Arxiu d'etiquetes: nobles

Cervelló i de Queralt, Berenguer Arnau (II) de

7 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1433)

Baró de la Llacuna. Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d’Elisenda de Queralt.

Es casà successivament amb Teresa de Boixadors (1387), amb Beatriu de Rajadell (1419) i amb Joana de Vilanova.

Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí. Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal (1381), en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac (1389-90) i en l’expedició a Sicília del 1392.

Entre 1392 i 1393 actuà com a ambaixador entre l’infant Martí i el seu germà, el rei Joan I el Caçador, i retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394. Tornà a Catalunya (1397) en companyia de Martí I l’Humà, esdevingut rei, del qual fou conseller.

De temperament bel·licós, intervingué en combats cavallerescs, i es desafià amb Pere de Montagut. Prengué part en les lluites de bandositat valencianes, al costat dels Soler.

El rei Martí li concedí el càrrec de castellà i procurador general de la Vall d’Aran (1404), i posteriorment (1409) prengué part en l’expedició a Sardenya.

Durant l’interregne, i per oposició a Jaume II d’Urgell, ajudà Ferran I d’Antequera, amb el qual col·laborà quan fou rei.

Cervelló i de Cardona, Ramon Alemany de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1405)

Funcionari reial. Senyor de Montagut, Querol, Subirats i Sant Martí Sarroca. Fill d’Hug de Cervelló i d’Elionor de Cardona.

De jove estigué a Sardenya al servei reial (1345), i prengué part en la guerra de Castella. Pere III el Cerimoniós li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut (1363). Assistí a les corts de Barcelona i de Tarragona (1368 i 1370) i a les de Montsó (1388).

Regí la governació general de Rosselló i Cerdanya (1361) i fou castellà de Perpinyà. Fou enviat al rei de França per tal d’arranjar uns deutes entre les dues corts (1363). Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris (1370), des de l’any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador a la cort pontifícia i a Castella per tal de fer la pau amb Enric II i de concordar el matrimoni del fill d’aquest amb Elionor d’Aragó. Llavors li fou donada l’administració del dret de quema, que tingué tota la vida. Així mateix, fou enviat a fer una lliga amb el rei de Navarra.

En morir Berenguer d’Abella obtingué el càrrec de governador de Catalunya (1374) i intervingué en algunes qüestions amb l’arquebisbe de Tarragona pel senyoratge de la gent del Camp. Adquirí els castells de Subirats (1377) i d’Avinyó (1381). Pel seu intens treball a la cort, li fou posat com a lloctinent a la governació al seu fill Hug Alemany de Cervelló i de Queralt (1379).

Ramon fou destituït del càrrec per malvolença dels seus enemics i substituït per Pere d’Avinyó. Gran amic de Joan I el Caçador, fou rehabilitat per ell i nomenat de bell nou governador de Catalunya (1389). Tot seguit s’ocupà dels tractes matrimonials de la infanta Violant amb Lluís d’Anjou i de la pau amb Carles VI de França. El 1390 era ambaixador, encara, a Avinyó.

Joan I li féu donació del castell de Sant Martí Sarroca (1391), on Ramon havia combatut abans contra el partit de Sibil·la de Fortià, i més endavant li vengué el lloc de Cabra (1391). Assistí a les noces de la infanta Joana (1392). Li fou creat el títol de conestable, o lloctinent de senescal, en absència de l’infant Martí. El càrrec de governador fou deixat sovint per Ramon a mans de lloctinents.

El rei Martí I l’Humà li posà com a ajudant el seu fill Guerau Alemany (1397), però Ramon, fins que pogué, continuà recorrent els pobles catalans per afers de govern. Finalment, en veure’l vell i malalt, el rei li féu deixar el càrrec i el donà provisionalment a un altre fill, fra Guillem Ramon Alemany, comanador d’Alcanyís, i, definitivament, a Guerau Alemany (estiu del 1404), tot prometent a Ramon que li restituiria el seu ofici quan és veuria en forces per a regir-lo.

Cervelló i de Cardona, Guerau Alemany de

5 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1489)

Noble. Fill del governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.

Partidari del príncep Carles de Viana, fou un dels ambaixadors de la diputació del general davant Joan II de Catalunya, en nom de la qual exigí l’alliberament del príncep i la conservació de les lleis pròpies del Principat (1461).

En esclatar la guerra lluità contra Joan II en oposició a la branca reialista de la seva família, encapçalada per Arnau Guillem de Cervelló i de Rajadell. Participà en l’atac contra la força de Girona (juny 1462) i formà part del Consell del Principat.

Fou fet presoner a Vilafranca del Penedès, en ésser lliurada la ciutat a Joan II pel traïdor Joan de Beaumont. Alliberat en un bescanvi de presoners, fou nomenat governador de Catalunya per Pere de Portugal, el nou rei dels catalans, al costat del qual lluità en la batalla de Calaf (1465).

Arruïnat per la guerra, hagué de vendre diverses propietats al monestir de Santes Creus.

Fou el pare de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló   (Catalunya, segle XV)  Junt amb el seu fill, Felip de Cervelló i de Castre-Pinós, el 1480 vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut.

Cervelló, Ramon Alemany de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Noble. El 1282 anà amb l’expedició de Pere II el Gran a Barbària i a Sicília, i l’any següent tingué a Messina una entrevista amb el rei. Després de la batalla naval de Nàpols (5 juliol 1284), a la qual caigué presoner el príncep de Salern, Carles el Coix, fou un dels tres nobles designats per a custodiar el captiu i dur-lo a Catalunya. Fou nomenat mestre justicier de Sicília (1294).

