que es repartiren el govern de l’illa. Li fou assignada com a zona de govern propi la compresa entre Agrigent i Terranova a la costa i Caltanissetta a l’interior.

Mantingué contactes amb la cort catalana des del 1378, en què el rei Pere III el Cerimoniós li confirmà les concessions que li havien fet els reis de Sicília, el 1380, el 1385 i el 1391, en vista dels preparatius per a l’expedició a Sicília que aquella cort preparava i que finalment es portà a terme el 1392 sota la direcció de l’infant Martí.

Bé que prestà homenatge a la reina Maria I i al seu marit Martí I el Jove el mateix dia de l’arribada de l’estol català, es revoltà el 1393 juntament amb altres membres de la noblesa siciliana i algunes ciutats.

El succeí el seu fill Nicolau de Peralta i de Randazzo, també fou fill seu:

Joan de Peralta i de Randazzo  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Noble. Fou pare de:

  • Nicolau de Peralta  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Baró de Chiusa. Cosí-germá de Margarida de Peralta i de Chiaramonte, a la mort de la qual reclamà l’herència.
  • Caterina de Peralta  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Baronessa de Chiusa. Successora del seu germà. Aportà la baronia al seu marit Alfons de Cardona i de Villena, comte de Reggio.

Peralta -varis/es bio-

Deixa un comentari

Alfons de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.

Guillem de Peralta  (Ribagorça, segle XII – segle XIII)  Templer. Comanador d’Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavieja, Montsó i Castellote (1201).

Jordà de Peralta  (Ribagorça, segle XIII)  Comanador de Gardeny. Destacà per la seva total adhesió a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat d’aquest.

Ponç de Peralta  (Lleida, segle XIII)  Noble. Protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255.

Ramon de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Canonge de Lleida (1286).

Sança de Peralta  (Ribagorça, segle XII)  Dama. Donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar (1180).

Sibil·la de Peralta  (Ribagorça, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, abans 1320)  Es casà (1292-98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (mort 1324). Fills d’aquests foren Marquesa, Elionor i Constança de Saluzzo.

Sibil·la de Peralta  (Catalunya, segle XIV)  Abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68).

Peguera -varis bio-

Deixa un comentari

Andreu de Peguera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399 assistí, a Saragossa, a la retardada coronació de Martí I l’Humà i de Maria de Luna. Durant les festes fou armat cavaller pel rei.

Galceran de Peguera  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Cavaller. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.

Jeroni de Peguera  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Amb altres familiars seus destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98.

Pere de Peguera  (Urgell, segle XII)  Noble. Fou conseller del comte Ermengol VI d’Urgell.

Peguera, Berenguer de -varis-

1 Resposta

Berenguer de Peguera  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. El 1469, amb Ramon de Merlès, operava amb eficàcia des del castell de Montfalcó, atacant repetidament els reialistes. El 1484 assistí a les corts generals de Tarassona.

Berenguer de Peguera  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou membre de la Junta de Reclutament del Principat el 1597-98, durant la invasió francesa.

Pardo de la Casta -llinatge-

4 Respostes

(Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XVIII)

Llinatge de cavallers i després nobles. Establert al Regne de València al segle XIV. Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas.

El seu genearca fou Asnar Pardo (Aragó, segle XII – segle XIII)  Senyor de la Casta. La tradició familiar el fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó. Estava a la batalla de Muret al costat de Pere I el Catòlic (1213).

Foren descendents seus Pere i Asnar Pardo de la Casta.

Palol, Gausbert de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Noble. El 1220 es rebel·là contra el seu senyor, el comte d’Empúries.

Aquest, Hug IV, el sotmeté, amb alguna col·laboració per part de Nunyo Sanç I de Rosselló, amic i aliat del comte.

Palafolls, Ramon de -noble-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada contra el regne de Granada, i que fou suspesa a causa de l’aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331).

Pagà de Mallorca

3 Respostes

(Illes Balears, segle XIV – Llucmajor, Mallorca, 25 octubre 1349)

Tercer fill natural de l’infant Ferran de Mallorca. Es casà amb Blanca de Salelles, filla d’un ric comerciant. Es posà al servei del seu germanastre Jaume III de Mallorca, que el nomenà senyor del castell de la Roca, al Rosselló.

Assetjat per Pere III el Cerimoniós (1344), lliurà aviat la fortalesa. Fou retingut pres fins que Jaume III hagué tornat uns altres captius. Finida la campanya, fou confinat a Morella per un temps.

En recuperar la llibertat continuà servint el seu germanastre i secundant-lo en els preparatius per recuperar els dominis perduts. L’acompanyà a l’expedició que pretenia reprendre Mallorca. Morí a la batalla de Llucmajor.

Orteu i de Copons, Francesc Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Noble. Estudià a la universitat de Cervera.

És autor d’un discurs en llatí, elogiat per la seva puresa de llenguatge, i d’altres escrits.