Arxiu d'etiquetes: nobles

Alemany i Moragues, Jeroni Agustí

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1693 – Madrid, 1753)

Historiador. Noble i filipista, exercí diversos càrrecs municipals i d’assessoria jurídica a Mallorca. Fou nomenat cronista del regne (1717).

Fou autor de nombroses obres d’història balear que han quedat inèdites, excepte el primer volum de la seva Historia general del reino de Mallorca (1723), continuació de l’obra de Joan Dameto i interessant per l’aportació de notícies sobre l’època de Felip IV.

Altres escrits foren: Misceláneas historiales (5 vols.), Fastos baleáricos.

Alagó i d’Arborea, Lleonard

8 Respostes

(Oristany, Sardenya, Itàlia, 1436 – Xàtiva, Costera, 1494)

Jutge d’Arbòrea (Lleonard II). Marquès d’Oristany i comte de Gocèano. Protagonista de la darrera rebel·lió sarda contra el domini catalano-aragonès.

Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta -i que Joan II el Sense Fe volia incorporar a la corona-, obtingué (1474) el reconeixement de les seves pretensions.

L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, l’induí a rebel·lar-se novament tres anys després. Derrotat a Macomer (1478), on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova; foren capturats i portats al castell de Xàtiva.

Joan II incorporà el marquesat d’Oristany i el comtat de Gocèano al patrimoni reial.

Alagó, Balasc d’ -varis-

6 Respostes

Balasc d’Alagó  (Aragó, segle XII – 1239/40)  Noble. Majordom d’Aragó des del 1221. Prestà suport a Jaume I el Conqueridor durant els primers anys del seu regnat i, més endavant, l’aconsellà d’emprendre la reconquesta de València. Conquerí Morella (1232), que li fou retornada com a feu vitalici per Jaume I.

Balasc d’Alagó  (Aragó, segle XIII – Messina, Itàlia, 1301)  Noble i majordom reial. Nét de l’anterior. Participà en la conquesta del regne de Sicília (1285) i fou nomenat per Jaume II el Just lloctinent i capità general de Calàbria. No acceptà el tractat d’Anagni (1295), que atorgava el regne de Sicília a la Santa Seu, i continuà al costat de Frederic II de Sicília, germà de Jaume II.

Alagó -llinatge-

6 Respostes

(Aragó, 1119 – 1413)

Llinatge. Establerta a la vila d’Alagó, de la qual adoptà el nom el seu conqueridor Lope Garcés (1119).

A partir del segle XIII adquirí importància per la participació en la reconquesta del regne de València i, posteriorment, per la intervenció en els afers italians de la corona catalano-aragonesa, especialment a Sicília.

Aierbe, Pere d’ *

Deixa un comentari

Veure> Pere d’Ayerbe  (fill natural de Jaume I el Conqueridor).

Àger, Ramon Berenguer d’ -varis-

Deixa un comentari

Ramon Berenguer d’Àger  (Catalunya, segle XII)  Noble. En 1143 fou un dels signants de la instauració a Catalunya de l’orde del Temple.

Ramon Berenguer d’Àger  (Urgell ? , segle XII – segle XIII)  Noble. Era personatge importat al comtat d’Urgell. Fou un dels marmessors del comte Ermengol VIII, mort el 1209.

Àger, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Noble. En 1194 fou un dels garantidors dels acords entre Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.

Acadèmia dels Adorants

1 Resposta

(València, 1599 – segle XVII)

Institució. Creada per Carles Boïl, que en fou el president, amb el nom d’Adorador.

Els seus membres, anomenats adorants, havien de justificar la condició de nobles per tal d’ésser-hi admesos.

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Abri-Descatllar i Santandreu, Jordi

2 Respostes

(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)

Financer. Fill de Guillem Descatllar i d’Olesa.

Obtingué el títol de marquès des Palmer (1817) en compensació dels grans deutes contrets per la corona amb la família.