El 1296 fou conseller reial durant la campanya de Múrcia, i un dels garantidors de la treva acordada amb els castellans. El mateix any portà els tractes fets amb Roger de Lloria perquè abandonés el servei de Frederic III de Sicília i passés al de Jaume II el Just. També convingué el matrimoni de Beatriu, una de les filles de l’almirall Roger, amb el noble Jaume (II) de Xèrica.

Cervelló, Hug de

13 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)

Noble. Casat amb Elionor de Cardona, filla de l’almirall pontifici Ramon.

El 1330 era un dels principals nobles convocats per Alfons III el Benigne de cara a la croada contra Granada i que finalment fou suspesa. El 1341 anà per un temps a Sardenya amb el lloctinent Guillem (IV) de Cervelló, oncle seu.

El 1347, regnant Pere III el Cerimoniós, tornà a Sardenya dirigint les tropes de reforç embarcades el 23 de juliol. Dins el mateix any, Hug morí a la derrota dels Aidu di Turdu, juntament amb dos cosins seus, Guerau i Mònic, i el seu oncle Guillem.

Fou pare de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona.

Cervelló, Guillem (III) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)

Fill d’Hug de Cervelló i de Gueraua de Cruïlles i cosí germà de Guillem de Cervelló.

Fou el fundador de la línia secundària de la Llacuna, Vilademàger i Pontils, hereu de la línia troncal.

Fou veguer de Cervera i de Tàrrega (1302), acompanyà el rei a la cort pontifícia (1305), fou senyor alodial de Rocamora, Selmella, entre altres llocs, i tingué en feu Vilademàger i la potestat de Pontils i de Montclar, que li havia cedit Guerau (VII) de Cervelló el 1309.

Anà a la conquesta de Sardenya, on trobà la mort. Deixà per hereu el fill, Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres.

Cervelló, Guerau Alemany (V) de

3 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1193)

Fill de Guerau Alemany (IV) i germà d’Hug.

Senyor de Cervelló, Montfalcó, la Tallada, Camarasa, Cubells, Cervera, Alòs, Marcovau, Ferran, Montagut, Veciana, Selmella, la Granada, Gelida, Vilademàger, Tudela, Artesa, Montclar, Querol, Pontils, Pinyana, Taradell, Santa Perpètua, Miralles, Roqueta, Aguiló, Copons, Vallespinosa i la Llacuna.

Fou un altre benefactor de Santes Creus i també de Sant Cugat del Vallès, on volgué ésser sebollit.

Dividí els seus dominis entre els fills Guillem (I), Ramon Alemany, i el seu nebot (o nét?) Guerau d’Aguiló.

Cervelló, Guerau Alemany (IV) de

9 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1167)

Fill de Guerau Alemany (III) i germà de Guillem i Bernat. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

En 1145 li jurava fidelitat pels castells de Montagut, Montclar, Vilademàger, Pontils i Santa Perpètua. Era un dels qui tenia drets el litigi sobre el camp dit de la Contrarietat o de Santes Creus, en oposició als interessos de Guerau de Jorba i de Guillem de Montagut.

En 1158, per un acord amistós entre els tres nobles, el pla fou cedit a la incipient comunitat cistercenca de Valldaura, per tal que aquesta hi establís definitivament el seu monestir.

Fou el pare d’Hug i de Guerau Alemany (V) l’hereu.

Cervelló, Guerau Alemany (I) de

5 Respostes

(Catalunya, segle XI – després 1079)

Noble. Fill d’Alemany i de Sicarda.

Fou senyor de Montagut, Querol, Pinyana i Pontils i li fou confirmada per Ramon Berenguer I de Barcelona la donació del castell de Vilademàger, feta al seu rebesavi Sendred pel comte Ramon Borrell I. Sembla que assistí a la sessió on fou decidida la redacció dels Usatges de Barcelona.

El comte, al seu testament, el féu marmessor i li encomanà la seva filla Sança per tal que li procurés un bon matrimoni (1076). Alguns autors han interpretat que li donà Sança per muller. Però el 1078 vivia encara la seva muller Ermengarda.

Fou succeït pel seu fill Guerau Alemany (II) de Cervelló  (Catalunya, segle XI – vers 1097)  Es casà amb Ponça, probable filla del primer matrimoni de la comtessa de Barcelona, Almodis de la Marca, amb el comte Ponç II de Tolosa.

Llur fill i successor fou Guerau Alemany (III) de Cervelló  (Catalunya, segle XI – 1130)  Es casà amb Arsenda i tingué tres fills: Guillem, Bernat i l’hereu Guerau Alemany (IV) de Cervelló.

Cervelló, Gabriel de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Constantinoble, Turquia, segle XVI)

Noble i militar. Participà a la batalla de Lepant (1572). Serví a Malta.

Nomenat capità del castell de Tunis el 1573, hi hagué d’afrontar moments crítics. Ocupava aquest càrrec el 1574, quan rebé ordres d’abandonar la defensa de la ciutat i replegar-se al fort de la Goleta, davant l’imminència d’un gran atac turc. Es negà a obeir, declarant que ell no habia fugit mai de l’enemic.

Iniciat l’atac a la plaça, el resistí amb un coratge temerari, tot i que posseïa efectius molt escassos. Prolongà la defensa fins que només li restaren trenta homes, amb els quals caigué presoner. Sembla que fou dut a Constantinoble, on moriria en captiveri.