(País Valencià, segle XIII – segle XVII)
Llinatge noble. Els membres més reculats del qual són:
Pere de Vila-rasa (Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Genearca conegut del llinatge. Era jutge de la cort del rei i anà a la conquesta de València.
Dalmau de Vila-rasa (País Valencià, segle XIII) Tenia béns a Alzira i Alfàndec (1267). Fou dels primers membres d’aquest llinatge.
(País Valencià, segle XV – Palerm, Itàlia, 1452)
Fill de Joan de Vilaragut i de Margarida de Prades. Fou educat a Santes Creus per tal de fer-ne un monjo; però, en conèixer el seu origen, fugí a Nàpols.
Heretà el patrimoni patern, serví Alfons IV el Magnànim a Sicília, on es casà, i morí deixant descendència siciliana.
Arnau de Vilaragut (Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Possible germà de Pere, junt amb el qual foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats.
Berenguer de Vilaragut (Catalunya, segle XV) Poeta. No ha estat identificat segurament amb cap dels nombrosos homònims de la seva família. N’és conegut un fragment poètic reproduït a Lo conhort, de Francesc Ferrer.
Diomedes de Vilaragut (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital.
Guillem de Vilaragut (Catalunya, segle XII – segle XIII) Anà a la campanya de Mallorca el 1229. Com a premi als seus serveis, li foren donades 3 jovades de terra al terme a Montuïri.
Guillem de Vilaragut (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Lloctinent de Sanç I de Mallorca a Montpeller (1312). Potser era germà de Ponç i de Ramon de Vilaragut.
Jaume de Vilaragut (Catalunya, segle XIV) Noble. Fou cortesà del rei Joan I el Caçador.
Joan de Vilaragut (Hongria ?, segle XI – Catalunya, segle XII) Noble. Potser descendent de la casa reial d’Hongria. Sembla que degué passar a França i, després d’algunes campanyes guerreres, a Catalunya.
Pere de Vilaragut (Catalunya, segle XIII) Possible germà d’Arnau, junt amb el qual foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats.
Bernat de Vilamur (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Noble. Nebot i hereu de Ponç de Vilamur. Probablement el mateix Bernat que, amb un fill anomenat Jaume de Talarn, damnificà, el 1299, el monestir de Gerri.
Bord de Vilamur (Catalunya, segle XIV) Noble. Probable fill del vescomte Ramon I de Vilamur i de Pallars. Fou molt protegit pel rei (1333-39).
Ramon de Vilamur (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels designats per a combatre a Bordeus al costat del rei Pere II el Gran, per complir el desafiament d’aquest amb Carles d’Anjou (1283).
Roger de Vilamur (Catalunya, segle XIII) Noble. Comanador hospitaler de Susterris (1265).
Ramon de Vilamarí (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Noble. Rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc (1311-20).
Ramon de Vilamarí (Catalunya, segle XIV) Noble. Fou el pare de:
Ramon de Vilamarí (Alt Empordà, segle XIV) Fill de l’homònim anterior i germà de Bernat (I). Fou el pare de Guillema de Vilamarí (Catalunya, segle XIV) Muller de Guillem de Montagut.
Bernat de Vilamarí (Catalunya, segle XIII – vers 1334) Noble. Juntament amb el seu germà Guillem de Vilamarí moriren en lluita de bàndols, a mans de Ramon de Castellbell i els seus.
Bernat de Vilamarí (Catalunya, segle XIV – 1385) Veguer de Lleida. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1364 fou un dels homes distingits a l’ofensiva empresa per Alfons I de Gandia.
(Urgell, segle XII)
Noble. El 1167 acompanyà Ermengol VII d’Urgell a Lleó.
Col·laborà amb ell a la conquesta d’Extremadura contra els sarraïns.
(Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII)
Un dels primers membres del llinatge. Documentat des del 1234, rebé del rei les senyories de la vall de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i l’alcaidia de Peníscola.
El seu fill i hereu fou Ramon (I) de Vic (País Valencià, segle XIII) Alcaid de Peníscola. L’alcaidia es féu hereditària en els seus descendents i successors. Fou servidor del rei Jaume II el Just. El seu rebesnét fou:
Ramon (II) de Vic (País Valencià, segle XV) Preceptor i majordom del duc de Gandia. Fou el pare de Guillem (III) de Vic i dels Arcs, i de:
Berenguer de Vic i dels Arcs (País Valencià, segle XV) Abat del monestir de la Valldigna.
Bernat de Vic (Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Noble. Fou un dels primers personatges d’aquest llinatge. Poblador (1260) de l’alqueria de Vilella (Cullera).
Bernat de Vic (Catalunya, segle XIII) Mercader. Fou membre del Consell de Cent (1266).
Bernat de Vic (Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XIV) Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. En 1374 fou nomenat per aquest veguer d’Atenes.
(Rosselló, segle XIII)
Noble. El 1261 permutà amb Hug III, comte d’Empúries, els castells de Millars, Taltaüll i Torrelles per la vila de Cadaqués.
Poc després, el comte esmentat feia un gran negoci venent-se els castells citats, per un preu molt alt, a la Corona.
Dades dels Països Catalans 